començament de L’any litúrgic catòlic

L’Advent, cultura religiosa de primer nivell

7/12/2023 - 

ALICANTE. L’any litúrgic catòlic comença amb el període anomenat Advent, el primer dels quatre diumenges anteriors a Nadal. Un inici que pot caure entre la darrera setmana de novembre i la primera de desembre; en concret del 27 de novembre al 3 de desembre:

2021
28 N
2022
27 N
2023
03 D
2024
01 D
2025
30 N


Això sí, sempre ho fa en diumenge, que és el primer dia de la setmana en el calendari litúrgic. El mot Advent (sempre en majúscula) prové del llatí adventus-us (arribada); i en castellà passa a dir-se Adviento (sempre en majúscula) per la típica diftongació castellana de la /e/ tònica llatina.

L’Advent representa l’anunci de la imminent “vinguda del Redemptor”, Adventus Redemptoris, és a dir, del naixement de Jesús com a Messies, Χριστός (Christós) o ungit. I acaba en la vespra de Nadal, el 24 de desembre (enguany, coincident amb el darrer diumenge d’Advent).

No en totes les esglésies cristianes, però, l’Advent dura el mateix. De fet, en les ortodoxes correspon als quaranta dies previs a l’Epifania (o  Teofania, 6 de gener). La tria d’eixe dia és perquè el consideren el naixement “social” de Jesús, el de la seua “presentació” a tothom i simbolitzats pels Reis d’Orient. Per a eixes esglésies cristianes, la dels romanesos, ucraïnesos, russos, etc., l’Advent dura del 28 de novembre al 5 de gener; en total 40 dies, i no els 22-28 dies que dura per als catòlics.

Significat de l'advent

L’Advent és un Temps d’espera i purificació —igual que la Quaresma precursora de Pasqua—, que litúrgicament s’identifica pel morat dels ornaments i per les lectures del profeta Isaïes; un Temps (els períodes litúrgics s’escriuen en majúscula) en què no se celebren bodes però que resulta òptim per a gaudir les Cantates per Advent de Bach o l’oratori de Haendel “El Messies” [en anglés Messiah] (1741), amb el celebèrrim cor Al·leluia [Hallelujah; de l’hebreu  hallelu yah, 'lloeu Déu'] que, cantat al final de la part II, va fer que s’alçara per aplaudir el rei  el rei Jordi II d'Anglaterra i Irlanda durant la seua estrena a Londres, i ara és tradició en Anglaterra que l'audiència es pose dempeus quan s’interpreta aquest passatge final.

L’Advent té, per als cristians, tant un sentit  historico-profètic (el compliment de les profecies d’Antic Testament)  com escatològic, és a dir, com a renovació del món i de la humanitat més  enllà de la història i de la mort. Pel que fa a les lectures d’aquest  Temps litúrgic, el profeta Isaïes serà el més llegit, tot i que també  se’n recullen passatges profètics de l’Antic Testament anunciadors de  l’adveniment del Messies; com en Jeremies 33,14-15: «Vindran dies, ho  dic Jo, el Senyor, que compliré la promesa que tinc feta al casal  d'Israel i al de Judà. Dies en què faré nàixer del llinatge de David un  rebrot legítim que defensarà en el país el dret i la justícia».

Els quatre diumenges i la corona d'advent

Com  que  Advent conté quatre diumenges, a moltes llars s’ha instal·lat el  costum  centreeuropeu d’ornar les cases amb una corona enramada feta de  fulles  de pi o d’avet, la “corona d’Advent”, acompanyada o no de pinyes   d’eixos arbres perennifolis, i de fruits rojos d’hivern, com és el cas   del grèvol (Ilex aquifolium; castellà, “acebo”) o de pomes   vermelles. Sobre la corona solen posar-se  quatre ciris o espelmes que   s’encenen seqüencialment, un per cada diumenge d’Advent, en una mena de   “compte enrere” en el camí cap a Nadal. 

Sobre  el  color dels ciris hi ha diferents  possibilitats. En el cas més  senzill  tots són de color morat, el típic  d’aquest període. Uns altres  opten per  tres ciris de color morat i un  de rosa, el corresponent al   tercer  diumenge o Dominica Gaudete i indicar així el gaudi o  alegria  per la propera  vinguda del  Messies. Entre els luterans, és  molt  habitual fer servir ciris amb els  quatre colors litúrgics  principals:  verd, blanc, morat i vermell.

En  alguns casos hi ha  qui posa en el  centre un ciri blanc, que  s’encendrà la nit prèvia al  dia de Nadal per  indicar que ja ha nascut  Jesús. I en moltes esglésies,  i per facilitar  la visió dels ciris pels  fidels es posen sobre suports  escalonats.  Adopten la forma que  adopten, les diferents expressions de  l’Advent com  ara les corones, la  música sacra, els ornaments, les  lectures i càntics  durant els oficis  religiosos, i un llarg etcètera  propi d’aquest Temps  litúrgic,  representen i permeten gaudir d’algunes  de les manifestacions  més  excelses de la nostra cultura.

Noticias relacionadas