La vil·la romana de l’Almadrava i la producció de vi al Territorivm de Dianivm

ALICANTE. El món romà ens recorda a Juli Cèsar, als gladiadors i les seues lluites, als amfiteatres, a les curses al circ, a l’estil de Hollywood, però hui parlarem de la vida quotidiana, del més bàsic d’aquesta vida, l’alimentació i, en concret, el producte estrela, el vi, en concret a l’època romana. El món vitivinícola romà ha fet córrer rius de tinta per part d’investigadors i les troballes arqueològiques d’època romana fan que el gran públic tinga interès en conèixer aquesta civilització que ens va dur tantes i tantes coses.

Fa més de dos mil anys, els romans es van establir en aquest raconet de la península Ibèrica i es van mesclar amb els pobladors indígenes, els ibers, i van fundar ciutats noves com Dianivm, que tindria un hinterland que estaria ocupat per una mar extensa de vinyes cap al segle I dC, i que va fer de l’exportació de vi i d’uns altres productes agrícoles la major font d’ingressos. En la segona part de l’article parlarem de la producció, el consum, i el comerç d’aquest producte tan apreciat que es produïa a les nostres terres.

Si parlem de producció, és ben conegut que abans de l'aplegada dels romans a la Marina Alta les poblacions indígenes ja coneixien la tècnica de la producció de vi, si bé era d'autoconsum principalment; atès que el vi s'emprava de forma ritual, sols destinat a grans elits, a causa del valor simbòlic i com ja sabem a l’Alt de Benimaquia tenim la primera producció documentada de vi a la península Ibèrica.

En el segle I aC, a jaciments com la Penya de l’Àguila, al Montgó, s’han trobat evidències d’importació de vi de la zona de Nàpols, on el vi gaudia d’un prestigi gran, i d’on era importat per abastir les tropes. Amb la derrota de Sertori (segle I aC) i la fundació del municipium de Dianivm el món romà es desenvoluparà a la comarca i es formarà un autèntic ager dianensis o territori de la ciutat de Dianivm, fet que marcarà el poblament romà de la comarca.

Aquest s’estructura en villae, poblaments rurals petits dedicats a la producció agrícola que rodejaven el municipivm de Dianivm. D'aquesta forma la romanització de la Marina Alta té un caràcter agrari purament, i s’han documentat les centuriacions (divisió del territori entre les famílies romanes colonitzadores).

L'estabilitat política que regnarà a partir del segle I dC coneguda com la Pax Augusta (Pau d’August) facilitarà la instal•lació d’un nombre gran de vil•les rústiques que explotaran el territori. A aquestes vil•les agràries, majoritàriament de producció de vi i oli, cal afegir l'aparició d'una altra activitat econòmica molt relacionada amb el vi, com és la producció d'àmfores per al transport d'aquest líquid tan preat. L'exemple més clar a la comarca el trobem als Poblets, amb el jaciment romà de l'Almadrava, on encara avui es poden observar i visitar uns forns imponents dedicats a coure eixos recipients per al transport del vi.

El jaciment de l’Almadrava era, en època romana, una vil·la que comptava amb una pars urbana, poc coneguda ja que tan sols s’han excavat les termes, i la corresponent pars rustica on es localitza un sector terrisser productor d’àmfores per a envasar vi i oli, de materials de construcció i de ceràmiques comunes. L’àrea de treball està formada per diversos forns, abocadors per a les deixalles ceràmiques, un pou per a l’extracció de l’argila i una bassa per a decantació d’argiles. No tot el conjunt funcionà a l’hora si nó que hi hagué diferents fases amb una cronologia que s’estén des de mitjans del segle I fins a finals del III d. C.

Des de mitjans del segle I i fins al voltant de l’any 100 d. C., tingué lloc el zènit de la producció i exportació de vi que s’envasava a les àmfores Dressel 2/4 tarraconina, àmfora G. 4 i altres d’imitació, també es produïen àmfores per a oli. Aquesta producció amfòrica serviria per donar eixida al vi i oli del territorium de Dianium obtinguts a les viles romanes que explotaven les terres del voltant. Com hem comentat també es produïen materials de construcció com són rajoles de diverses formes i tamanys, atovons i tubuli. Un fet que caldria assenyalar es l’existència d’unes marques sobre rajoles en les quals apareix el nom del senador L. Lucretius junt amb el nom de l’esclau Felicio, responsable del centre terrisser, una d’aquestes marques també ha sigut identificada a la Vila Joiosa.

Seguint amb la cronologia del jaciment, a començaments del segle II es construeixen els tallers terrissers i una bateria de forns. Al primer terç del segle III té lloc una reconstrucció i remodelació dels tallers. Sembla ser que el complex terrisser deixà de funcionar a l’últim quart del segle III d.C. Des de 2013 fins a l’actualitat, 2020, l’actual gestió del jaciment es basa en  oferir una sèrie de visites guiades, tallers didàctics i activitats com “l’Almadrava torna a la vida”, amb recitals musicals i de poesia en directe i fins el 2018 amb una picaeta de productes romans