BENISSA. La seu universitària de la Marina, a Benissa, ha sigut l’escenari escollit per lliurar un dels màxims guardons de la Universitat d’Alacant al periodista i escriptor benisser Bernat Capó. Una distinció reservada a persones o entitats de prestigi internacional en el camp de les ciències, la investigació, la docència, la creació artística, l’esport o la solidaritat i a la qual s’ha fet mereixedor per la seua «trajectòria professional i cívica, absolutament admirable i l’excel·lent prestigi en el camp de les lletres i el valor de la solidaritat, amb una vida consagrada al periodisme en diferents mitjans de comunicació i a la creació literària, amb una obra absolutament valuosa i singular en el seu context. Sense oblidar la seua figura com a referent cívic de primeríssim ordre en el procés de reconstrucció lingüística i cultural que la societat valenciana ha protagonitzat en l’últim mig segle», com ha destacat el rector, Manuel Palomar, en la seua intervenció.
«L’empremta de la Universitat d’Alacant a la Marina Alta a través de la seua seu universitària a Benissa té un abans i un després gràcies a la col·laboració de Bernat Capó. D’alguna manera, amb aquesta distinció, materialitzem el nostre compromís d’institució vertebradora de la nostra terra i de la seua gent, dels seus paisatges i dels seus territoris, apropiant-nos, d’alguna manera, la persona i l’obra del nostre nou Llorer d’Or», segons ha assegurat Palomar durant l’acte.
L’encarregat de glosar la figura de Bernat Capó durant l’acte d’entrega d’una de les màximes distincions honorífiques de la Universitat d’Alacant ha sigut Joan Borja, el qual ha exposat una laudatio en un to íntim i personal, des del profund coneixement de la seua persona i obra a través d’una extensa relació. Borja ha dibuixat un Bernat Capó absolutament optimista i alhora detallista, compromès i professional, una persona en la qual es troba com un tot, des del passat, a través dels records d’infància i el seu pare, empresonat pel franquisme, fins a la voluntat de reconstrucció cultural i lingüística cap al futur, abastint la societat de material a través dels seus articles, obres i investigacions.
L’obra de Bernat Capó, segons Joan Borja, destaca per lluitar contra «la uniformització, l’ofegament i la desesperança; i en favor de la civilitat, el progrés, la llibertat i l’alegria. Bernat Capó, benisser universal, ha alçat sempre una veu lúcida i sensata, de bon home i home bo, en defensa de la diversitat, la concòrdia, la justícia social, la cultura i el patrimoni de la memòria col·lectiva».
Destaca a través de la laudatio Joan Borja que Capó «conscient i atent a la realitat, ha bastit al llarg i l’ample de la seua obra una veritable crònica literària dels canvis que ha patit Benissa en el darrer mig segle, amb la desaparició d’una forma de viure atàvica i tradicional que s’havia conservat pràcticament invariable durant segles, tot un món de supersticions, savieses, relacions, fantasies, quimeres i genuïnitats que s’ha dissolt i s’ha esborrat de la consciència col·lectiva en qüestió de poques dècades».
El delicat estat de salut del guardonat no ha permès la seua presència a l’acte que s’ha desenvolupat a la seu universitària de Benissa. Malgrat tot, el rector, Manuel Palomar i la secretària general de la Universitat, Esther Algarra, s’han desplaçat al seu domicili instants abans de l’acte per fer-li entrega del Llorer d’Or en persona. Un moment que ha servit per intercanviar unes paraules i en què Capó ha mostrat el seu agraïment a la Universitat d’Alacant per la distinció. A l’acte ha estat present gràcies a un vídeo elaborat pel Taller d’Imatge de la Universitat, amb una entrevista realitzada fa pocs diez.
A la seu ha sigut el seu nebot, Pere Soliveres, l’encarregat de parlar en nom seu, en una intervenció que qualificar d’emotiva es quedaria bastant curt, ha recordat no tan sols la importància del seu llegat, sinó les vivències i decisions que va haver de prendre al llarg de la seua vida per tal de poder tirar endavant el seu projecte vital «popularitzar, propagar i fer conèixer la cultura, costums i idioma del seu país».
Soliveres ha explicat que «Bernat va haver de deixar l’empresa privada, el mitjà de vida que li garantia l’estabilitat present i futura al costat de la seua estimada Lola. El recorde calculant la pensió de jubilació per veure si els arribaria per quan foren vells» i ha conclòs, visiblement emocionat «des d’ací vull agrair públicament a Bernat la seua valentia al prendre la decisió. Gràcies a ella ara som tots una mica més rics».
L’alcalde de Benissa, Abel Cardona, ha lloat també la figura del seu benisser universal i ha afirmat que «ha sigut un pioner que ha obert el camí a molts investigadors o escriptors en el nostre poble. És la nostra particular enciclopèdia, a qui acudim quan volem saber coses sobre la nostra història».