'La teua mà en la meua' o com fer una obra voyeurista de les cartes entre Chéjov y Knipper

ALACANT. José Manuel Casany i Rebeca Valls porten apropant la història d'amor d'Antón Chéjov i Olga Knipper des d'octubre de 2021 mitjançant el teatre. Es tracta d'una obra escrita per Carol Rocamora, una de les majors expertes en Chéjov, i dirigida per Santiago Sánchez amb la companyia L'om-imprebís. Naix de les més de 400 cartes que ambdós artistes russos van intercanviar durant els sis anys de relació. Tu mano en la mía és la versió que ja ha vist la llum, però La teua mà en la meua és el format 2.0, en valencià, que s'estrenarà aquest divendres 8 d'abril, a les 20:30 hores, al Teatre Arniches. La veritat i el respecte que hi ha darrere d'aquesta peça teatral la conten els protagonistes a l'escena i a la direcció.

- Des de l'estrena de l'obra el 15 d'octubre, com ha anat evolucionant la funció i vosaltres amb aquests personatges?

JOSÉ: Hem estat un mes exhibint al Teatre Fernán Gómez (Madrid) i tres setmanes al Teatre Talia (València); al fer un espectacle cada dia progresses molt i vas matisant. Per tant, la funció ha evolucionat d'una manera ideal. Ara tenim el hàndicap d'estrenar-la en valencià, perquè canviar d'idioma és fotut, quan ja tens la funció molt mecanitzada en castellà. Però és bonic perquè té matisos que no té al castellà, i viceversa.

REBECA: La sort que hem tingut és que Santiago Sánchez i la companyia L'om-imprebís tenen un disseny de producció i una experiència que s'agraeix, perquè només estrenar-la ja hem fet una temporada. L'escala xicoteta del Fernán Gómez té el luxe de permetre't viure la funció des de dins, estant a un metre del públic. Igual que la de l'Arniches. Dins d'aquest recorregut tens processos de trobar-te, de perdre't, de retrobar-te, de veure matisos o d'aprofundir més i més.

- Sobre l'escenari sou Antón Chejov i Olga Knipper. Com heu creat eixa complicitat d’enamorats?

REBECA: José i jo teníem ja eixa complicitat. Encara que no sé si Santiago ho sabia. Ja treballàvem junts a Canal 9 i À Punt. Tenim una complicitat com a persones en la vida. En aquesta obra no interpretem personatges, sinó persones; són les seues cartes reals, és la intimitat d'aquests dos grans éssers. I això ens ha donat tant respecte com motivació. És com si agafaren les meues cartes amb la meua parella i algú escriu una obra. Aleshores, vols crear eixa complicitat que tenien, eixa admiració, el respecte, l'amor... Fins i tot eixa llibertat que es tenien a pesar de ser el segle XIX.

JOSÉ: A més, Chéjov no escriuria les dues últimes obres de no haver conegut a Olga Knipper. No sé si sense ella hauria arribat a ser l'autor universal de teatre que és. A partir d'aquestes cartes, Carol Rocamora ha fet una meravella de funció, perquè ha dialogat i ha fet una obra de teatre com si l'haguera escrit Chéjov. A això li afegeixes l'entusiasme, veterania i professionalitat de Santiago Sánchez com a director i és una gossada de projecte.

- Comentàveu una cosa interessant: interpreteu persones i no personatges. A més, l'obra és quasi meta teatre. Al teu cas, Rebeca, eres una actriu que també fa d'actriu, i al teu, José Manuel, eres un actor que fa de dramaturg. Com heu aconseguit interpretar açò sense caure en la sobreactuació o sense perdre la veritat?

JOSÉ: El codi de la funció és l'ambigüitat; de sobte eres l'actor, l'actor personatge, el personatge totalment... Es va jugant amb això i li dóna molta teatralitat a l'escena. És una mena de repte a l'hora de treballar l'obra.

REBECA: Per a evitar la sobreactuació està Santiago, molt exigent al procés. No es passa per damunt de les coses, sinó que anem fent la imatge treballant l'ànima d'aquestes persones des de dins. Estem quasi parlant, perquè el text està escrit sobre les cartes. Hem fet la vida real de cadascun per separat, el que li ha passat a Olga quan Chéjov li escriu una carta en concret i per què ella li respon el que li respon.

- Antón i Olga es van enviar 400 cartes, perquè tenien un amor a distància. Hi ha algun tros de carta o alguna carta en concret al qual tingueu més estima i vos aprope a sentir el que ells sentien?

JOSÉ: Jo no tinc tros de carta o carta en concret preferida. El que m'agrada és la història, eixos sis anys de relació, que comencen amb admiració, es fan amics, després amants i després es casen. Tot això jugant amb la malaltia de Chéjov, per la qual no estaven junts, perquè el fred no li anava bé a la seua tuberculosi i Olga sempre estava a San Petersburg o Moscou i per això s'escriuen tant, perquè estaven sempre separats. El que em crida l'atenció de les cartes és el respecte amb què es tracten, amb una relació molt avançada a la seua època. Ell no era gens masclista, respectava sempre a Olga.

REBECA: A mi m'agrada molt sentir a Chéjov dient "si continua el fred així, podria anar a Moscou". És com escoltar en les cartes de Chéjov trossets de les seues obres que es fan sentir el seu teatre d'altra manera. També m'emocionen especialment les cartes que Olga li escriu al seu diari quan ell es mor.

- I com es dirigeix un text escrit sobre cartes?

SANTIAGO: La cosa bona és que hi ha la dramatúrgia de Carol Rocamora, qui ha fet un treball impressionant. Són més de 400 cartes i ha anat extraent fragments i lligant-los de manera que se senta un diàleg. Ací l'objectiu era que l'espectador, passats els primers moments, s'oblide del fet que són cartes i visca un diàleg que sembla una obra del mateix Chéjov. No és un text literari, sinó les paraules reals de Chéjov i Olga.

- José Manuel comentava abans que era una relació contemporània. Tot i que la història està ambientada al segle XIX, creieu que connecta bé amb el públic actual?

JOSÉ MANUEL: A mi em sembla que sí. Jo m'he emocionat més que en cap muntatge fent aquest espectacle, perquè són la vida i les cartes vertaderes d'aquestes dues persones. I crec que també arriba a la gent. Amb la joventut que ha vingut a veure la funció, m'ha sorprés com li ha emocionat.

- Per la manera en què conteu tot el procés, no cal ni que pregunte si vos està agradant interpretar a aquests personatges... Quin ha sigut el repte més gran?

JOSÉ MANUEL: El repte ha sigut purament teatral; m'ha costat agafar el llenguatge epistolar, perquè els diàlegs no són coherents. Interpretar a Chéjov és més un regal que un repte.

REBECA: Quan dic que vaig a fer una obra que es basa en les cartes entre Antón Chéjov i Olga Knipper sempre em responen: "Entre Chéjov i qui?" Eixe és el repte. Està bé fer aquesta funció perquè aquesta dona va ser molt important i ni tan sols apareix a Wikipedia si busques 'Teatre de l'Art de Moscou',  encara que va ser una de les 39 fundadores. He de dir que també he tingut contradiccions, perquè hi ha moments en què pense que Olga no voldria que eixes cartes aparegueren. Com a espectador eres un vouyer d'aquestes cartes. Jo crec que Olga i Chéjov no estarien d'acord en mostrar algunes cartes. Però ja els hem demanat permís meritativament.

- I el repte de dirigir aquesta obra quin ha sigut?

SANTIAGO: Tota obra de teatre és un element viu i pot créixer d'una forma sana o malsana. Per tant, aquesta cura amb què s'ha d'anar és un repte. A més, tenim un nou regal, que ha sigut la versió valenciana de Rodolf Sirera, que ens ha obert claus noves.

- Mencionaves a Rodolf Sirera, un professional més en l'equació. Es podria pensar que és una obra de només dos actors, però la realitat és que darrere hi ha tot un equip per a què l'obra de les dues persones que estan a escena funcione...

JOSÉ: Hi ha un element importantíssim a l'espectacle: la música que ha posat Víctor Lucas, qui interpreta al piano en directe. La música és un altre personatge.

SANTIAGO: També és destacable el particular espai escènic que ha creat Dino Ibáñez, que sembla molt minimalista, però que té una série de sorpreses que també provenen del treball de vestuari d'Elena Sánchez Canales, on hem volgut remarcar aquesta contemporaneïtat que té el text.