La darrera llista o la primera?

Si vulguèrem, podríem quantificar la nostra vida fins a reduir-la a una sèrie de taules de dades, llistes al capdavall.

Podríem saber el nombre exacte de dies que hem vist el sol eixir per damunt de la mar, la quantitat de vegades que ens hem tallat les ungles dels peus i de les mans, les copes de vi, els petons donats i els petons rebuts, els kilòmetres que hem caminat, les voltes que han donat les rodes dels nostre vehicles, les radiografies q ens han fet, els tubs de ressonàncies que hem patit. D’aquí a no res serà obligatori nodrir de dades els nostres big data particulars, perquè els algoritmes ens puguen explicar com som, què ens agrada, a qui estimem.

Ara tornem a anar de cap a un nou final de cicle, el solstici d’hivern marca el final d’un cicle anual, una convenció com un altra, fruit de l’observació en temps mítics. De passada, religions i comerç s’han pujat al carro festiu i, amb elles, l’esperança de la tranquil·litat es trenca, perquè quan una cosa acaba és que una altra comença, i quina mandra, recollons, començar noves agendes, fer nous propòsits, obrir comptabilitat d’estimacions i malevolències.

Per superar l’ansietat res com elaborar una bona llista, ja em coneixeu, com un acte de fe per exorcitzar els fantasmes de l’any propassat, i que desapareguen el 2018:

1. No tornaré a mosquejar-me amb el Servei d’Encabronament d’Usuaris Renfe.
2. No tornaré a mosquejar-me amb el Servei d’Encabrobament d’Usuaris Adif.
3. No entraré a Facebook per fer recopilatori de comentaris cunyadíssims.
4. No diré mai tots els polítics són iguals.
5. No diré mai tots els polítics no són iguals.
6. Llegiré amb delit cada llibre, fins i tot els què comencen amb “Se cuenta la historia de una mujer de Groenlandia que no puede dormir con Chanel n. 5”.
7. No deixaré que se m’emporten els dimonis en llegir segons quins comentaris dels grups de whatsapp, ni si m’anuncien els noms dels jugadors dels partits solidaris de Nadal.
8. Em menjaré l’orgull quan em canvien una coma.
9. Em menjaré l’orgull quan em canvien unes cometes.
10. Em menjaré l’orgull quan em canvien una cursiva.
11. Em cagaré en la tia finlandesa d’algú si em canvien “baldosa” per “acera”, això és irrenunciable.
12. No tornaré a dir això de que tinc doble nacionalitat, els acudits roïns també tenen data de caducitat.
13. No li tornaré a dir a ningú “xè, no passa res, envia’m l’entrevista per àudio whatsapp”.
14. No tornaré a deixar parlar a cap convidat més temps del que els arxius d’àudio del telèfon permeten enviar per mail.
15. No tornaré a anar carregat com una somera, amb la motxilla com si pujara a l’Everest
16. No tornaré a anar carregat com una somera, amb la motxilla com si pujara a l’Anapurna.
17. No tornaré a anar carregat com una somera, amb la motxilla com si pujara al Puig Campana.
18. No tornaré a anar carregat com una somera, amb la motxilla com si pujara al Forat de Bèrnia.
19. No tornaré a anar carregat com una somera, amb la motxilla com si pujara a la Serra Grossa !!!
20. No tornaré a dir-li a ningú “el Tram funciona de puta mare, fins que s’encomane de l’esperit Renfe”.

Primera taula de dades tancada. Amb aquests vint punts tinc prou com per dissenyar el algoritme que em dirà, a finals de 2018, quantes d’aquestes febles determinacions m’hauré passat pel forro polar.

Que tingueu una bona eixida de 2017 i una millor entrada al 2018 !!