Juliana Canet, Ibai, la Rivers i la responsabilitat

Tornem a ser ací, en aquesta finestra a les polèmiques, al soroll i a les coses trendy que poden ocupar converses cordials o debats acarnissats; a un grup de WhatsApp o a un bar entre cervesa i roncola. Tot i el soroll online amb què convivim a xarxes –també a les tertúlies televisives, debats electorals o dinars familiars–, de vegades hi ha una kriptonita de fons. Llavors, intentem buscar-la.

Aquest mes hi ha hagut molt de soroll a xarxes. Polèmiques! Soroll, però, també és la paraula que se’m va vindre al cap escoltant el testimoni de la tiktoker Marina Rivers en la primera entrevista concedida després de La Velada del Año III. La Rivers, amb vora 7 milions de seguidors a TikTok i amb una vida d’influencer tal com ens la imaginaríem –viatges, col·laboracions amb marques, diners...–, fa la sensació de conviure resignadament amb el soroll. Cada cert període de temps rep una onada de hate, la qual cosa li suposa tindre dia rere dia milers de comentaris insultant-la i menyspreant-la. Imagineu viure una vida amb amics, estudis, aficions i família, però amb un eixam enorme al costat de l’orella fent tsum-tsum incessantment. I d’acord, hi ha el debat sobre les celebritats, el preu a pagar per la fama, si fama implica deshumanització i tot això, però no hi entrarem ací. Continuem, continuem.

A Internet, tal com si fora el mateix oceà on hi ha enfonsat el Titànic, els debats de l'opinió pública van amb onades, corrents ràpids i virals. L'última onada de hate –tot i que en aquest cas podríem parlar de tsunami– que va rebre la Rivers fou després de guanyar el seu combat a La Velada del Año III, organitzada per l'streamer Ibai Llanos. Un esdeveniment d'entreteniment que ajunta actuacions musicals –pachuru, pachuru!– i combats de boxa entre celebrities, i que enguany va clavar 70.000 persones al Cívitas Metropolitano i 3,4 milions d'espectadors al directe online de Twitch. Jugant amb el nickname d'ambdues, el de Marina Rivers (aka La Rivers espanyola) i Samy Rivers (aka La Rivers mexicana) era un dels combats amb més expectació que va guanyar l'espanyola, sota decisió del jurat. Tanmateix, va haver-hi una part del públic que no ho va considerar així, entre els quals també hi havia la mateixa Rivers mexicana, que va tuitejar el seu desacord amb la decisió del jurat. També el mateix organitzador, Ibai, que va admetre en un directe posterior que ell volia que guanyara Rivers i que "per a ell", "sense tindre ni idea", havia guanyat la mexicana. Preguntada per açò, Marina Rivers sí que explicà: "me van a insultar sí o sí, siempre, a mí. Pero es verdad que noté como que la comunidad alentó un poco ese hate masivo, ese enfado".

És ací on s’observa la qüestió de la responsabilitat. Responsabilitat, que no és sinó respondre pels actes propis i acceptar-ne les conseqüències. Per exemple, el fet que Ibai, des de la posició d’organitzador de l’esdeveniment, comentara en públic que el combat l’havia guanyat la mexicana implicava legitimar el sector que no estava d’acord amb el resultat, i que podien estar o no insultant la Rivers espanyola. Amb el nou treball i també nou estatus social d’influencers sorgit del canvi digital, naixen noves responsabilitats i també dilemes ètics. Fent mà d’una frase que diria mon tio: com diria Superman, un gran poder implica una gran responsabilitat o, en aquest cas, un gran altaveu implica una gran responsabilitat.

Recordeu quan Paula Gonu va intentar donar consells sobre el Coronavirus al començament de la pandèmia? Aigua calenta per a matar el virus... O el comentari de Naim Darrechi normalitzant l’engany per a no posar-se preservatiu? Tindre un gran altaveu, que en l’època dels nostres avis, només tenien els mitjans de comunicació, implica que el que dius a través d’ell ho escolta més gent i, també, que proporcionalment més gent pot fer cas. En qüestió de desinformació i també d’assenyalaments o de discursos d’odi, crec que els qui tenen un altaveu tan gran haurien d’anar amb compte. Però no és tot blanc i negre. Ibai, per exemple, va demanar perdó per posar en dubte la victòria de Marina Rivers i el que li podia haver comportat. Una setmana després, però, era ell l’assenyalat. El mateix streamer compartia un vídeo on Juliana Canet feia burla de l’estereotip de friki o de nen-rata posant el nom, el cognom i la cara d’Ibai Llanos. Ibai ho va compartir –no està clar si rient-s’hi amb Juliana–, i l’onada de hate també va assolir la influencer catalana. En aquest cas, però, es veuen conseqüències boomerang. Canet assenyala Ibai en una broma que pot ferir l’streamer i ell, amb l’altaveu que té, publica el vídeo, amb la conseqüència que molts dels seus seguidors acudisquen a les xarxes de la catalana també a generar aquestes espirals de hate.

Per tant, team Rivers espanyola o team Rivers mexicana? Team Ibai o team Juliana? El format del debat que propicien les xarxes socials no ens deixa eixir d'aquests plantejaments superficials i maniqueistes on sempre hi ha un perdedor. La qüestió de fons, però, la lluna i no el dit que assenyala, és la responsabilitat de cadascú a xarxes. Qui és més vulnerable en segons quina situació? Què implica assenyalar una persona des d'un compte amb milers de seguidors? Quin perjudici podria tindre una persona que ha escoltat una informació incorrecta des d'un perfil personal massiu? Hi ha alguna manera de regular aquesta responsabilitat online? Estem condemnats, en cas de ser afectats per una onada de hate, a viure amb un tsum-tsum constant?