Jordi Tormo, biògraf: “La vida d’Isabel-Clara Simó no cap en un sol llibre; és una enciclopèdia”

ALCOI. L’investigador i escriptor alcoià Jordi Tormo va ser qui, un bon dia, va posar un mail a la seua benvolguda amiga de correspondències Isabel-Clara Simó proposant-li escriure la seua història. “Avant. El que necessites i quan necessites”. Així recorda quines van ser les paraules el biogràf de l’autora en llengua catalana per excel·lència del segle XX i XXI, best-seller amb llibres, com ‘Raquel’, editats fins a 52 vegades.

Va ser al mes de juny, quan Tormo es va posar a recopilar informació. Sobre la vida d’Isabel ja hi havia quelcom: ‘Retrats’, volum escrit per Margarida Aritzeta, i ‘Els racons de la memòria’, autobiografia de la mateixa Isabel-Clara Simó. “Ja feia temps que em rondava la idea, però anava deixant-la; no vaig voler demorar-me més perquè també veia que Isabel es trobava feble”, explica. Davant la resposta tan positiva de l’alcoiana, el biògraf va decidir resumir, d’un mode esquemàtic, el seu recorregut. La biografia d’Isabel-Clara Simó comença per desgranar, així, i tot d’una, el contingut, que s’organitza en cinc blocs ben diferenciats. El primer fa referència als compromisos de l’autora: literatura, llengua, política i dona. El segon és un viatge pels seus viatges, destinació Alcoi-València-Figueres-Barcelona-Alcoi. El tercer desenvolupa la seua tasca de periodista, tant a la revista Canigó com a columnista al diari Avui. El quart capítol és aquell destinat a la seua obra, i el cinqué, les tres figures d’Alcoi: Isabel, l’Ovidi – junt amb qui ja descansa-, i el pintor Toni Miró.

Ara Llibres ha estat l’editorial escollida per Tormo per bolcar la biografia d’Isabel-Clara. Es presentarà a maig dins el context de la Fira del Llibre de València. Hi ha previstes presentacions a Barcelona i Alcoi. “Joan C. Girbés, editor d’Ara, fou també de Bromera i de Sembra Llibres, qui va publicar el meu llibre sobre l’Ovidi. També va treballar molt amb Isabel. És una persona que ens ha unit sempre”, detalla Tormo. Al llarg del recorregut de les aproximadament 200 planes, un personatge que les travessa, inevitablement, totes: Xavier Dalfó, el marit de l’Isabel. Articles, i també cartes que es creua amb Joan Fuster –qui l’empeny a escriure amb català a l’aula Ausiàs March, durant la seua etapa universitària a la ciutat de València, amb qui no hi ha, però, cap resquici de fotografia- i moltes entrevistes. “Apareix tota la gent que ella va trobant-se”. Per al llibre, Tormo ha conversat amb diferents personalitats: des de la filla de l’escriptora alcoiana, la matemàtica Cristina Dalfó Simó, fins a la ja esmentada Margarita Aritzeta, escriptora i degana de la Institució de les Lletres Catalanes, a Pilar Aymerich, fotògrafa i militant feminista, la traductora Bel Olid, però també a l’escriptor alcoià i amic Silvestre Vilaplana. Inclús apareix l’ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya i professor Josep-Lluís Carod-Rovira. Una porta, la de la política, precisament, que Isabel-Clara ha lamentat tantes vegades haver deixat mig oberta. “Jo crec que no li n’ha faltat cap: la seua vida no cap en un llibre, és una enciclopèdia”, ha assegurat Tormo. I no sols.

Molts motius per poder parlar així de la inesgotable literata alcoiana, que s’amagà, en tres ocasions, sota el pseudònim Nil Barral, i que lluïa ben orgullosa una espasa mora de les festes del seu poble a casa seua. “Sempre en recordava la música, i els sons dels telers d’Alcoi”, explica l’escriptor alcoià. El llibre detalla la seua faceta com a professora a l'institut Sant Josep de Calassanç, però també les substitucions que fa a Bunyol i a Puçol. Les últimes informacions, aquestes últimes, que Tormo va poder preguntar en persona a Isabel-Clara dos dies abans de la seua partida, i a qui va visitar a sa casa de Barcelona. “Va dir que havia quedat un treball molt digne, la biografia; estava molt contenta”. Un material que no deixa de banda les frases famoses de l’escriptora, com ara el clàssic “fer-se vell és una merda” i “qui vullga ‘algo’ útil que vaja a una ferreteria i no busque als llibres”.

Eixa xiqueta que es va inclús autodefinir com a edípica, que vivia molt de sa casa, amb pocs amics per ser la filla del professor on va estudiar a Alcoi, qui la va introduir a grans de la literatura, com ara el Premi Nobel Hermann Hesse, impulsant-la a la revolució de fer lletres. Aquella xiqueta que, quan esdevingué gran, desenvolupà una altra gran passió, la de les matemàtiques, buscant amb qui poder cartejar-se per enviar i resoldre problemes i fòrmules, un d’ells, el seu germà gran, a més d’un company de facultat de la seua filla. Finalment, aquella que va créixer i va immortalitzar la seua rutina matutina, de columnista, i de vesprada, dedicada a la seua obra literària. “Ella sempre feia un guió. Sabia molt bé el tema i, partir d’ahí, eixien els personatges i la trama. Tots els dies escrivia. Sempre deia que, encara que s’haguera quedat amb els ‘novios’ o hi hagués cap compromís familiar, calia escriure, encara que foren deu línies”. Es fixava en la realitat i entrellaçava històries, oposant-les –de ‘Dones’ va venir ‘Homes’, per exemple, o la correlació entre ‘La innocent’ i ‘La salvatge’, també-. Ara, junt a la seua biografia, Isabel-Clara Simó ens regalarà, a més a més, el seu darrer llibre, ‘El teu gust’, una última novel·la que, com no podia ser d’altra manera, va deixar escrita, i que veurà la llum al mes de març. Tot un seguit de bones coincidències, malgrat la seua marxa. Un record, el seu, que romandrà permanent, i molt viu.