Joan Alvado presenta una 'Escola de pastors' per a "trencar els estereotips"

ALACANT. El 2014 Joan Alvado pensava que havia tancat una etapa. El projecte que portava treballant des de 2010 el tancava. Estava equivocat. Ara, el 2018, presenta Escola de pastors, el llibre que reuneix les imatges que va captar als Pirineus dels alumnes d'un centre on els joves es formen per a treballar la ramaderia.

La llibreria Detroit, a Alcoi, i la Casa de Cultura de la seua localitat natal, Altea, són les parades que té aquesta setmana per a presentar el treball. Amb la il·lusió de tornar a sa casa des de Barcelona, on viu fa anys, Alvado recorda el procés que l'ha portat a editar el seu primer llibre de fotografies.

"Després de molts anys d'haver acabat, tenia la pulsió encara de fer més", recorda. El temps transcorregut des que ho havia iniciat li havia permés "agafar la suficient distància per tindre clar el format de llibre que imaginava, sense cap confusió mental". A més, tenia dos textos que li semblaven molt bonics, un de Feliu Ventura i un altre d’un pastor, Xevi Crosas. Sabia que era el moment de reprendre el fil tot i que sentia que havia "avançat amb els treballs que he fet després".

Amb la idea de fer "un llibre senzill i xulo" es va llançar al mercat editorial. Amb Pol·len Edicions va trobar l'aliada que volia pels temes ecològics que solien tractar. "No volia clavar-me en un procés llarg", comenta. Per això ha sigut prou ràpid una vegada tenia clar com fer-ho. "Hi ha un procés mental on les imatges s’assenten sense presses -explica-, no m’ha costat trobar la quintaessència, el temps ens va editant les imatges soles".

Alvado, que parla a espai, trasllada eixe ritme al treball. Quan es posa amb un projecte sap que serà per anys. Quan els deixa aparcats, sap que és "perquè això repose". I amb tot eixe temps, la tria es fa sola. Ara sabia que volia "poques fotos", que fóra "la columna vertebral del que volia". "M’agrada quan algú té la contenció de posar 20 imatges perquè diu que has controlat el teu ego i la teua subjectivitat: has tingut la intel·ligència de sintetitzar", assenyala.

Un esforç de mèrit quan ha sigut una feina d'anys i anys. Alvado recorda com va ser un breu que va llegir al 20 minutos el que ho va començar. "Deia que l’escola de pastors agafava vint joves i em vaig dir què és això? Escoltem normalment que no és una professió de futur, que s’està perdent i que no agrada a la gent jove", explica. Aquell senzill titular "canviava tot el discurs que havia escoltat". 

Com sempre al seu treball, el repòs era fonamental. Es va guardar la història "com a idea futurible" i va fer marxa. Fins que "per pura coincidència, em vaig trobar una coneguda que em va posar el contacte". "Com sempre, m’interessava per trencar l’estereotip", destaca. I quin era el tòpic? "Quan es parla de pastors és d'un home major que quan s’ho deixe es perdrà l'ofici", raona. Per això, que una vintena de joves s'estiguera apuntant a una escola trencava amb eixa idea preconcebuda.

Al llarg del temps que va estar treballant el projecte ha vist "que hi ha un relleu generacional total, el primer en Catalunya en 40 anys". Alvado considera que es tracta "d'onades: ara pel que siga hi ha tot un món de gent que ha canviat les sues filosofies". I no sols a la part de Catalunya més muntanyosa, quan va començar a vendre el projecte i passejar-lo pel món va veure "que passa tot arreu, de gent que torna al sector primari".

Eixa tendència global també el va ajudar a guanyar confiança. "Tenia el dubte de si seria un tema molt local, un amic em va dir que tindria problemes per a publicar-ho fora de Lleida -recorda-, però m’he adonat que connecta amb el 85% de la gent". I és que s'ha trobat a molts espectadors que li han parlat d'una relació directa amb l'ofici o de com "li recorda la seua infància, el seu poble".