ALCOI. L’artista barcelonina Isabel Jover exposa en Alcoi la seua proposta plàstica ‘Oblidades per la história’, un recull dels rostres femenins més significatius que van quedar a l’ombra dels seus homòlegs. L’exposició forma part del cicle que renova trimestralment l’Ajuntament d’Alcoi amb la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant. Pot visitar-se fins el 31 de gener en horari de vesprada, de 18 a 21 hores, de dimarts a dissabte.
Isabel Jover és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, fortament reconeguda, i enfocada en la pintura xinesa, zen, sense oblidar la seua investigació en poètica visual i les seues publicacions d’obra gràfica. Fer justícia a través de l’art de la pintura a tot allò que els historiadors no van voler deixar per escrit a les pàgines dels seus llibres. Aquest és el principal objectiu que se’n deriva de la vintena de retrats femenins que exhibeix al Casal Ovidi Montllor d’Alcoi l’artista. Majoritàriament elaborades a partir de tonalitats fredes, en un cert monocromatisme ‘zen’, el pinzell de Jover rescata des de personalitats importants a les arts plàstiques, la música o, fins i tot, l’escriptura.
Un tret comú a totes elles: el procés de congelació que van patir al seu moment històric més immediat, algunes encara a dia d’avui. L’art destinat a borrar-les de l’oblit ens trasllada a Anglaterra, Alemanya, a Polònia, als Estats Units, o a Mèxic, també Argentina, i Espanya. Són els llocs de naixement o defunció de les protagonistes que apareixen davant dels nostres ulls, també on van desenvolupar gran part de la seua creació, usurpada o bé eclipsada, pels homes del seu voltant: marits, pares i germans. Aquest últim és precisament el cas de Fanny Hensel Mendelssohn, perseguida pel seu cognom familiar. En aquest cas, ella fou considerada fins i tot superior al seu germà, Fèlix, i, malgrat el bloqueig d’aquest, l’oposició de son pare i els prejudicis socials de l’època, va seguir composant música.
Sabies que la polaca Elsa Von Freytag-Loringhoven és l’autora de la famosa obra ‘Fontaine’, l’urinari atribuït a Marcel Duchamp? I és que el nom de Fanny és solament el primer de tot un seguit de dones que van fer història, malgrat el seu desconeixement. Des de l’italiana Sofonisba Anguissola, alumna magistral de Michelangelo Buonarroti, autora de moltes obres atribuïdes al Greco, a Nannerl Mozart, a qui son pare va decidir deixar a l’ombra a diferència del seu germà, passant per l’escriptora del psicoanàlisi Lou Salomé i la dura història de Camille Claudel, qui deixà la seua creativitat en mans del mateix Rodin. La història, per tant, es reescriu de la mà d’Isabel Jover, a la ciutat d’Alcoi.
