El cap de setmana passat vaig participar en les VIII Jornades Internacionals d’Intercanvi d’Experiències sobre Geografies Literàries que el professor Alexandre Bataller dirigeix en la Universitat de València. «Sant Bataller», en diem alguns, d’aquesta jornada acadèmica que se sol convocar a primeries de gener, poc després de les vacances de Nadal. I en diem «Sant Bataller» Perquè no deixa de ser una reunió d’investigadores i investigadors amb cert aire amical i familiar, gràcies al magnífic amfitrionatge del professor Bataller i el seu equip de col·laboradors. Enguany, per facilitar la logística del professorat que hi participava, el professor Bataller ha fet coincidir les Jornades sobre Geografies Literàries, en homenatge a Llorenç Soldevila i Balart (1950-2022), amb la reunió constitutiva d’un nou i suggeridor projecte d’investigació que ell mateix dirigeix, finançat amb fons europeus, sobre aplicacions de noves tecnologies digitals a rutes literàries per paisatges mediterranis. «Mediterranean literature and landscape: application of new technologies for the design of literary walks (RuTIC)», és el títol de la cosa en anglés.
El cas és que, per raó d’aquest projecte transversal que involucra la filologia, la pedagogia, el turisme, la geografia, les ciències socials, les ciències naturals i, per descomptat, la informàtica, entre els participants invitats a la trobada acadèmica hi havia el professor Jordi Linares, de la Universitat Politècnica de València al Campus d’Alcoi. Ell, de fet, serà el responsable de la part tecnològica del projecte. I va ser en qualitat d’especialista en el camp de la intel·ligència artificial (IA) que ens va instruir en el nou joguet digital de moda: el xatbot d’intel·ligència artificial ChatGPT. «La revolució tecnològica de la creació de continguts educatius amb eines basades en IA» era el títol de la seua intervenció. I la manera d’introduir-la ja va captar de seguida l’atenció dels assistents: «En matèria d’intel·ligència artificial, jo sé ara què puc contar-vos. Però si em preguntàreu què podré contar-vos dins d’un any —només un any, eh?— hauria de contestar-vos que no tinc ni idea! Perquè ara com ara és inimaginable com serà i on ens portarà la revolució que actualment s’està produint en IA. L’eclosió de coneixements, de recursos i d’aplicacions està sent brutal!»
I deu ser veritat, això que plantejava el professor Jordi Linares en la trobada científica de València, perquè el meu germà Jordi, que també és informàtic, el mateix dissabte compartia en el grup de WhatsApp de la família, amb indissimulada fascinació, una notícia d’aquelles que a les personetes normals no ens diu absolutament res, però que els especialistes de la matèria saben perfectament que acabarà condicionant les nostres vides d’una manera molt més decisiva que no totes les noticies politicomorbosoesportivosensacionalistes que configuren l’actualitat mediàtica dels telediaris, les tertúlies radiofòniques i la premsa convencional. Aquesta era la notícia en qüestió: «Microsoft ha fet un pas sense precedents en el món de la intel·ligència artificial: s’han decidit a comprar una participació del 49%, per valor de 10.000 milions de dòlars, d’OpenAI, l’empresa matriu del proveïdor de serveis d’intel·ligència artificial ChatGPT.» I el comentari del meu germanet a aquesta informació era el de les grans ocasions: «Game changer. Ara sí que la IA és imparable. I Microsoft s’uneix a Google, Meta i Amazon com a propietaris de la nostra informació... Però molt millor estructurada, segmentada i a l’abast de qualsevol mortal. Naix una nova era!»
Ho he de confessar: fins la setmana passada era un perfecte ignorant en tot açò de la la intel·ligència artificial, els xatbots i el ChatGPT. Però l’exposició i les demostracions aplicades que vaig poder testimoniar en la sessió del professor Jordi Linares em van obrir els ulls a tot un món que no hauria sigut capaç d’imaginar. «I açò tot just està començant ara. L’evolució serà exponencial...», insistia, amb un somriure, el professor Linares mentre la majoria dels assistents flipàvem gambes admirant un ordinador que anava escrivint, tot solet, un text sobre... Qualsevol cosa que se li volguera demanar!
Si, per exemple, li preguntàvem «Quin futur creus que tindrà la geografia literària?», el ChatGPT contestava, activant Déu saps quins algoritmes i quines megadades —amb tota la sensatesa i tota la prudència del món—: «És difícil preveure exactament com evolucionarà la geografia literària en el futur. No obstant això, s’espera que continue sent un camp important d’estudi per a la literatura i la cultura, ja que les històries i les obres literàries són una expressió important de les cultures i les societats. Possiblement, també es veurà més influència de la tecnologia en la literatura, i això pot afectar la forma en què les geografies literàries són representades.» I si li demanàvem, posem per cas, «Valora l’interès d’aquestes VIII Jornades Internacionals d’Intercanvi d’Experiències sobre Geografies Literàries» (sense un «per favor» ni un res), la maquineta, amb immediata displicència, s’aplicava a escriure: «Les Jornades Internacionals d’Intercanvi d’Experiències sobre Geografies Literàries poden ser molt valuoses per a la comunitat acadèmica i els amants de la literatura. Aquestes jornades ofereixen l’oportunitat de compartir les darreres investigacions i pensaments en el camp de la geografia literària, així com de debatre i discutir les tendències actuals i les possibles aplicacions futures. A més, les jornades internacionals també poden proporcionar una oportunitat per a la networking i el desenvolupament de col·laboracions entre acadèmics i altres professionals de tot el món. En resum, les Jornades Internacionals d’Intercanvi d’Experiències sobre Geografies Literàries són una oportunitat valuosa per a la comunitat acadèmica i les persones interessades en el camp de la geografia literària per mantenir-se al dia en les darreres tendències i investigacions i establir relacions professionals.» Ho podria jurar: impressionant!
En un determinant moment, la majoria dels col·legues presents en la sessió, proveïts amb ordinadors portàtils i tauletes electròniques, van voler fer també les seues pròpies provatures amb l’aplicació. I la gegantesca taula de reunions al voltant de la qual ens aplegàvem totes les feligreses i tots els feligresos de Sant Bataller es va convertir, com per art de màgia, amb un petit exèrcit de pantalles que miraculosament i diligentment anaven redactant textos davant de la fascinació general, a propòsit de temes, interessos, propostes, curiositats i motius d’allò més heterogenis. Tardaré anys a oblidar l’escena —si és que mai no l’arribe a oblidar—, perquè l’espectacle de totes aquelles màquines escrivint autònomament textos i més textos amb aparença humana sobre la dimensió del coneixement i de la vida que s’hi volguera demanar em va produir exactament la mateixa sensació inefable que la primera vegada que vaig veure funcionar, fa anys, en un cotxe que conduïa el meu amic Jaume Alvado pels carrers de Madrid, el prodigi —en aquell moment inversemblant!— d’un TomTom. Aquell primer navegador GPS, que sabia perfectament on ens trobàvem, que encertava a ubicar-nos a cada instant amb perfecta precisió en el mapa de la ciutat, i que damunt sabia assenyalar-nos per on havíem d’anar fins a arribar a l’hotel que havíem contractat em va donar a entendre que els avanços tecnològics possibles són tan misteriosos com il·limitats. I que la festa de la revolució tecnològica i informàtica tot just ara està començant.
«De més a més, li pots demanar que t’escriga el text amb una determinada perspectiva ideològica o amb un estil concret», anava explicant el professor Jordi Linares. Per exemple, li podem demanar: «Confecciona un text sobre l’amor amb l’estil de Joan Fuster.» Mireu-ne el resultat: «L’amor és una cosa que s’entén a través del llenguatge, però no pot ser reduït a simples eslògans o fórmules. És un sentiment complex i subtil que abraça moltes dimensions diferents. Hi ha l’amor romàntic, l’amor platònic, l’amor familiar i l’amor pel país...» I igualment li podíem reclamar: «Escriu un text de 100 paraules sobre la mar amb l’estil de Josep Pla» I la màquina, amb mecànica disciplina i efectivitat, s’hi posa: «La mar és un lloc màgic i fascinant, plena de vida i moviment. És una cosa que ens enamora, ens commou i ens inspira. La mar té una personalitat pròpia, amb les seves onades, les seves tempestes, les seves calmes i les seves misterioses profunditats. La mar és un lloc on les coses es mouen, canvien i evolucionen constantment. La mar és un lloc on el temps no té importància, on els dies passen sense que ens adonem. La mar és una cosa que ens connecta amb la natura i ens recorda que som part d’alguna cosa més gran.»
Semblava cosa de no creure! «Això ho fan veure!», s’hi hauria exclamant la meua iaia. Però clar: de seguida el debat, entre els participants de les jornades, majoritàriament docents, va començar a centrar-se en les possibles perversions d’aquest nou joguet que la intel·ligència artificial ens proporciona. «L’alumnat universitari ho domina perfectament i ja ho està fent servir en els treballs de les assignatures i els treballs finals de grau.» «Damunt, com que cada text és original, no resulta possible aplicar-hi detectors de plagis.» «Caldrà canviar radicalment la manera d’ensenyar.» «Revolucionarà un fum d’oficis i caldrà replantejar el mercat laboral.» «De més a més —l’advertència era del mateix Jordi— cal ser conscients dels reptes i les limitacions d'aquesta tecnologia. Heu de tindre en compte que ChatGPT, com qualsevol altre model d’IA, està entrenat amb dades de text de la vida real, la qual cosa significa que pot reflectir les desigualtats, les perversions i les tendenciositats que existeixen en aquestes dades d’origen, i això podria portar a problemes ideològics pel que fa a l’arrossegament de prejudicis que poden ocasionar discriminació i injustícia en les aplicacions que utilitzen ChatGPT.»
—Com t’ho veus, Joan? —em va demanar, per fi, Alexandre Bataller, amb un somriure còmplice marca de la casa, quan es va adonar que, mentre tots jugaven amb els respectius dispositius electrònics, jo, armat únicament amb un boli Pilot i una llibreteta negra, em mirava tot aquell espectacle amb ulls de peix.
—M’ho veig... M’ho veig que no soc capaç d’imaginar com serà el futur que tot just ara comencem a construir amb tot açò de la revolució informàtica, la revolució de la intel·ligència artificial, la revolució genètica... Uf! Si el mon no rebenta, els nostres fills i els nostres nets viuran un món increïble, que no tindrà res a veure amb el d’ara: un món que ara com ara no és de creure. A mi m’agafa tard. Però ja ho veurà qui ho veurà...
—Vols dir que no el provaràs, el ChatGPT?
—Ah! I tant que sí! Clar que el provaré! Dissabte: dissabte el provaré... —li vaig respondre, tornant-li el somriure còmplice, amb una llum picardiosa als ulls.
I és així que avui dissabte n’acabe de fer la prova, per fi, amb el ChatGPT aquest. Tota la setmana he tingut clar quin havia de ser l’encàrrec que li teclejaria a l’aplicació. I fa a penes uns minuts, per fi, l’he executat. El podeu imaginar... En la barra del xat he ordenat, senzillament: «Escriu un text de 1.814 paraules sobre la intel·ligència artificial i el ChatGPT amb l’estil de Joan Borja.»
