IECMA

L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) està d’enhorabona. Aquesta setmana s’han fet públics els Premis Fundació Bromera al Foment de la Lectura 2020. Joan Pla serà enguany la persona reconeguda en el Premi Individual, i l’IECMA, en el d’entitats, en una edició que també honorarà la memòria de Llorenç Giménez.

Es tracta d’un reconeixement «just i necessari». Perquè l’IECMA, a la Marina Alta, no solament és una entitat modèlicament estable, autosuficient, dinàmica i productiva: és també un referent —una garantia— per a la dinamització dels projectes culturals més diversos. Assumeix periòdicament l’organització de congressos, jornades i cursos; la projecció de documentals i pel·lícules; la programació de concerts, recitals i espectacles teatrals; la planificació d’excursions culturals; la publicació de revistes, llibres, calendaris divulgatius... I és que l’IECMA, amb sis-cents vint-i-quatre socis —es diu fàcil!—, és, segurament, l’entitat que millor encarna i evidencia la potencialitat dels instituts d’estudis comarcals com a impulsors, catalitzadors i agitadors de vida cultural en un país com el dels valencians.

El Premi de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura coincideix amb el 35 aniversari de l’entitat. Efectivament: el 10 de maig de 1985 se’n va fer la sessió constitutiva al local de la Caixa d’Estalvis Provincial a Pedreguer, amb una quarantena de socis. D’aquell mateix any 1985 és el primer número de la revista L’Aiguadolç, una de les publicacions ensenyes de l’entitat, amb 48 números editats. I al cap de dos o tres anys, comença a publicar-se l’altra gran revista: Aguaits, amb quaranta números més. A part, comptant els llibres propis, les coedicions, els llibres en què han col·laborat i les tirades específiques que han encarregat, l’IECMA ha estat darrere de l’edició d’una vuitantena llarga de llibres. A part, encara, sis congressos d’estudis comarcals, 25 catàlegs d’art i exposicions, 19 calendaris de divulgació cultural de la Marina Alta, 4 documentals.

Es tracta —clar— d’una carta de presentació que justifica sobradament el premi concedit. Cap altre institut d’estudis comarcals valencià pot vantar-se de disposar de 624 socis, amb la autonomia econòmica que això comporta. I aquesta potser hauria de ser la pregunta: per què a la Marina Alta ha pogut quallar un moviment associatiu cultural tan esplendorós, i a la resta de comarques valencianes no? Potser per la situació excèntrica de la Marina Alta, respecte de les capitals d’Alacant i de València? Probablement. Però també per la dedicació i la generositat dels qui han gestionat l’entitat al llarg d’aquests 35 anys d’història: persones com Joan Ivars, Antoni-Lluís Carrió, Antoni Prats o Rosa Seser, per esmentar només els qui hi han fet de secretaris o de presidents. És la força de la il·lusió, la dedicació, l’altruisme, l’amistat, el gust, la inquietud, el plaer i l’entusiasme.

Ara que es compleixen els primers trenta-cinc anys d’història de l’IECMA, la Fundació Bromera per a Foment de la Lectura fa molt ben fet de reconéixer i valorar el paper decisiu que, en una societat com la valenciana, han tingut —i continuen tenint— els centres d’estudis locals i comarcals per a sostenir, ençà i enllà dels organismes oficials, un mínim pols vital per a la investigació, la divulgació i el simple plaer de l’art. Hi ha premis tan justos i necessaris que honoren tant els premiats com els premiadors. I és que, en el temps nostre de la postmodernitat, enmig de l’asèpsia i la impersonalitat generalitzades —enmig de les formes anònimes, massives, monòdiques i digitals de la cultura—, que una entitat com l’IECMA permeta festejar el plaer del coneixement amb el benefici del contacte directe, humà, presencial i amical, no deixa de ser un veritable premi de la vida. L’enhorabona grossa, doncs: a l’IECMA i a la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.