Homes ofendiditos: calleu la p… boca!

No, el fil d’esta setmana no és preciós, és repugnant. No, les campanyes virals d’esta setmana a les diferents xarxes no fan gràcia, tot i que la darrera star de twitter haja explicat (amb un fil, és clar) com ha aconseguit que l’expulsen del grup de whatsapp del col·le dels seus fills. 

Els homes hem de reflexionar molt, tant com estan fent les dones, per tal de generar tot un corpus de teoria feminista. Els homes hem de reflexionar sobre per què la construcció de la identitat masculina es fonamenta sobre el poder i la presumpció d’una superioritat autoimposada. Si no ets millor, no ets home i, sobretot, no se’t percep com a tal. Este convenciment és un pecat original que contamina les nostres relacions, i potser sí necessitem ajuda perquè no podem superar este complexe de superioritat a soles.

El que em sobta és que la majoria de les reflexions que trobe escrites per les xarxes són de gent ofesa, d’homes ofesos perquè se’ls fa caure en en sac de gènere dels violents, dels agressors, dels violadors i els assassins. Però mira, en el dia a dia fins i tot els que ens pensem superguais i conscients i “tot el nostre suport”, ens portem alguna que altra lliçò, com quan et recorden que sí, que molt de discurs feminista, però ni ens vam plantejar canviar l’ordre dels cognoms dels nostres fills. Que sí, que és una convenció com una altra, i que un dels dos ha d’anar davant, però l’ordre aquí, sí altera la suma social, perquè per a les dones sempre és resta.

Hui he vist els fils plens de conceptes com “denúncies falses”, “feminazis”, “recolzament sí, però paranoia no, que a França, Estats Units o Brasil el percentatge de morts violentes és molt més alt”, “jo sóc conductor i no em sent culpable cada vegada que un conductor atropella i mata un peató, vosté sabrà de què se sent responsable”,  homes ofesos perquè el que volen és “igualtat”, no una llei que els considere agressors en potència.  

Mireu, la realitat és que són les dones les assassinades, són les dones les violades, i mentre hi haja dones assassinades i violades, no, no es pot posar cap però. Quan no hi haja dones assassinades, quan no hi haja dones violades, ja podreu dir que si m’insulta, que si em diu això o l’altre, que hi ha moltes maneres de violència, que sí, home, que sí, que és veritat que hi ha denúncies falses, que la vida en parella, les relacions humanes i les emocions són complicades de gestionar. Però la única veritat indiscutible aquí és que són elles les que són agredides fins a la mort, són elles les violentades. Mentre continue sent així, calleu la puta boca.