El col·lectiu alacantí la cuarta piel és un dels set estudis joves d'arquitectura d'Espanya i Portugal guardonats en els premis Arquia/Pròxima 2022-2024.
ALACANT. La IX edició del Festival arquia/pròxima, organitzat per la Fundació Arquia, s'ha celebrat a Madrid, on s'han anunciat les realitzacions guanyadores dels joves arquitectes més prometedors del panorama actual d'Espanya i Portugal. El jurat ha atorgat dos premis arquia/pròxima ex aequo i cinc premis arquia/innova, entre els quals es troba la proposta ‘Spa profund’ de la cuarta piel.
Es tracta d'una instal·lació performativa que es va celebrar en el Secadero de Les Cigarreres CC d'Alacant durant el mes de juliol de 2021 . Posteriorment es va repetir l'experiència en el festival Domingo d'arts escèniques celebrat a la Casa Encendida de Madrid en 2022. La iniciativa s'ha exposat aquest estiu en l'exposició Wet Dreams en el museu madrileny Centro Centro —situat en la plaça de Cibeles— i ara continua la seua trajectòria amb aquest guardó.
Els guanyadors han sigut triats d'entre un total de 1.060 realitzacions, de les quals 472 van ser presentades en els últims dos anys. Les propostes abastaven una diversitat d'enfocaments, des de projectes construïts fins a investigacions, intervencions urbanes, instal·lacions efímeres, performances i peces audiovisuals. Al costat de la quarta pell, han sigut premiades oficines situades entre Barcelona, Madrid, Palma i Londres: Cierto Estudi, BP67 Palomeras, Lloc Arquitectes, Burr studio, Taller 11, Parabase i Pareid Architecture.
L’edició es va organitzar sota el comissariat de Marina Otero Verzier, qui va definir el lema central, “desig”, com una proposta per a mobilitzar el desig com a motor de canvi cap a transformacions ecosocials, econòmiques i polítiques. “La selecció de projectes mostra que és possible canalitzar el desig més enllà dels somnis passats de moda del progrés, però també evidencia que els professionals de l'arquitectura encara tenim treball per fer. Com podríem canalitzar la força el desig cap a uns models més sostenibles?”, afig l'arquitecta i professora.
El jurat que ha acabat premiant aquestes set realitzacions ha estat compost per la comissària Marina Otero, al costat de Daniel Rincón de la Vega, Uriel Fogué d’Elii Arquitectura, Manuel Clavel, Clara Olóriz, Jaume Mayol de TED'A Arquitectes, Ricardo Carvalho i Ignacio de Teresa.
El programa arquia/pròxima, iniciat en 2006, s'ha consolidat com un dels programes clau de la Fundació Arquia per a donar suport al talent emergent en l'àmbit de l'arquitectura. Des de la seua creació en 1990 per la Caixa d'Arquitectes (ara Arquia Banca), la Fundació, actualment dirigida per Sol Candela continua apostant per la difusió de projectes innovadors en arquitectura, construcció, disseny i urbanisme.
“Cada vegada estem més prop del nucli de la Terra. La indústria extractivista esprem la rendibilitat dels recursos, erosionant el paisatge de manera irreversible en un procés de violència lenta. Paisatges productius que sostenen la nostra realitat, però que romanen invisibilitzats, fora de la nostra vida quotidiana”, arranca la quarta pell en l'explicació d'aquest projecte, coordinat pels arquitectes Iñigo Barrón Garcia, Inés Miño Izquierdo i Mon Cano.
“A la vall del riu Vinalopó més d'un milió de tones de marbre són extretes anualment per a exportar-se a països d'Àsia, Amèrica i Àfrica. En aquest procés, quantitats ingents de blocs de marbre són violentament serrats amb radials de diamant que polvoritzen la pedra”, afigen des del col·lectiu. “El llot, pols de marbre mesclat amb aigua injectada per a refrigerar les radials, aflora com una nova materialitat que prové del subsol. Un estrat descompost en partícules, viscós i que ho taca tot”.
Amb aquests fonaments, la instal·lació trasllade aquest paisatge operatiu als centres d'Alacant i Madrid. “Un dispositiu en forma de piscina de llot que busca crear una vesprada de trobada relacional i corporal per a explorar la dimensió viscosa de la indústria extractivista. Els cossos es desdibuixen en el residu, i amb ells, en el territori”. “Este toxicisme forma part de l'hedonisme col·lectiu que atén noves vibracions materials, olors, sensacions i textures que ens permeten gaudir travessant el residu. Un protocol de contaminació i descontaminació que permet sentir el subsol a través de la nostra pell Podem fusionar els nostres cossos amb el territori? Anirem de vacances a platges tòxiques?”, es pregunten aquest col·lectiu d'art i arquitectura.
A diferents nivells, però amb solucions basades en la tecnologia, diferents col·lectius d’arquitectura es mobilitzen per atendre les necessitats post-DANA
L'arquitecta Amanda Ramón-Constantí investiga una metodologia per modelitzar el comportament climàtic d’edificis i ciutats
