Fer l'agost

La dita diu que fer l’agost és guanyar molts diners en un negoci. Enguany, vistes les circumstàncies, haurem de substituir fer l’agost per creuar els dits. L’economia no està per a tirar coets. Sobretot quan les nostres butxaques depenen tant i tant només d’un sector productiu de serveis. El turisme no té el seu agost. Potser ja és hora de repensar d’altres coses que es poden fer. Diversificar no significa renunciar a res, sinó obrir portes, finestres i expectatives… L’esperança és allò últim que es perd.

La nostra història ens il·lustra amb indústries vàries que han anat passant al llarg del temps. Algunes perduren i d’altres han anat desapareixent. Cada zona té allò seu. A la Marina Alta la principal indústria al S.XIX va consistir en l’elaboració i comerç de la pansa amb una forta eixida comercial des de Dénia cap a ports estrangers. A posteriori va arribar la indústria del joguet de fusta -a Dénia- i la del moble artesanal i de qualitat -a Benissa-. La revolució industrial, a més, ens va deixar el trenet… D’altra banda, a Pego cultivaven arròs bomba i a Gata collien espart, vímet i margalló per fer cistelles, espardenyes, cadires i començar a fabricar barrets de palla o capells. Cada època té el seu temps. L’agricultura, però, sempre ha estat ben present.

A la veïna Marina Baixa el màxim exponent va ser el nispro de Callosa d’en Sarrià i les fàbriques de xocolate de la Vila Joiosa. Després ja arribà el turisme de masses de sol i platja i la transformació d’un xicotet poble de pescadors que es convertí en la ciutat dels gratacels i hotels que és hui Benidorm. Més endins, la comarca de l’Alcoià amb la tenacitat de la seua gent va crear indústries i empreses ben diferents. Des del sector tèxtil i el sector paperer a empreses amb tradició com les destil·leries (amb el seu famós cafè licor), o les olives farcides. I sense oblidar les fàbriques de joguets i les conegudes nines amb les que hem jugat tots (Ibi i Onil).

Per l’agost figues, safrà, mel i most

Però tornem a aquest mes de calor perquè val la pena recordar que l’expressió fer l’agost ve d’antany i, sobretot, del món rural. De quan els jornalers i llauradors recollien durant l’època més fructífera de l’estiu els cereals, el raïm i d’altres fruits amb els que aconseguien un bons guanys. Altre cop el calendari ve marcat per la saviesa popular. Almanacs que relacionen el santoral amb l’oratge i la feina al camp. Un llibret d’instruccions de com s’havien de fer les coses abans…

I clar, arriba anit la lluna plena d’agost i sembla que una ho veu tot més clar. Deixem llavors enrere la xafogor asfixiant i donem la benvinguda a una setmana de núvols i potser ruixats. I pel que fa a les festes d’agost, quina pena d’any. Gairebé totes ajornades per més endavant. Aquest estiu ni una revetlla amb música de ball. Com a mínim ens mereixem una escapadeta a la muntanya on poder degustar unes bones figues a l’ombra escoltant de lluny com encara queda algú -o alguna- que pastura el ramat.

El moscatell com a tresor gastronòmic, etnològic i històric el deixarem per a finals de mes, quan comence la verema i el puguem ficar a taula ben fresc.

Allò que l’agost madura setembre ho assegura.