Fake News: Estiu de 3018 (4)

Hui ha plogut. Tota la nit. Els carrers estaven anegats quan m’he llevat. Deu haver caigut una tempesta de matinada, tot i que ara, quan són les 9 del matí, fa un sol de injustícia, però trobe que no tardarà molt en nuvolar-se de nou, el sol cou com si estiguérem dins d’un núvol de sal, a punt perquè ens fiquen dins del forn, com un llobarro qualsevol. 97 per cent d’humitat. Una basca que ofega i venen ganes d’anar en tanga pels carrers. “Al meu país la pluja no sap ploure” que canta la gent pels carrers, fent-se eco d’una dita popular del segle XX d’origen desconegut.

He quedat amb la meua cap de campanya, la Sònia Cuixart, una especialista en comunicació corporativa nascuda a Copenhagen, de pares bolivians, descendents de Tàrbena i Torredembarra, respectivament. La Sònia parla valencià amb modalitat subdialectal salat. No és que no l’entenga quan parla, perquè Orba es troba molt a prop i més d’una vegada vam pujar amb els pares a pegar un mos al Restaurant Pinet, quan es trobava al centre mateix del poble de la Marina, abans de tancar per obrir les franquícies que ara s’escampen pel Soho, Williambsburg, Manhattan i tots els barris xumpis de la capital mundial, NY (pronunciat NiYay des que el raper nuyorican originari de Russafa 1@dBacores -pronunciar Una Arroba de Bacores- va estrenar el nou himne de la megàpoli, quan les Nacions Unides la van designar capital oficial del món per majoria simple, Iran, Israel, Luxemburg i Dubai es van abstindre, mentre que la República de Califòrnia -ja estat independent des de 2726- va votar en contra, quan el seu governador, Arnold Schwarzenegger VIIé va fer una forta campanya en contra, i va posar dues taronges del Golden State damunt del faristol del plenari de l’ONU i va pronunciar les conegudes paraules: “si González Lizondo li va portar una taronja a Felipe González, jo li porte dues a tots vostés, més grans i més grosses, com els... bíceps del meu tatarabesavi”. Molts no van entendre les cites nominals, però la mida de les taronges va produir cremor d’estòmac a més d’un, només de pensar en empassar-se-les, desconeixent que les taronges californianes són de la varietat navelina, i en tant que fruits poc madurats, mai podrien arribar a aquella mida, producte, segur, dels tallers d’efectes especials que proliferen pels voltants de Hollywood Marca Registrada).

“Sa campanya comença prest”, m’ha dit la Sònia, i tot seguit he tirat mà de la cartera a la butxaca del cul dret, pensant que havia d’avançar alguna mena de dipòsit per a despeses. M’ha tornat a clavar l’esguard i he llegit en els seus ulls com si fora un teleprompter: “No em sigues gilipolles”.

Li he respost que tinc una mica de dislèxia auditiva i que molt sovint interprete coses molt estranyes quan em parlen, rotllo “el tatu del teu cul és com la caca de les emoticones”, una volta que el meu amic Mussa Djibril de Bolulla li va dir a la meua novieta d’aleshores “el Manu té una piga asul com la cúpula de Balones”, i jo li vaig vaig amollar una galtà amb la mà oberta que va sonar com una mascletà. Jo és que ja parle valencià estàndard apuntià, però el Mussi encara diu asul, com quan anàvem a escola a Elx.

La Cuixart trobe que no s’ha empassat la meua excusa patològica, però ha dissimulat molt bé, i jo ja m’he pensat que era el David Duchovny en aquella sèrie que va fer per desfogar-se de l’envarat del Mulder, Californication, on cada tia que creuava amb ell paraula i mitja tardava dos plànols i mitja escena en refregar-li la bacora per la seua cara de blandiblú. Però la Cuixart m’ha respost com una Scully experimentada i m’ha recordat que no sóc Duchovny, que no sóc musulmà i tampoc sóc immigrant, per molt que em diga Mussa Djibril, de Finestrat capullo, de Finestrat, i que ens havíem de posar amb el briefing de campanya.

Ara sóc jo qui ha hagut de tancar dissimuladament el mòbil per amagar la notícia que m’havia posat com una moto:

MALDITO BULO: “El Papa Francisco demana a les dones europees reproduir-se amb els immigrants musulmans: ‘S’ha de combatre la baixa taxa de natalitat’”.