Hui 23 d’abril és el Dia Internacional del Llibre. No sé què fareu, regalaréu una rosa o un llibre? Millor tots dos. El saber no ocupa lloc i la bellea tampoc. Cada mestre té el seu llibre. No sé si m’explique com un llibre obert, però aquesta mena de commemoracions cal fomentar-les. Incentivar-les des de ben xicotets, perquè si un xiquet no llegeix de menut complicat és que ho faja quan siga adult. I no sap llavors les coses que es pot arribar a perdre…
‘Per viatjar lluny, no hi ha res millor que un llibre’ (Emily Dickison). Dels millors records que tinc de menuda és escoltar històries i després sentir el goig de viure-les jo mateixa en endinsar-me dins les pàgines primer plenes d’il·lustracions i a posteriori només de paraules. Còmics i llibres van nodrir el meu caràcter i em van ajudar en plena adolescència. Mil i una històries van obrir finestres i portes … cap a mons diversos. Poc a poc anava triant amb més mesura, trobant els meus gustos, les meus preferències, allò que necessitava i que em permetia escapar de realitats quotidianes. El meu amagatall preferit sempre ha estat una bona biblioteca. Allà és on puc passar hores i hores. De sempre. Encara hui quan vaig de viatge si puc faig un incís per entrar en les biblioteques de cada ciutat. Públiques i privades. Espais de cultura oberts i a vegades amagats. Veritables racons de coneixement que construeixen ciutadania. Indrets meravellosos i plurals. Com la Biblioteca Arús que vaig descobrir en els meus temps d’estudiant a Barcelona i que trepitjava cada dos per tres per deixar-me enlluernar per la seua arquitectura i continguts, pura joia masònica.
Tot i això, des d’aquí la meua forta estima i agraïment va dirigit més cap a les biblioteques de poble, aquelles en les que jo m’he criat. On primer vaig tafanejar un llibre d’història local o un llibre en valencià. Aquelles que em permetien accés a tot aquell material que no havia vist mai. Llibres i temàtiques diferents. On anaves desfilant encuriosida pels diversos estants cercant no sabies encara el què. I allí trobaves a aquells que com tu passaven hores alimentant-se de cultura. Encara m’enrecorde del tio Vicent de Palero, el germà del meu iaio. Sempre estava als matins a la bilioteca de Benissa fullejant la premsa o alguna altra publicació. I sempre tenia una paraula pels més joves per tal de fomentar l’estima cap als llibres. Si una cosa he d’agrair al meus pares és que a les meues germanes i a mi ens van inculcar la passió per llegir. Cadascuna amb el temps ha anat variant els seus gustos i la temàtica però els llibres sempre han estat ahí.
Hi ha hagut moments per a tot. Èpoques per llegir assaig, d’altres per a la novel·la històrica i fins i tot per començar amb la teua pròpia biblioteca d’aficionat. Fa uns anys vaig iniciar una xicoteta col·leció amb els meus autors preferits de novel·la negra, després vaig anar triant aquelles dones que més m’agradava llegir, més endavant vaig començar a barrejar misticisme i religions, i darrerament, ja fa uns anys, encara romanc bocabadada amb la història local. Sóc dona de manies i rampells, ho reconec. Però els llibres sempre m’han acompanyat. Formen part del meu paisatge vivencial. Subratllats amb llapis per prendre notes si són meus o comprats de segona mà en fires de llibres antics. Gairebé tots en paper i perquè no dir-ho, també d’altres, en digital.
Llibres són amors que cal festejar. Una bona llibreria sempre ofereix un afegit especial. Sí, ja sé que estem cada vegada més inmersos en un mon digital. I que llegir implica prestar atenció i desenvolupar la capacitat de comprensió de cada qual. Però que voléu, que us ho donen tot ben mastegat? La lectura és un primer pas per treballar la teua pròpia autonomia i llibertat. Un espai íntim que no acaba mai.
