VALÈNCIA. Per si hi quedara algun dubte encara: no només Vicent Andrés Estellés va ser el poeta del poble; ahir es va demostrar que és, i que la seua poesia roman i es manté vigent. Ahir, 4 de setembre de 2024, es varen complir 100 anys des que va néixer el poeta, i com si donara igual que les principals institucions de la Comunitat Valenciana passaren de l'efemèride, les xarxes socials es van omplir d'un fet no tan comú: que l'homenatge a una persona les omplira de poesia durant 24 hores.
El centenari d'Estellés d'ahir demostra que la seua commemoració ha tingut una cara i una creu, dues cares i dues realitats, que en realitat mostren una certesa: que la seua obra, complexa i popular igualment, està molt per damunt de les circumstàncies, les pors i els prejudicis polítics.
Ahir es va celebrar Estellés en gran... a Madrid. La Caja de Las Letras del Instituto Cervantes va rebre el llegat d'Estellés de mans de la seua filla, les entitats que han preservat el seu record, representants de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'expresident Ximo Puig, i acompanyat per la plana major del Ministeri de Cultura, amb el secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí; o la directora General del Llibre, del Còmic i de la Lectura, María José Gálvez.
Una altra vegada, van sonar més les absències, les de les institucions valencianes. Algunes d'elles, com la Conselleria de Cultura o Les Corts, havien rebutjat des del principi celebrar l'efemèride. Altres, com la Diputació de València o l'Ajuntament de València, han fet apropaments modestos. Però la fotografia contrasta de lluny amb la festa que es va muntar amb l'entrega del llegat de Berlanga a la mateixa Caja de las Letras, o encara més recentment, de Joan Fuster. Política cultural.
"El govern valencià ha perdut una altra ocasió fantàstica per reconéixer la figura del poeta", conta Mercé Martínez, presidenta de la plataforma cívica Cent d'Estellés. Deixant d'un costat les absències i tornant a les presències, l'acte en l'Instituto Cervantes d'ahir va ser una demostració que la poesia de Vicent Andrés Estellés no només resumeix el sentir d'un poble com el valencià, sinó que és un valor molt més enllà de les nostres fronteres.
"Autor prolífic i incombustible", "mestre per a tots els poetes", "ferm testimoni del seu temps", "un temps i un agent, una forma concreta de mirar, de respirar i de caminar, una manera ètica que mereix ser recordada": són algunes de les paraules que va dedicar ahir el director de la institució, Luis García Montero. Per la seua part, Jordi Martí va destacar "l'imperatiu ètic i polític" de celebrar per part del Ministeri "la humilitat que ho ha fet un poeta només reconegut per la crítica, per l'acadèmia, pels intel·lectuals, pels poetes, pels seus coetanis, pels historiadors de la cultura, si no sobretot ha estat una persona reconeguda pels seus conciutadans, pel poble i per la gent senzilla".
L'acte d'ahir va ser l'homenatge institucional més important del centenari. La idea de depositar el seu llegat en La Caja de las Letras va sorgir directament d'una invitació de l'Instituto Cervantes a la família, que va entendre que, com a poeta del poble, les entitats que han lluitat pel seu record també havien de ser protagonistes.
Entre els objectes dipositats a la cambra, que s'obrirà d'aquí a 50 anys, hi ha un manuscrit de l'autor; l'antologia Oli calent del gresol de la vida (2024), que conté els tres primers poemaris, Ciutat a cau d'orella (1953), La nit (1956) i Donzell amarg (1958); el poemari Llibre de maravelles (1971); la biografia Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble (2024), de Pau Alabajos; l'antologia de textos en homenatge al poeta Un ram convuls de síl·labes de vidre (2024); un àlbum amb fotografies personals; dues banderes de la Comunitat Valenciana (una d'elles de 1979, any en què van atacar un bust erigit en honor seu a la seva localitat natal, Burjassot); dues memòries USB amb una relació de les activitats realitzades i previstes amb motiu del centenari del seu naixement; i una rosa de paper, símbol que va popularitzar amb el seu poema Cançó de la rosa de paper, en què homenatja l'escriptor cubà José Martí.
Mentre, associacions a tot arreu del territori, ultimen els preparatius dels seus homenatges al poeta. Està, clar, l'acte central de la plataforma Cent d'Estellés, un gran concert a l'Auditori de Burjassot, la seua localitat natal, que reunirà les personalitats i entitats culturals més importants en defensa del valencià per reivindicar la seua figura.
Per altra banda, el múscul de Cent d'Estellés no deixa de ser reflex d'una xarxa que s'ha anat teixint durant dècades per part de diferents grups que van entendre que el llegat del poeta seria una altra batalla cultural contra l'oblit interessat del valencià i les figures del valencianisme.
Però una iniciativa li ha donat un important impuls a aquesta tasca: Josep Lozano va proposar, ja fa 15 anys, fer sopars populars on es llegiren versos d'Estellés; preferiblement amb un esgarrat en mig de la taula. Des d'aleshores, cada any s'han anat sumant pobles, associacions I grups de gent. El poble reivindicant al seu poeta amb la mateixa humilitat amb la qual ell escrivia.
Setembre s'ha convertit, així, en el moment d'aquesta xicoteta revolució. "Estellés estaria encantat. Evidentment, li hauria agradat també que les institucions li reconegueren, però sobretot el poble. Estellés era una persona dolcíssima, entranyable, i sobretot, un gran defensor del valencià", conta Mercé Martínez, que forma part de Ca Bassot, una Associació que, des de Burjassot, porta des de molt abans (1994) ajuntant-se per recordar a Estellés.
Martínez ha viscut com, després de tants anys d'hostilitat institucional, tot estava preparat per a Estellés tinguera una fundació, una càtedra i un centre d'estudis. "Pensàvem que seria qüestió de mesos, va canviar el govern, i tot es va parar", explica. "Però sabíem que alguna cosa havíem de fer. La nostra feina ha sigut animar a la gent a fer coses, i el resultat ens ha sobrepassat. Estem encants i agraïts".