La Marina Alta s’està repensant. Cerca fòrmules per mirar cap endavant amb il·lusió i professionalitat. I no estem parlant de polítics sinó d’un fòrum ciutadà que té com a objectiu cohesionar la comarca des d’un punt de vista econòmic i cultural i que duu per nom Esperit Marina Alta. Un grup d’empresaris i emprenedors que s’ajunten per reflexionar en veu alta sobre què és allò que es pot millorar.
En aquest cas, es reuniren dijous passat a Jesús Pobre, a la Finca Les Freses, on Mara Bañó té plantats els ceps de raïm de Moscatell d’Alexandria amb els que ha aconseguit elaborar un dels nous vins blancs secs que tenim ací, a esta terreta que sembla que poc a poc recupera el seu paisatge agrícola i les seves arrels.
A la trobada, on s’abordà el tema dels productes alimentaris, hi participà entre d’altres el polèmic i conegut bioquímic denier José Miguel Mulet qui, amb més consens que de costum, donà pistes sobre com treure-li un millor profit a la nostra agricultura. També hi hagué empresaris de diversos sectors i pobles de la comarca, així com representants de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (Macma), del projecte Dénia-Marina Alta Ciutat Creativa de la Gastronomia, i fins i tot artistes de la talla de Joan Castejón. Asseguts en cercle al bellmig del camp sense formalismes i com si anéssin a participar al joc de la cadira van poder gaudir entre rialles i bon ambient de xicotetes històries teatralitzades que il·lustraren una miqueta el passat, present i futur del nostre ADN de poble llaurador.
Mulet no pogué evitar parlar del “desastre” de la indústria alimentària a Europa”, i fou extremadament pessimista pel que fa a la producció i comercialització de la “taronja valenciana”. Encara que apel·là als sentiments, en dir que la seua família havia tingut tarongers, deixà ben clar que pel que fa a aquest cítric la batalla està perduda.
Si no teniem prou visió negativa afegí que l’edat mitjana del llaurador valencià supera la cinquantena i rematà informant que malgrat que a Europa estiga prohibit sembrar més de 81 varietats de transgènics la realitat és que sí que es poden importar el productes (alimentaris) d’altres països que tenen una legislació més laxa.
El contrapunt positiu
Mulet posà el contrapunt positiu en parlar de l’especificitat pròpia de la nostra agricultura. És a dir, va veure la llum al final del túnel. Almenys una miqueta. I afegí que el tema ecològic en un futur no molt llunyà només seràn rentable i rendible per aquells productes nostres de tota la vida com el raïm, l’oli i el vi.
Tots coincidiren a l’hora de posar en vàlua els productes de la terra i de proximitat sobretot si se’ls hi sap donar el plus de qualitat que els diferencia de la resta i els converteix en un producte diguem-ne que ‘gourmet’. El secret està en oferir allò que ningú més té. I posà com a exemple l’èxit que està assolint la zona vitivinícola de Requena Utiel i la seva varietat autòctona Bobal.
Potser és aquest el secret que hem de seguir amb el Moscatell d’Alexandria i amb d’altres productes que parlen de la nostre essència com a poble com els dolços d’ametla, l’oli, les cireres, les saladures, l’arròs bombó i bomba, etc? Cal crear marques pròpies i segells de qualitat que abarquen el conjunt del nostre territori -la Marina Alta-? Si és així i tots hi estem d’acord perquè no s’acaben de materialitzar aquestes propostes? És factible una DO Moscatell de la Marina o cal continuar sota el paraïgues de la DO Alicante? Es pot diferenciar un producte d’un poble (Vins de Xaló, Arròs Bomba de Pego, Gamba Roja de Dénia,… sense que això signifique enfosquir la resta de la comarca? Jo crec que sí. I amb això la Macma, i projectes com Dénia-Marina Alta Ciutat Creativa de la Gastronomia tenen molt a dir. El principal problema d’una comarca tan aïllada a nivell d’infraestructures com la nostra és que potser cada poble vol que siga el seu campanari el que repique més fort. Encara queda molta feina de cohesió.
Val a dir però, que la crítica en general fou constructiva i empresàries com Mara Bañó vullgueren donar un missatge més positiu i encoratjador que el de Mulet. De fet recordaren que a la comarca ja hi ha un grapat de joves emprenedors en el món del vi. Gent que es creu i estima la terra i el paisatge amb el que s’ha criat. Cal continuar amb aquest retrobament en positiu.
Pel que fa a Esperit, d’entre les propostes que sorgiren destaca la iniciativa per recuperar la Taula del Bon Profit a la Marina Alta, que a va desaparèixer fa uns anys. A la comarca veïna encara es fa a Benidorm. Aquesta taula és una espècie de ritual on diverses persones d’una zona es reuneixen per sopar menjar de la terra i aprofiten per conversar i debatre sobre temes culturals valencians. D’altra proposta va consistir en instar a la Universitat d’Alacant a que els estudis relacionats amb gastronomia i arts culinàries estiguen més vinculats al territori.