Transició, acció de passar progressivament d’un estat cap a d’altre. De la darrera tempesta d’agost cap al primer sol de setembre, amb temperatures més fresques, tot i que encarà càlides. I esperant impacient l’arribada de la tardor. Sobretot després d’encomiar-me d’altra nit a Sant Gil, advocat contra els malsons.
És el que té viure a zones costaneres turístiques que en temporada alta malgrat la covid els carrers de Dénia estan a vessar. I jo suspire per una miqueta de tranquil·litat. M’agrada la capital de la Marina quan es comença a buidar. Encara fa sol però ja pots albirar que l’estació de la melangia va arribant i amb ella els color de la natura canviaran. D’ací no res els fulls dels arbres caducs cauran i trepitjarem el seu ocre pels carrers dels nostres pobles i ciutats. La xafogor i la basca minven i ja es pot respirar. De nit arriba la fresca que convida a dormir tapat.
‘Al setembre, cadascú cull el que sembra’
Mentrestant ens oblidem de virus, de turistes, i de tornades amb por a l’escola i al treball. Fem una escapada al camp a que ens toque l’aire de la muntanya, ja siga a Segària, al Montgó, a Bèrnia o al Cavall Verd. Caminem pels paisatges de la pedra seca de la nostra arquitectura agrícola i rural. Xafem patrimoni natural i de pas, si tenim algun amic o familiar amb terreny potser ens toca collir ametlles i garrofes i després, això sí, recuperar forces i seny amb una paella acompanyada de bon vi, rialles i alguna cançó. És el que té la vida frugal!
Descorfar ja és una altra qüestió. Encara m’enrecorde de quan era menuda i portaven els sacs de les ametlles a casa de la meua tia Teresa. Només de pensar-ho em pica tot el cos. És el que tenen les estacions, el cicle de la natura marca el seu pas.
‘Si a maig murta a setembre fruita’
I també, carabasses. Aquest és mes de collir i escampar, de plantar llavors, espargir… Temps d’escaldà, de fer pansa de moscatell. I d’omplir el rebost amb confitats de tomaca i olives trencades amb salmorra. Època per a sembrar espinacs, pésols, faves, raves, naps i napicols. Temps de mercat i de productes de proximitat. Figues, alvocats, préssecs o bresquilles, nectarines, raïm i la magrana que comença a arribar.
I llavors escoltes les notícies i la paüra torna a estar al voltant. Com si t’estés vigilant. Si per mi fos em retirava ja d’aquést món. Em podríeu trobar perduda i ben trobada sota una figuera qualsevol. Allunyada de la tecnologia i de tot aquest soroll. Refugiada també per hores en un petit habitacle, una habitació pròpia, un raconet privat on poder recloure’m i fruir de moments d’estudi i lectura amb l’altra meua passió, els llibres. I de tant en tant, perquè no, treure les banyes al sol, com els cargols. I passejar pels carrerons del meu poble, topant-me amb la gent i gaudint d’alguna dolça i trivial conversació.
Amb un no res podríem tindre el cel guanyat. Són els petits detalls els que t’alegren la vida. Repiquen les campanes fins i tot en èpoques de transició. A la vida tot és temporal.