VALÈNCIA. No he anat mai a Novetlè, però és conegut com "el poble de la merda", i això fa presagiar el desastre olfactiu. El mateix malnom rep també Albal, encara que allí, en comentar-los el tema del paper d'alumini, ja tens prou per a fer broma gastada sense necessitat de parlar en termes fecals. Passa el mateix amb altres pobles com Montcada, on diuen allò de "Montcà, Montcà, cagalló en l'entrà", fent una rima molt gràfica i visual. Allí he anat més, cinc anys cada dia, i no vaig notar mai que el poble fera una olor especialment forta. Tal volta el guano dels camps que envolten l'horta sí que feia pudor, però res destacable. Alboraia, ben a prop, sí que ha tingut sempre fama de molta pestilència. Si bé és cert que la seua terra coneguda des de l'antiguitat per la seua increïble fertilitat no necessita molt de substrat, en tiren molt per aconseguir tres collites a l'any, i olora. Com oloren tots els pobles agrícoles, especialment els que es dediquen a l'agricultura d'hortalisses. El que demostra que, en general, la bona o mala olor d'un lloc concret la provoquem els humans i les nostres activitats econòmiques, i no el poble i la seua orografia.
Amb la covid s'han ressentit els sentits. El tacte és un dels grans damnificats, ja quasi no ens toquem, a molts els incomoden les abraçades, besos i carícies fora de la zona familiar. La vista potser s'ha aguditzat intentant esbrinar qui s'amaga darrere de les mascaretes, unes mascaretes que han minvat la capacitat del sentit més perjudicat per la pandèmia: l'olfacte. Encara que, en alguns casos i depenent del poble, quasi s'agraïx no sentir tanta fetidesa a l'ambient. Unes emanacions que poden provenir de l'activitat industrial, ramadera, agrícola o, simplement, de les marranades de la població. I que en ocasions genera una fama, fundada o infundada, de pobles que són coneguts per la seua pestilència.
Benifaió
Comence pel meu, perquè cal llevar-se de damunt ràpidament the elephant in the room, que diuen els anglesos. De fet, en la nova sèrie de Sexe a Nova York, ara rebatejada com And Just Like That, en la primera escena es tracta el tema tabú, l'absència de Samantha. Així li donen naturalitat al problema i eviten que els reglote. El cas és que a ningú li agrada assumir que el seu poble is not a rose garden, i fa mala olor. Però hem de reconéixer-ho, Benifaió encara no l'han gentrificat, tot i la seua ubicació estratègica i el seu preciós terme municipal, gràcies al perfum de dacsa bollida recremada amb tocs de descomposició que emet la fàbrica de glucosa del poble. No passa res, dona treball a molta gent, i només els dies de ponentada hem de suportar el perfum d'indigestió o agonia. Que, d'altra banda, també afecta Almussafes o Alginet, perquè el vent és capritxós i li agrada escampar els encants. El fet que la famosa fàbrica estiga al costat de l'estació facilita que es propague la fama entre tots els devots —últimament cal devoció— que gasten el servei de rodalies. I sense deixar Benifaió, camí a Alfarp, al costat de l'antiga Chivago River hi ha un punt on l'olor de taronja putrefacta perfuma tots aquells que van camí als pobles del Marquesat des de temps immemorials, diuen que és causat per un sequer de taronges. Per cert que Llombai (i per assimilació Catadau) també ha patit fetor en forma de muntanyes de guano agrícola recentment.
Alzira - Silla
Si continuem la línia del tren, arribem a Alzira, i allí la ceba és la reina. Recorde que en 2015 s'anunciava que Alzira ja no feia olor de ceba, com també varen dir que Benifaió abandonaria l'olor a putxero caducat, i mira, encara està ahí. La ceba fregideta fa bona olor, el cas és que en quantitats industrials, el perfum passa a embafar, com el pàtxuli. No arriba a ser l'olor d'all que deia Victoria Beckham que inundava Madrid, però s’assembla. Eurocebollas, en este cas, sí que ha traslladat a més distància del nucli urbà la seua activitat i és cert que s'aprecia menys l'olor de ceba des del centre de la ciutat. Ara bé, alguna volta es pot sentir a la sala Rex Natura i a prop de l'estació, sempre depén del capritxós vent. Ja que hem nomenat els alls, els alls tendres a voltes perfumen Xàtiva, però no podem definir-ho com mala olor. Silla, en canvi, en la mateixa línia de tren, també ha tingut una merescuda mala fama per una altra fàbrica, en este cas de tractament de purines.
Pinedo
El tema de les depuradores provoca certament olors insuportables. A Pinedo bé ho saben, però millor no fer cap comentari al respecte, ja sabeu el que li va passar amb uns veïns mononeuronals a Eugeni Alemany per fer acudits sobre el tema. Una instal·lació judicialitzada i que per culpa de les molèsties ocasionades, li costarà més milions encara a les institucions públiques. Dic “encara més” perquè al milió d'euros que ens costarà a tots indemnitzar els veïns, cal sumar els 24 milions que saquejaren d'eixa depuradora els imputats del PP en el cas Emarsa. I el problema que ve d'antic no millora, i l'any passat va llançar aigües fecals sense depurar a la mar almenys 30 dies… La qüestió és que allí està, funcionant malament i emanant uns efluvis insuportables que fan que Pinedo, en compte de fer-nos sentir en un xicotet paradís, ens fa sentir que vivim a un abocador. Amb altres depuradores passa alguna cosa pareguda, ho han patit al Verger per culpa de la seua depuradora (en terme de Dénia) i els abocaments al riu Girona. Almassora, Torrevella o Borriana també saben el que és patir estes olors en plantes de tractaments fecals, i bé, en alguns casos els dona fama, en altres no tanta, però l'olor està ahí inamovible, i s'apega com una llémena per a goig de les mosques.
Oriola
El poble d'Oriola s'ha transformat habitualment per la zona com Ori-huele, que no deixa de ser una pronúncia molt propera a la que provoca l'harmonia vocàlica habitual a Múrcia i Andalusia en paraules com Orihuela. Es deia que olorava —huele— per culpa del tuf que causa, intermitentment, el riu Segura al seu pas per esta població. Especialment notori com més a prop de la desembocadura ja a Guardamar on també saben també d’això de tapar-se el nas. Els rius que porten poca aigua i s'estanquen solen patir temporades on el baf merdós és present. Passava antigament a València capital, passa al Girona o l'Alberca a Dénia, passa al Serpis per Gandia o al riu Túria en la desembocadura nova al barri de Natzaret.
Grau de Castelló
És un altre punt de fetiditat constant, i tot per les fàbriques que allí operen i que llancen a l'aire, i per tant al veïnat, substàncies que aromatitzen la zona. En este cas és olor de gas, com el que se sent a moltes ciutats italianes com Milà a l'hivern, i que a Almassora i el Grau de Castelló són habituals. Les gasolineres no fan bona olor precisament, i quan s'ajunten moltes empreses que fan olor de gasolinera al mateix polígon, com és el cas, la cosa de tant en tant acaba en finestres tancades a pany i clau. Sense deixar Castelló, arribant a l'UJI, també es noten olors diverses que li donen certa fortor a l'ambient. Potser l'ecoparc, una fàbrica tèxtil, els vivers o què sé jo, el cas és que ahí està la sentor.
Aldaia, Novelda, Villena...
Empreses o instal·lacions que empudeguen hi ha moltes, i si te’n toca una a prop, serà difícil deslliurar-se de la pudor. Hi ha molts més pobles amb mala fama, començant per Aldaia, on cada dia se sent una olor estranya. No arriba a ser merdós, és més aviat una fortor d'origen agrícola, tot i que l'origen de la mala fama antigament podia ser provocat per Fervasa i el tractament de residus que allí feien —o deixaven de fer—. Ara, l'olor d'excrements s'ha substituït per un altre, més similar al de Benifaió, i que també es nota des de la parada del tren.
Novelda pel seu abocador, Lurima, que rep i aboca fragàncies fecals al mateix temps, també ha pillat la directa en els pobles amb fama de pudents. Villena, fins i tot, ha començat la campanya "¿Respira Villena bien?" per intentar solucionar un problema real i palés, molts dies no abellix eixir al carrer per culpa de la fetidesa de l'ambient, provocada per dos abocadors. A Alacant ciutat, utilitzen desodorants de pi i similars per a fanals i cantons en les zones de festa nocturna perquè es convertixen en banys a l'aire lliure. Al final de l'Albereda de València també hi ha hagut queixes per les neteges que es feien de tovalloletes humides a l'estació del carrer Eivissa.
I bé, altres pobles també han sigut assenyalats per la seua mala olor, encara que desconec sí és certa, com Mislata, Benicarló, Guadassuar, Quart de Poblet, Catí, Aiacor, el Campello o Ador, que alguns anomenen Hedor en pla burlesc i que va patir precisament no fa molt un incident amb l'aigua potable perquè feia olor de lleixiu. En fi, que si filem prim, segur que tots els pobles tenen algun punt fètid, i no és qüestió d'acarnissar-se amb els habitants que ho patixen. Ja tenen prou, o tenim prou, amb suportar aromes indesitjats, com per a suportar els comentaris ofensius i burlaners dels veïns. Com diu ma mare sempre: “Dels meus mal dir, però no mal oir”. Ara bé, cal assenyalar-ho per a intentar que eixa pudor desaparega i sense ella millore la qualitat de vida del sentit de l'olfacte, maltractat per la pandèmia, el transport públic i la falta de neteja.