Els nostres licors i begudes espirituoses

La veritat és que després del sopar de la Nit Nadal i del menjar del dia 25 només em venen ganes d'escriure sobre efluvis etílics, això sí amb begudes ben nostres.

I començaré pels postres i per la mistela de Xaló i Teulada, que conserva tot el sucre natural del raïm de Moscatell, sense oblidar-nos de l'herbero, que tot i que siga més conegut el de la Serra Mariola, aquí a la Marina també en tenim, i de molt cassolans. Encara queda algun valent que puja a Bèrnia o al Montgó a triar un bon grapat d'herbes que asseca durant l'hivern i que després barreja amb anís i aiguardent.

A Dénia també podem trobar una beguda més antiga, gairebé desapareguda, que es diu Carnot. És un licor d'herbes fet amb frígola (timó) i d'altres plantes aromàtiques que és conegut pels més grans com a whisky dels pobres.

La Marina Alta, no obstant, està molt influencia pel que fa al tema de les begudes alcohòliques per d'altres comarques d'Alacant i València, sobretot de l'interior. Només cal que esmenten l'aperitiu de café licor d'Alcoi, i ja tenim una de les begudes més nostres, el burret (café licor amb coca cola). És una beguda més negra que el carbó i que té entre 15 i 20 graus d'alcohol. Les marques més conegudes de café licor son 'Cerol' i 'Sancho'. I a la Marina, tot i que és més habitual el burret,  tampoc és estrany barrejar-la amb llimona. Llavors li canviem el nom i passem a dir-li 'mentireta'. Aquest aperitiu de café licor també es beu sol, i a d'altres zones l'arriben a barrejar amb orxata (barraqueta o pinguí), amb bitter sense alcohol ('Butanito'), o fins i tot amb cervessa (negreta).

Tot i això, com a digestiu, hi ha qui prefereix després dels pastissets de moniato i per anar baixant panxeta una beguda internacional encara que amb nom d'ací. Només cal consultar la seva definició a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: vaqueret, got xicotet de whisky. També tenim els tradicionals vermuts per fer l’aperitiu. La frigola i també l’absenta. I destil·leries a València i Alacant que fan brandi. Tampoc em vull oblidar del Cantueso alacantí. I ja ficats en brebatges, tot i que més suaus, tenim tot el 'boom' de la cervesa artesana amb un mercat de marques que va creixent.

Ja sé que molts estéu pensant que m'oblide de la cassalleta, del popular xupito d'anís semi-sec, però és que a casa enguany no l'hem tastada. Això sí, al sopar d'empresa i amb els amics és un dels imprescindibles. Amb gotet d'aigua o sense, ahí cadascú és cadascú. El rei de la festa a la comarca i m'atreveria a dir que a tot el País Valencià és l'Anís Tenís' (de Monforte del Cid). És tan popular a les nostres terres que fins i tot el grup de rock valencià de Pego, 'La Gossa Sorda' li va dedicar una cançó: 'Cassalla Paradise'. Segur que al seu concert de comiat d'enguany la van cantar.