próximas semanas: carrús, asprella o atzavares
El Ayuntamiento asfalta 24 kilómetros en caminos del Camp d’Elx
Por
Les presentacions de novetats bibliogràfiques han capitalitzat l’interés informatiu d’estes primeres jornades de Festival Medieval, pel que respecta al món de les lletres
ELX. 24 i 25 d’octubre, la remodelada Capella de les Clarisses s’ha convertit en sala de premsa i espai per a la paraula i l’esgrima dialèctica, encara que tambè amb floret, espasa, sabre o simitarra.
La dialèctica la podem trobar a l’edició del text del Misteri d’Elx que Publicacions de la Universitat d’Alacant ha encarregat a l’investigador i estudiós del teatre modern i popular Gabriel Sansano. Amb el concret títol de La Festa d’Elx, el catedràtic de Filologia Catalana per la UA, coordina set mirades al voltant del text consolidat del Consueta que ara mateix es pot seguir en les representacions de l’obra a la Basílica de Santa Maria: Lenke Kóvacs, Maria del Carmen Gómez, Antoni Mas i Miralles, Hiroko Kariya, Joan Castaño, Hèctor Càmara i Francesc Massip, mirades endins i enfora, des de l’hagiografia fins a la musicologia, interpretacions sobre text, espai escènic, tramoia, música, amb una intenció divulgativa que el pretén diferenciar de la bibliografia a l’ús, sense abandonar el caràcter científic dels seus autors.
Un llibre de mà per a seguir les representacions, tant a la nau central de la Basílica com al saló de casa, revisitant algun dels enregistraments de La Festa.
Una edició d’estes característiques segur que donà peu a converses d’esgrima verbal entre el nombrós públic assistent a la presentació, una vegada fóra de l’empara del Convent. Les passions per les tradicions populars quan es fan objecte d’estudi. Tot preparant el que havia de vindre l’endemà, amb “Esgrimir con la palabra, dialogar con la espada”, segon llibre sobre Esgrima Escènica el·laborat pel professor d’Art Dramàtic de l’ESAD Murcia Francisco Alberola.
Una de les més dinàmiques coreografies que es poden disfrutar en el cinema és la de les lluites amb espases, en totes les seues modalitats. Des de la finura d’un Stewart Granger a “Scaramouche”, les cabrioles d’un Douglas Fairbanks o un Gene Kelly en “The three Musketeers”, l’acrobàtic Burt Lancaster d’ “El temible burlón”, la ironia de traç gruixut de Kevin Costner i Alan Rickman a “Robin Hood”, o la panòplia d’estils de “Game of Thrones”, amb el top posat al duet Jaime Lannister/Bronn i qui més s’ajusta a la tradició d’estil presentada hui: el mestre d’esgrima d’Arya Stark i l’evolució de la seua pupil·la.
Potser Gene Kelly tenia la dansa com a referent, potser Burt Lancaster l’acrobàcia circense, però el que realment està al darrere de totes estes escenes, a l’igual que dels quadres de Zorrilla, Calderón, Quevedo o Shakespeare, és una disciplina de l’art dramàtic anomenada Esgrima Escènica, amb arrels tan sòlides com la de l’escola espanyola denominada “Verdadera Destreza”, fonamentada al segle XVI.
Editat per Ediciones Antígona, este volum pretén ser una guia particular del seu autor, Paco Alberola, doctor per la Universitat de Múrcia, al voltant de la disciplina de baralles d’armes, conflictes amb coreografies de combat prèviament assatjats. “Se combate porque hay un conflicto que resolver, en el que «lenguas que hacen» (los aceros) y «lenguas que dicen» (las voces) prosperan en abundancia en un teatro en el que se debe esgrimir con la palabra y dialogar con la espada.”, paraules d’Alberola en el text introductori del llibre.
Textos didàctics o hermenéutics, escenografia i coreografia de combat per als primers dies del Festival Medieval d’Elx.