Vas de la doma. Tossal de Sant Miquel (Llíria, València). Segles III-II a.n.e.
27/06/2021 -
ALACANT. Continuem on ens vam quedar fa quinze dies. Estàvem parlant dels ibers, aquesta cultura mediterrània assentada a les nostres terres i envoltada encara de tants misteris. La seua llengua i escriptura, la seua cultura material, els seus poblats fortificats, la seua iconografia plasmada a la ceràmica...
Ens situem al segle III a.n.e, els ibers conreen la terra, comercien amb grecs, romans i cartaginesos i fins a les nostres costes arriben vins i altres productes d'Itàlia, Grècia o l'Orient Mitjà, mentre el món mediterrani amb Roma i Cartago es prepara per a un enfrontament que marcarà per a sempre és esdevenir històric.
Cap al 264 - 241 a.n.e., es produeix el primer gran enfrontament, la Primera guerra Púnica, entre els cartaginesos (hereus dels fenicis de Cartago) i els romans, encara en una incipient República. Després d'aquest fet, els cartaginesos arriben a la nostra terra i entren en conflicte amb alguns dels pobles ibers que hi vivien. És en aquests moments quan, segons fonts clàssiques molt posteriors, es produeix l'anomenada Batalla d'Ilici, on Amilcar Barca és derrotat pels ibers.
D'aquesta guerra a les nostres terres disposem de poca informació, sols alguns estrats en les excavacions dels poquets poblats ibèrics excavats i les cròniques a les fonts clàssiques. El món ibèric a les nostres terres com vam explicar en l'anterior reportatge tenia tres zones culturals, conegudes pels geògrafs posteriors com Contestania, Edetania i Ilercavonia i la geografia i el poblament, estava marcada per les muntanyes i els rius, necessaris per a la supervivència de la seua economia i forma de viure.
Passat ja l'època d'apogeu, els oppidvms clàssics van anar desapareixent i el patró d'assentament es va canviar considerablement, passat a predominar els xicotets assentaments que conreaven les terres de les valls més fèrtils i controlaven els ramats ovicaprins predominants en aquestes terres. També dominaven els cavalls i els bous com a ferramentes de transport i treball.
La Penya de l’Àguila
El Passet de Segària.
Els cultius que tenim documentats pels estudis arqueològics eren oliveres per a fer oli, blat per a fer el pa i la vinya per a fer el vi. També tenim documentat la recol·lecció de fruits com la magrana, les figues així com la producció de ceràmica per a ús domèstic i de transport, gerres i àmfores.
Els poblats més destacats d'aquesta època serien el Tossal de Manises i la zona de l'Albufereta a la zona d'Alacant, el Coll de Pous i la Penya de l'Àguila a Dénia, el Passet a Segària o el Cap d'Or a Teulada – Moraira. A la zona edetana tindríem el Tossal de Sant Miquel o poblats xicotets com el Castellet de Bernabé o la Seña. Que controlaven tot el Camp del Túria.
Reconstruccions del Puig
Vista aèria del Puig
Reconstrucció del Tossal de Sant Miquel – Edeta.
A la zona d’Alcoi, els jaciments més importants serien el Puig i la Serreta. És el moment que tenim documents també com a jaciments importants les coves, utilitzades pels ibers com a coves refugi i santuari, on resar i realitzar ofrenes, com la Cova Fosca a Verger, on es va trobar un conjunt ritual de ceràmica grega.
Tot aquest món tan idíl·lic anava a canviar prompte, les dues grans potències de la Mediterrània, estaven tocant els tambors de guerra i el 218 a.n.e. el general romà Publi Corneli Escipió va desembarcar a Empúries, fent que Roma s'involucrés a la guerra després del casus belli de Sagunt. El 219 a.n.e, Roma va fer una aliança amb la ciutat d'Arse, l'actual Sagunt, el que significava la intromissió romana en territori iber i feia que es posara en dubte la influencia cartaginesa en el territori.
Però aquesta raó Annibal, general cartaginès ho va entendre com una declaració de guerra atacant la ciutat qui va demanar la ajuda de Roma, la ciutat d'Arse va caure el 218 a.n.e i Roma va declarar la guerra a Cartago.
Si la Primera Guerra Púnica afavorí els romans, aquesta segona guerra entre cartaginesos i romans, també la van guanyar els últims, començant el que es coneix com a romanització o conquesta romana de la península Ibèrica, que serà molt lenta i molt costosa per als romans; però realment qui perdrà serà el poble iber, que desapareixerà assimilat per les autoritats romanes, primer republicanes i després imperials.
Vista aèria del Castellet de Bernabé.
És en aquest moment, previ al canvi d'era (80-72 A.n.e), quan es produeix la Guerra de Sertori, i el Montgó, Segària i el port de Dianivm (Dénia) tenen molt a contar. D'aquesta època ens queda sobretot les muralles del poblat de la Penya de l'àguila, on els últims soldats sertorians van resistir. També a tenim el Tossal de la Cala de Benidorm, recentment posat en valor o la Punta de Moraira, en procés d'estudi i excavació.
Les tropes romanes que van arribar per sufocar la rebel·lió van portar vi del golf de Nàpols, Oli de l'Apulia juntament amb ceràmica campaniana i àmfores itàliques. En l'àmbit subaquàtic tenim documents diversos vaixells enfonsats amb materials d'aquest moment, com els que podem veure exposats al Museu de la Mar de Dénia. Amb la derrota de Sertori i els seus partidaris, els ibers, la conquesta romana serà total.
La Cultura Ibèrica va finalitzar cap als segles I a.n.e. quan en aquest context de conquesta i assimilació cultural les estructures socials indígenes van ser assimilades per Roma, com a nova potència mediterrània. Anys després, en època de l'emperador August (27 a.n.e. - 14 d.n.e) es redundà Dianivm com un important centre de redistribució dels productes agrícoles i manufacturats produïts als més de 100 establiments rurals (vil·les) localitzats a la Marina Alta i que s'exportaran per tot l'imperi...
Situació dels principals assentaments del moment de la guerra de Sertori.
Vas de la doma. Tossal de Sant Miquel (Llíria, València). Segles III-II a.n.e. 
