El jaciment de l’Alcúdia, coliseu teatral de juliol

ELX. Fidel a la seua cita estival, del 7 al 28 de juliol el V Festival de Teatre Clàssic l'Alcúdia-Universitat d'Alacant arriba de nou, amb un programa que inclou set representacions a l'aire lliure al Jaciment arqueològic de l'Alcúdia (Elx), tres de les quals de teatre en l'ensenyament (dijous 13, 20 i 27 de juliol) i quatre a càrrec de companyies professionals (divendres 7, 14, 21 i 28 de juliol). Totes les representacions seran a les 22.00 hores.

El passat dia 7 de juliol es va produir la primera representació, De Sukei a Naima, recentment estrenada en la Mostra de Teatre d'Alcoi 2017 per la companyia valenciana La Dependent amb l'IAC Juan Gil-Albert. L’obra pren com a referència, en clau de drama i aventura, l'episodi històric de l'expulsió dels moriscos el 1609, i tracta la pèrdua a través de les prohibicions i persecucions, de la identitat i la cultura del poble morisc. El patiment d’una societat sotmesa que lluita per preservar la seua religió i costums. Mitjançant tres generacions es pot comprovar l’evolució de la repressió, abans i després de l’expulsió.

El dijous 13 de juliol arribarà la primera proposta de teatre de l’ensenyament, amb Las Tesmoforias, d'Aristòfanes, de  Caligae Teatro (IES Castillo Puche, Iecla), dirigida per José Antonio Mellado i Engracia Robles. En ella Eurípides s'assabenta que les dones d'Atenes conspiren per a decidir el seu destí, enfadades per com les retrata en les seues tragèdies: apareixen com a boges, assassines, ninfòmanes i suïcides (fins i tot les seues protagonistes més afavorides). Utilitzen el festival de Tesmofòria, una celebració anual dedicada a la fertilitat i a la seua deessa Demèter, com a tapadora per a ordir un pla que faça que Eurípides pague per les seues paraules injuriosas.

El Divendres 14, des de Induoteatro Producciones (Màlaga), Clytemnestra. Una mujer, amb Chico García, Chus Bernal, Jesús Luque, i la dirección de  José Manuel Sánchez "Andreu". «Res no pot extirpar la crueltat del món, però almenys jo, posaré fi a la contribució d'Agamèmnon a aquesta crueltat!». La reina micènica Clitemnestra no va morir assassinada pel seu fill com ens ha explicat la història. Va ser denunciada i jutjada. Ningú s'ha atrevit a explicar la història d'una dona que, cansada de servir fidelment els desitjos d'un home, decideix canviar el rumb de la seua vida i convertir-se en l'única propietària del seu destí. Per a ella, ja no hi ha penediment, ja és tard per a penedir-se. Ara, no és la mateixa dona submissa que acatava les ordres d'un home. Avui, Clitemnestra s'alça entre les cendres del temps per a parlar de la seua història…de la seua vida. Encara que per a fer-ho haja de ser jutjada eternament.

El dijous 20 de juliol  ens portarà un clàssic de la literatura española, en versió de la Companyia de Teatre de la UMH, Enredando a Celestina, amb una versió lliure sobre La Celestina, de Fernando de Rojas, a càrrec del seu director,  Adán Rodríguez. Totes les coses naixen de la lluita… O de l''embolic? Bateguen les terres, s'encrespen els mars, crepiten les flames, els vents esdevenen una alenada impossible i, enmig d'aquesta pugna, el teatre emergeix com a convidat d'excepció fent batallar paraules sobre l'escenari. Enredando a Celestina, versió lliure de la universal obra de Fernando de Rojas, capitanejada en aquesta ocasió per Parmeno i Sempronio, ens ofereix una comèdia xocant on regnarà el disbarat i la disbauxa dels seus propis personatges, que lluiten contra el món i contra ells mateixos amb l'objectiu de gaudir i pensar el món d'avui.

Per al divendres 21 de juliol, un dels grans de la dramatúrgia llatina porta el seu Los gemelos, en la versió, reconeguda amb el Premi Ceres del Públic 2013, que  Verbo Producciones i el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida van encarregar a Florián Recio, amb la dirección de Paco Carrillo. Dos germans són separats quan eren xiquets. Un d'ells, Marco Segundo, s'obstina a trobar el seu germà Marco Primero. Després de buscar-lo durant anys, i quan ja no li queda pràcticament res de la seua fortuna, arriba a Emèrita. Los gemelos és una de les comèdies de més èxit de Plaute. Són precisament les confusions provocades per l'extraordinària semblança de dos germans l'autèntic i únic motor de l'acció que es desenvolupa. Amb aquests ingredients i una bona càrrega d'efectes còmics, el mestre clàssic del riure ens serveix una història hilarant al més pur estil de comèdia d'equívocs. «Los gemelos bé podrien identificar-se amb dos grans partits polítics que foren com dos germans bessons als quals tothom confon i pren l'un per l'altre, per més que ells s'esgargamellen cridant-nos que l'un es diu en tal i l'altre en tal, i que cadascú té la seua personalitat, el seu programa i el seu "cor"».

Pluto, d'Aristòfanes, a càrrec de l’Aula de Teatre de la Universitat Permanent de la Universitat d'Alacant, amb dramatúrgia i dirección de Pascual Carbonell, es representarà el dijous 27 de juliol. «Pluto, el déu dels diners, va cantant cec pels carrers. Està trist perquè no sap a qui es dóna. Voldria repartir-se amb justícia entre tota la gent honesta. Els que no el tenen el reclamen, i els que ja el tenen no el volen deixar anar. Però Cremilos, un llaurador arruïnat, li torna la vista. I comença la festa. Un somni per a uns, un malson per a altres... Pluto és humor del bo perquè, a més, ens fa reflexionar. Un humor àcid, satíric, insolent, que ens convida a la festa. A la festa de la utopia. Una festa en què la pobresa estiga eradicada i la riquesa, és a dir, Plutus, lluny d'abusos, d'exclusions, de paranys, de mentides... Us ho imagineu?»

I per tancar aquesta edició de 2017, què millor que un Shakespeare, el divendres 28 de juliol, amb el Hamlet Canalla de la Companyia Teatre Micalet i l’Institut Valencià de Cultura, i la dirección de Joan Peris. Aquesta obra regirà la visió d’un dels personatges teatrals més grans de la història, d’aquests messies que ho fa tot per "salvar" el seu poble, ara que tenim tants herois d’aquesta mena en la vida pública. Aquesta obra mostra una nova visió de l'Hamlet, ens parla de la complexitat de la tragèdia, de la inutilitat de la venjança, suggerint un debat d'un tema d'actualitat permanent.

El jaciment de l’Alcúdia  i  la centuriació romana (entorn rural de l’Alcúdia d’Elx) esdevenen, any rere any,  espai singular per a propostes culturals, contextualitzades i acompanyades d’una forta càrrega formativa. La col·laboració entre diferents institucions i organismes, el vicerectorat de Cultura, Esport i Llengües de la UA, la Fundació Universitària de l’Alcúdia,  l’Institut Valencià de Cultura, la Diputació d’Alacant,  l'Institut Juan Gil Albert,  l'Ajuntament d'Elx, i la Fundació Mútua Llevant, fa possible la consolidació d’aquest festival com a una de les primeres propostes d’oci cultural del llarg estiu.