ALICANTE. Els enfarinats d’Ibi, ha esdevingut una d’aquestes manifestacions del folklore popular valencià que els mitjans de comunicació, han contribuït a donar a conéixer més enllà de les mostres fronteres. De fet, la primera cosa que ens ha cridat l’atenció en aplegar a Ibi -bon matí- el 28 de desembre ha estat, precisament, la nombrosa presència de mitjans de comunicació valencians, estatals i també internacionals.
Com tota festa, els enfarinats tenen una part molt vistosa, aquella on la farina, els ous, els coets i la sàtira omplen els carrers del centre d’Ibi, al matí de cada 28 de desembre. Però, aquesta festa és molt més que la imatge estrafolària d’un grapat d’homes -i també unes poques dones- que, amb una indumentària d’allò més esperpèntica recorren els carrers de la vila ibense. I és precisament a aquesta intra festa, aquella que bat al si de tota manifestació festiva, a la que volem prestar atenció en aquest article o croniqueta.
La festa dels enfarinats d’Ibi forma part del conjunt de les anomenades “festes de folls” (festes bojos) o “ajuntaments de farsa”, celebrades al voltant de la festivitat cristiana dels sants màrtir innocents (28 de desembre). No obstant, es tracta d’una festa amb origen pagà -on el desenfrenament es part fonamental- que es remunta a les saturnals romanes (al voltant del 17 de desembre), a les que seguia la festa del Natalis Solis Invictis, que, posteriorment, l’Església catòlica aprofità per commemorar el naixement de Jesús. Per a l’estudiós Àlvar Monferrer les festes de folls “eren una digna culminació de les celebracions nadalenques en el seu aspecte carnavalesc o de crítica i subversió de l’ordre social”. En algunes poblacions, com per exemple Biar i el rei Pàixaro (per sant Antoni, abat; 17 de gener), aquestes celebracions van més enllà dels dies de Nadal.
Tractant-se d’una festa on la burla, la transgressió, la disfressa i el component grotesc són part fonamental, podem imaginar que al llarg de la història han patit intents de prohibició, entre d’altres, a mans de les autoritats eclesiàstiques i els Borbons. Amb tot i això, a la vila d’Ibi, la festa renaix a finals dels anys 70 del passat segle. Actualment, està plenament consolidada al seu calendari festiu, dins de les anomenades festes d’hivern, festes que tenen els seus preliminars amb les catalinetes i els nicolauets i que comencen al voltant de la festivitat de santa Llúcia (13 de desembre) amb el denominat “Albateig de Santa Llúcia”. A les festes d’hivern ibenses estan presents frases rituals com “el rei fa festa”, “queda declarada la justícia nova”; expressions com ara: carreres de casats i fadrins, una pesadeta de terró, pregó i ban dels fadrins, els bons dies de Nadal i personatges: fadrins, casats, virrei i virreina, danses, balladors, ball del virrei i, per descomptat, els amantats (envoltats amb mantes), l’oposició i els enfarinats (amb les seues armes, com l’aixavegó), protagonistes de la festa del 28 de desembre i als que dediquem atenció en aquest article.
La vespra, el 27 de desembre, els amantats, integrats pel grup que l'endemà protagonitzarà la festa dels enfarinats, recorre la població, fent un ban. En paraules de l’amic “Basseta”, que ens ha acompanyat durant la nostra visita a Ibi al matí del 28 de desembre: “el grup de casats que protagonitza la festa, pujats en un carro (ara un camió) van pregonant els seus bàndols feridors, amb succeïts que han esdevingut al llarg de l'any, sense trava ni censura, mostrant-se crítics amb algunes persones conegudes (però sense pronunciar el seu nom) i traient draps bruts, encara que només de casats. Són els que l'endemà prendran el poder, avisant la vespra del que ocorrerà quan entre en vigor la “Justícia Nova”: no es podrà anar ni pel sol ni per l'ombra, ni caminar pels carrers ni per les voreres, ni per les teulades ni pels balcons, ni caminar ni quedar-se parat, ni quedar-se a casa”. El bàndol prepara el terreny per la gran festa i farsa del 28 de desembre. Basseta ens conta que, algun any, el bàndol ha donat que parlar als carrers i bars de la vila ibense.
Al voltant de les 9 del matí, davant l’ajuntament de la vila, dos personatges amb els seus caps coberts amb dos alts i estrafolaris barrets de copa, se saluden de forma afectuosa, entre el fort esclafit d’algun coet. Són els caps dels enfarinats i de l'oposició. Tot i que mantenen una conversa entre ells, és difícil saber de què parlen. Diàlegs i paraules són també estrafolaris. Poc després, es produeix l’abraçada entre l’alcalde real de la vila i l’alcalde dels enfarinats, que enguany recau en la persona de “Jose, el panader”.
La següent escena té lloc dins l’edifici de l’ajuntament, al saló de plenaris. Els seients on habitualment seuen l’alcalde, el secretari i els regidors, es troben ara ocupats per uns personatges vestits amb roba militar i estrafolària (colpejant de tant en tant els bancs), formant una escena grotesca on l’únic rostre seriós que veiem és el del retrat de Felip VI que hi ha penjat a la paret. Poc després de les 9 i 20 del matí, l’alcalde dels enfarinats seu a la butaca presidencial. L’oposició fa broma i semblen estar jugant al bingo. Davant de tots ells, un bon nombre de periodistes filmen i fotografien l’escena.
En prendre la paraula, l’alcalde explica per què han pres el poder, nomena els principals càrrecs del seu govern (el regidor de pesos i mesures, Manolillo el de l’enriquiment, l’agutzil, el fiscal...), quines seran les normes durant el seu comandament: toc de queda fins l’eixida del sol, no es podrà circular pel sol ni per l’ombra, queden abolides totes les normes vostres i queda declarada la justícia nova. I recorda: qui no vulga pols, que no vaja a l’era. Tot seguit diu: d’ací, a fer-vos córrer. La sessió plenària finalitza cap a les 9’30 h i baixem al carrer.
Els enfarinats i l'oposició porten una vestimenta difícil de definir, amb predomini de la indumentària militar -uniformes, abrics, tricorni, gorres de plat, medalles-, les cares pintades i alguna carasseta estrafolària. Els enfarinats es diferencien de l’oposició per les bandes amb els colors de la bandera espanyola que porten creuant el seu cos. L’alcalde, a més d’un alt barret de copa, porta a les mans una alta i curiosa vara de comandament, adornada amb carlotes, carxofes, jolivert... Cada enfarinat conserva la mateixa indumentària durant els anys que participa en la festa.
Cap a les 10 del matí, públic i comitiva (enfarinats i oposició) ens traslladem cap al recinte -davant l’antiga fàbrica Rico, prop de l’ajuntament- on enguany tindran lloc les batalles de farina i ous i, poc després, la de coets borratxos. Sembla que les noves autoritats han decidit ja empresonar alguna persona. Davant la presó disposada a l’efecte i en presència de l’alcalde enfarinat, se celebra un judici sumaríssim, entre arguments i raons que -tal volta- sols entenen els enfarinats. A partir d’aquest moment, la farina, els ous i els coets cobren ja tot el protagonisme. En poc temps, els vistosos uniformes dels principals personatges de la festa acaben plens de farina que, mesclada amb els ous, formarà una pasta viscosa que, a poc a poc, cobrirà abrics, gorres, levites i altres vestimentes. Cap a les 10’15 h, un dels membres de l’ajuntament de farsa, enfarina a l’alcalde (al de veritat) de la vila entre l’aplaudiment del públic i la sorpresa de l’afectat que -bé ho sap- no pot més que acceptar amb resignació l’enfarinada.
Mentre els enfarinats lliuren la seua particular batalla a l’interior del recinte acotat, el públic riu i xarra. Els temes de conversa transcorren entre el putxero de Nadal, la cassalla, algun desamor i la xopà de Quartell (Camp de Morvedre). També escoltem algú que, deixant-se dur per l’esperit de la festa diu: “estic per proposar a la meua feina que em deixen agafar el comandament un dia i començar a enfarinar a uns i altres...”. La màgia de la festa, ja se sap.
Poc abans de les 10 i mitja del matí, la primera part de la batalla ha finalitzat. El públic aplaudeix i s’escolten alguns visques pro ajuntament dels enfarinats: visca el secretari! Visca el govern! Visca la festa! Els enfarinats aprofiten aquest moment per a fer-se fotografies amb amics i familiars. Poc després, cap a les 11 h, comença la batalla amb coets borratxos. Cada bàndol prèviament s’ha col·locat als extrems del recinte. Basseta ens conta que fins fa relativament poc, a la festa dels enfarinats sols participaven homes, però ara ja hi participen algunes dones, encara que són minoria.
Una vegada finalitzades les batalles, la festa és trasllada als carrers del centre de la població, que seran recorreguts per les noves autoritats que, per tal d’exercir el seu poder, entraran a alguns comerços, cobrant impostos, posant multes i mesurant la longitud dels aparadors amb un gran metre de fusta. Un toc de tambor sense cap ritme, contribueix a donar a l’escena un toc més estrafolari. Les mesures, tradicionalment, han estat una regalia de la corona i, per tant, son símbol del poder. Per això, un dels primers càrrecs que nomena l'alcalde enfarinat és el regidor de pesos i mesures. Les cares dels comerciants i encarregats dels locals en veure entrar els enfarinats són... indescriptibles (a veure que fan). Un herberet calma el rigor dels enfarinats. Altres locals, són precintats mitjançant un vistós cartell de color taronja amb la llegenda: “Local presintat. Fiscalia de Tases Municipals. No podrà obrir de nit ni de dia según ordenanza de la Corporació. Manat i signat per el Excm. i Ilustríssim Alcalde dels Enfarinats”.
Cap a les 13 h, als voltants de la plaça de la palla, s’encontren enfarinats, oposició i balladors (fadrins i casats), amb el virrei al capdavant, càrrec que enguany exerceix el Sr. Ramón Climent. Les salutacions es fan de forma prudent, puix mentre que els enfarinats van coberts d’una pasta viscosa de farina, ou i pólvora, els balladors van ben mudats i impecables, portant una vistosa capa negra, barret, corbata i un curiós cordó amb borles a manera de cinturó o faixa. Acompanyen els balladors un grup de dolçainers i tabaleters interpretant música tradicional. Les dues cares de les festes d’hivern de la vila d’Ibi s’encontren als seus carrers. La bonicor i el estrafolari. L’ordre i la tradició i l’arbitrarietat i la farsa. Balladors i enfarinats. Dos mons enfrontats, però que conviuen en harmonia durant la jornada matinal del 28 de desembre. El jove ballador Carlos Asensio ens explica, amb la il·lusió de qui viu i sent de cor la festa, els actes de la vesprada.
Cap a les 3, començarà l’arreplegada de les balladores, després els tapats, les danses, el ball de les folies i, ja a la nit, el ball del virrei sota la direcció de Ramon Climent (virrei de 2022). Vestits típics, disfresses, danses i balls seran els protagonistes de la segona part de les activitats festives que el poble d’Ibi celebra cada 28 de desembre. Una jornada festiva que va molt més enllà de la batalla dels enfarinats i que animen a tots els lectors d’Alicante Plaza a conéixer.
Molt agraït al meu amic Basseta i als veïns i veïnes d’Ibi que m'han anat facilitant dades i curiositats d'esta interesantíssima festa.