El Museu de la Mar: derelictes a les costes de Dénia al llarg de més de dos mil anys

DÉNIA. Després de tractar el cas particular de la fragata Guadalupe, enfonsada en 1799 enfront de les costes de Dénia, hui parlarem de diversos derelictes que han sigut estudiats per l'equip d'arqueòlegs del Museu arqueològic de Dénia. El primer vaixell del qual farem referència, és el més antic. Es tracta d'un vaixell afonat a prop de la bocana de l'actual port i era d'època republicana, un vaixell procedent del golf de Nàpols que portava vi, oli i alts estris als soldats itàlics en el context de les guerres sertorianes, on Dénia i el seu port van ser un lloc cabdal.

El segon cas que anem a tractar, es el del delericte romany, un vaixell que es va enfonsar a l'últim quart del segle I o inicis del segle II dC a la badia de l'Almadrava, a prop del jaciment romà. Per les restes arqueològiques recuperades, sabem que portava una càrrega de vi procedent de l'àrea de Tàrraco, Tarragona, Doliums amb segells i els mateixos segells amb el nom Tiberius Claudis Amiantus. Les investigacions han trobat que aquest personatge va ser un Mercator, una persona que feia comerç amb el vi. Aquest fet dóna molta importància a aquesta troballa. Els segells originals els podeu veure al Museu de la Mar de Dénia.

També a prop del jaciment, als anys noranta, van ser descoberts i documentats diversos vaixells carregats amb àmfores per a contenir el vi. Un dels que s'ha pogut estudiar millor seria el delericte Cloquell, del qual hem recuperat restes de contenidors de vi de Saguntum, àrea de Sagunt, amb una cronologia de meitat del segle I, coincidint amb l'època de màxim tràfec comercial de la ciutat i el territori de Dianium, Dènia.

De la mateixa època tenim el delericte Els Molins Mut/Rosello, el qual portava una càrrega de vi en àmfores del Territorium de Dianium en àmfores Dressel 2/4. Situat a finals del segle I o inicis del II dC. Va ser descobert casualment el 1970. Segons els especialistes les àmfores podrien ser del proper jaciment romà de l'Almadrava, als Poblets.

Un altre exemple sería el Derelicte dels Molins. Duia una càrrega de vi del Territorium de Dianium en àmfores Dressel 2/4, també situades cronològicament cap a la meitat del segle I. Després de l'esplendor clàssic, tenim un buit en l'arqueologia subaquàtica fins a l'època medieval cristiana Una de les troballes més importants en l'àmbit subaquàtic va ocórrer a finals de la dècada dels 80, quan Antoni Català, va descobrir, el tresor de Les Rotes. Es tracta d'un tresor de monedes de plata i coure. Compost per gros Tornés dels reis de França Lluís IX, Felip III i Felip IV i Diners i alguns croats de billó, del rei Jaume II; encunyacions de Barcelona, València i Mallorca. Situat cronològicament al segle XIV, ens permet conéixer les relacions comercials entre la vila cristiana de Dénia i la resta de la Corona d'Aragó.

El delericte Catala

Descobert als anys noranta, va ser una rellevant troballa per conéixer el tràfic marítim a l'època medieval cristiana. Les peces trobades, unes 25, ens remeten a finals del segle XIII, quan feia poc de la conquista cristiana de Daniya (1244). Aquestes peces, en la seua majoria plats o servidores, talladors i altres formes, de ceràmica, decorats en blau, amb alguns exemples d'animals dibuixats, amb molta cura. Els podem veure al Museu Arqueològic de Dénia i al Museu de la Mar. Va ser una troballa molt rellevant per a conéixer els primers moments de la Dénia cristiana de finals del segle XIII.

Seguint amb les troballes subaquàtiques d'època medieval cristiana, parlarem del delericte Simó, trobat cap a 1970, portava ceràmiques de Manises, plats i escudelles datades cap a la meitat del segle XV, el segle d'Or literari valencià. Una de les últimes troballes realitzades va ser el delericte Martos, a la zona de les Marines, es tracta d' un vaixell que formava part de les rutes de comerç que la Dénia de època medieval i moderna tenia amb la resta de la Mediterrània i que li va permetre tindre un dels ports mes dinàmics de l'antic regne de Valencia.

En la última part de l'article parlarem dels vaixells afonats a l'època contemporània. Començarem amb el Parthenon, que va naufragar el mes de novembre de 1869. Segons les últimes investigacions es tractava d'un vapor britànic d'hèlix de ferro. Segons les investigacions del Dr. Javier Calvo, el fatídic dia de temporal, quan intentava entrar al port, no va poder més i es va enfonsar enfront de l'escollera nord. Per sort cap dels tripulants va morir en el naufragi.

Els últims anys, el bussejador Jean Castera va alertar de la troballa d'una sèrie d'objectes que pertanyien al Parthenon. Es tracta d'ona vaixella de ceràmica d'aire oriental i victoriana de la varietat Blue Willow Pattern, de mitjans de segle XIX que podem veure al Museu de la Mar de Dénia. El mateix col·laborador va alertar el 2018 d'un altra troballa, les restes del vaixell Parthenon.

Un altre enfonsament i derelicte que anem a tractar serà la Felguera, un vapor enfonsat al ser embestit pel vapor britànic Ardantine, i enfonsat el 23 de gener de 1880, a uns 33 metres de profunditat D'aquest vaixell tenim documentat una sèrie de restes, com plats amb el nom la Felguera, sense dubte procedents del vaixell.

En aquest article hem volgut repassar els més de 2000 d'anys de comerç i vaixells enfonsats, de nits de tempesta i batalles perdudes. Si voleu saber més visiteu el Museu de la Mar de Dénia, on teniu molta més informació i les restes recuperades d'aquests derelictes.