De folls i innocents

Diumenge va ser la festa de la Mare de Déu dels Desamparats, la verge patrona dels valencians. Una celebració que en temps de pandèmia ben val recordar. I és que la que molts anomenen amb estima com a ‘mareta’, ‘maredeueta’o ‘Geperudeta’  va despertar en el seu temps -encara ho fa-gran devoció per la seua intercessió i protecció en èpoques d’epidèmies i guerres, a banda de la coneguda protecció de folls e innocents. No sé si aquesta va ser la raó que va dur al Cardenal Antonio Cañizares a saltar-se l’estat d’alarma en obrir les portes de la Basílica de València perquè els acòlits poguessin veure la Verge de propet des del carrer. No obstant, això provocà si més no una certa aglomeració. Ahí ho tenim. Devoció versus distanciament social. Esperem però, que la Maredeueta vetlle per tots els valencians. A veure si així, d’ací poquet, ja passem tots la fase inicial del desconfinament

A la Marina Alta per sort, dilluns vam entrar en fase 1. Qui sap, potser hi haurà qui pense que la Verge dels Desamparats ens ha ajudat. A Moraira la veneren. I a a Dénia els homes i dones dela mar també, tot i que enguany no la han pogut treure a passejar per l’antic barri mariner. Enyorem el so de les sirenes dels vaixells en honor a la Mare de Déu. 

Terra endins, a Senija, també li tenen passió. La seua imatge, un clar exponent d’escultura barroca valenciana, és venerada a l’altar major de l’església de Santa Caterina. Laverge va intercedir per ells. Ens hem de remontar a la terrible epidèmia del còlera del 1885 i a la promesa que els riberers -blauets- de Senija li van fer jaque els va permetre tornar de la sembra i collita de l’arròs sense cap mort tot i estar presents en el principal focus d’infecció. I és que, tal i com assenyala el cronista de Senija, Manuel Moragues, el còlera arribà a la ciutatde València transmesa per joves orfes de la ciutat que anaven a Sueca al cultiu de l’arròs. Des de llavors el poble de Senija s’encomana a la Verge dels Desamparats per a demanar-li protecció convertint-se així en la seua patrona per aclamació popular.

La Geperudeta

Geperudeta per la seua xicoteta inclinació cap avant per tal de reflectir un mirada d’atenció i tendresa capals més necessitats, els desprotegits, els folls, els innocents. Ja siga en temps antics o en temps actuals per aquells que són creients. No oblidem que l’origen de la seua devoció està molt relacionat amb la fundació del que alguns consideren el primer psiquiàtric del món, l’Hospital dels Folls o dels Innocents (exempts deculpa) que el pare Joan Gilabert Jofre, de l’Ordre Mercedària, va fundar a l’Edat Mitjana després de veure el trist espectacle d’una xicalla maltractant i fent burla cruel a un pobre boig. Al s.XV es fundà primer la confraria i després l’hospital.

Hui dia una malaltia mental ja no està tan estigmatizada com abans. Imagineu però com seria la vida d’aquells que en temps antics en algun moment van perdre la raó i esdevindre bojos a ulls de tothom. La Geperudeta és la Mare i Verge dels Desamparats, d’aquells queromanen oblidats, de folls i innocents. I també d’aquells morts no reclamats, que la Confraria s’avenia a soterrar. Els pobres, els incompresos, els abandonats, nàufrags, ajusticiats… 

Sis segles de devoció a València cap i casal. Fervor per la mare de Déu, patrona de la ciutat. Diuen que la més volguda dels valencians.