D’ànimes i difunts

Divendres que ve és Tots Sants i com marca la tradició aniré al cementeri del meu poble a visitar els meus difunts. Serà moment de netejar làpides i retrobar records. Moment de vore les fotos dels meus iaios, de pujar amb l’escala iposar les flors. Normalment però ho faig el dia abans. És durant la Vigília deTots Sant que a casa meua anem als vivers a comprar les roses i així a l’endemà ja està tot perfecte e impol·lut al seu lloc. Aquesta és una de les tradicionsque més m’agrada continuar. No us puc dir fins quan. Moments familiars i de salutacions amb la resta de gent del municipi que també visita aquest dia tanespecial els seus morts. De Benissa a Senija ens retrobem molts.

Són moments de congregació. De passejar entre tombes de familiars, d’amics, de coneguts i de desconeguts, de persones que ja no hi són però que en algunmoment han significat quelcom per algú. De retre homenatge als nostres morts. Tots Sants (OmniaSanctorum) és una de les festivitats més antigues en el món cristià. Un dia de crisantems, clavells, orquídies i més i més flors.  

Ànimes

Del diade les ànimes no es parla tant, tot i que també és important. El 2 de novembre és el dia en què el morts visiten els vius. Antigament a les llars s’encenia una espelma el dia 1 a mitjanit. D’aquesta manera els esperits dels nostres avant-passats es podien orientar en venir-nos a visitar. Supose que és per aixòque diuen que la nit de Tots Sants cal resar tres rosaris pels difunts. Jo no n’he resat mai cap però a la meva manera sí que els hi faig un espai per poder-los retrobar. Un record, memòries de temps passats, d’aquelles xicotetes coses que vam viure amb ells i encara no hem oblidat. Melanconia suau que em fa somriure el cor. Gens de  por. Això ja són contalles i històries pels menuts dos nits abans. El 31 d’octubre, vigília de Tots Sants. 

LaVigília, el 31

Nit de por potser però res a veure amb el Halloween, aquesta festa celta importada d'origen pagà, Nit de Bruixes que amb el temps s’ha mercantilitzat. I és que aquí al Mediterrani valencià també tenim els nostre propi imaginari dela por amb criatures fantàstiques i monstres que cal recuperar. Com l’home delsac. Llegendes, històries, rondalles fantàstiques que formen part del nostre costumari popular. I quin millor moment per donar-les a conéixer que la nit del31 d’octubre, una nit plena de misteris ancestrals. M’en recorde, no molt bé la veritat, com de xicoteta  posavem sota el llit dins d’un got d’aigua tres paperets amb el nom de les tres personetes que ens agradaven i aquell paper que s’obrís seria el del nostre estimat. Cosa de bruixes o nit d’esperits que podien escoltar-se de ben aprop si gosàvem apropar-nos al llavador d’Orxelles. 

 Us enrecordeu de quines històries us contaven de xiquets? La tarasca (la bèstia del Corpus), el moro musa, les encantades, les velletes del purgatori, cada zona tenia els seuspreferits. Com la Joanaina, fada d’aigua que vivia a la vora de la font de la Jana a Teulada.

Nits màgiques pels infants. Com també ho és la Nit de Sant Joan. Moments per explicar allò que se’n surt del quotidià, per generar torbament entre rialles i por. Per obrir lament a allò no racional. I per deixar que el misteri i la fantasia arrele dins nostres xiquets generant-los curiositat, ulls i boques ben obertes i el cul ben apretat. El que té la innocència i els seus encants.