Cultura lliure i accés obert al coneixement des d’Alcoi

ALCOI. L’adveniment d’internet va suposar un moment clau en el moviment internacional Free Culture, per la cultura lliure i l’accés obert al coneixement. Les possibilitats d’accés i de transformació dels materials de transmissió cultural, per adaptar-los a l’accessibilitat universal, eren l’element clau que feia falta i que ara està a disposició, no només en àmbits especialitzats, sinò per individus i col·lectius arreu del món, interessats en superar els “vells temps del copyright rígid i tancat. No debades el símbol de l’accés obert és un cadenat amb el plançó obert. En el ja llunyà 1971, Michael Hart va llançar el seu Projecte Gutenberg, amb el seu primer llibre digital, creat el 4 de juliol d’aquell any, l’ eText#1 amb el contingut de The United States Declaration of Independence (Declaració d’independència dels Estats Units), amb lletres majúscules, ja que encara no existien les minúscules en el món digital. Un text electrònic amb un pes de 5 K (kilobytes), el màxim possible en un moment en què l’ample de banda era irrisori. El projecte visionari de Hart volia crear versions electròniques gratuïtes d’obres literàries i difondre-les arreu del món. 46 anys més tard tenim biblioteques i arxius digitals com archive.org, repositoris institucionals i temàtics d’investigació per accedir a la innovació de la ciència, superant la “paràlisi de Zeno” que el psicòleg Steven Harnad va formular, equiparant les pors dels investigadors (i, per extensió, de tots els generadors de cultura i ciència) amb les del personatge fumador de la novel·la d’Italo Svevo “La conciència de Zeno”, i una cada vegada més àmplia cultura col·laborativa, respecte del coneixement i el seu desenvolupament.

Tot aquest brou de cultiu ha portat a què fins i tot administracions locals, dipositàries de materials d’alt interés per a la història que poden traspassar els límits del local cap a la univesalitat, encarregades del seu manteniment, la seua restauració i, també, de la seua difusió, opten pel model de digitalització i bolcat en espais d’accés lliure i sense restriccions.

En aquest context, des d’Alcoi arriba una iniciativa de llarg abast. L’Hemeroteca Municipal d’Alcoi és una de les col·leccions documentals més consultades per investigadors locals i forans, perquè conserva quantitat de capçaleres de periòdics únics en la Comunitat Valenciana. A més a més, el període de la Segona República i la Guerra Civil, per la seua excepcionalitat, va ocasionar una eclosió de premsa, sobretot per motivacions ideològiques i per la lògica desaparició de la censura que havia existit durant la Dictadura de Primo de Rivera.

La presència de quantitat de capçaleres de premsa obrera, republicana i anarquista també explica que siga una de les col·leccions més atractives per als historiadors d’aquest període.

Conscients de la importància d’aquest fons, el regidor de Cultura, Raül Llopis, ha afirmat que  “Des de la Regidoria de Cultura volem continuar difonent l’excepcional riquesa que conserva l’arxiu municipal, així com facilitar l’accés i la difusió a la seua documentació mitjançant les noves tecnologies, i assegurar alhora la conservació de documents únics del patrimoni històric”. 

Per a això, s’ha enllestit la digitalització de capçaleres com Orientación Social, butlletí informatiu del «Partido Socialista Obrero» de 1931 a 1936; capçaleres vinculades al Front Popular o la CNT-FAI, com Joven Guardia, Ruta Confederal i Humanidad; periòdics catòlics o conservadors, com La Voz del Pueblo i La Gaceta de Levante; periòdics republicans, com El Faro, vinculat a qui seria ministre Juan Botella Asensi, o Democracia, vinculat a la Dreta Lliberal Republicana que encapçalava l’advocat Gregorio Ridaura.

En total s’han digitalitzat 3.271 exemplars entre 1931 i 1936, amb una inversió de 3.000 euros. I s’ha fet seguint el estàndards de preservació digital, escalabilitat o creació de metadades, necessaris per a l’intercanvi d’informació digital, descrits en la normativa publicada per la Generalitat Valenciana. Formats d’imatge a alta i baixa resolució, i pdf per a facilitar la seua consulta.  A més, i atès que la documentació és en la seua totalitat material imprés, també s’ha treballat en format OCR (reconeixement òptic de caracters), que facilita la recerca en el contingut dels periòdics, identificant automàticament símbols o caràcters, de qualsevol alfabet, a partir de la imatge original, per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les quals es podrà interaccionar amb un programa d'edició de text o similars.

En converses a través de les xarxessocials, el director de l'Arxiu, Josep Lluís Santonja, ha avançat algunes clausde l'accés al fons,  "de momentsoles se podrà consultar al propi Arxiu, tot i que els investigadors que nopuguen desplaçar-s’hi, poden sol·licitar una còpia… De totes maneres, això ésun primer pas de tot el que ha d’arribar d’ací a poc…"