Aquest diumenge passat vaig decidir gaudir d’una de les vistes més impressionats de la comarca de la Marina Alta, la que ofereix la Vall de Laguar des dels pobles de Campell, Fleix i Benimaurell. Vam apropar-nos per tal de veure un dels paisatges bucòlics que ens donen a entendre que la primavera ja ha arribat. Parle de la bellesa dels cirerers florits. Tot i que no som al Japó on aquesta floració (sakura) és un dels símbols més coneguts de la seva cultura, sí que podem apreciar a la nostra terreta com la natura marca el seu ritme i ens deixa contemplar un nou cicle de vida i esplendor. No volem competir amb el Valle del Jerte a Extremadura però la muntanya alacantina també té el seu punt blanquinós de la flor de la cirera.
A Benimaurell, a més, aprofitarem per fer una volta pel Mercat d’artesania i productes locals i naturals de Laguar que celebrava el seu tercer aniversari. Des de la terrassa d’un hotel, rodejats de muntanyes, es podia divisar a distància el paisatge de la mar encaixonada entre Segària i el Montgó, així com un petit turó verd que s’endevinava com el Castell de Dénia. En bona hora aquesta zona fóu una àrea estratègica en les lluites entre moros i cristians. L’últim reducte de sublevació dels moriscos.
El Cavall Verd
Paisatge i història van lligats. La darrera gran batalla d’aquells moriscos valencians que no volien abandonar la seva terra pel decret d’expusió de Felip III de 1609 va tenir lloc ací. Una massacre que anirà sempre lligada al massís del Cavall Verd. Una història de resistència que esperava que s’acomplís una profecia amb l’aparició d’un simbòlic cavall salvador (cavall verd) que no arribà, i que dóna nom a aquesta zona escarpada i brutal, ara tan visitada pels senderistes. Seran els nous caminants coneixedors d’aquestes històries? Les vistes a la mar i a Dénia cobren llavors una significació ben diferent, ja que Dénia era el port des d’on s’embarcaven els moriscos amb destinació cap a l’Alger.
Barranc de l’Infern
D’altre indret ben especial a la zona és el Barranc de l’Infern, un PR V-147 conegut pels amants de la natura com la catedral del senderisme i que cada any atreu milers de visitants que descobreixen així una altra faceta de la Marina Alta, la del turisme d’interior i muntanya. Amb una mitjana de 500 metres d’alçada i un paisatge rude i escarpat els 6.500 esglaons d’origen morisc tallats en pedra recorren 14,5 quilòmetres i deixen entreveure quin és el nostre patrimoni natural i com ha marcat la nostra història.
Des d’aquestes muntanyes els moros en temps de la reconquesta lluitaren amb coratge contra el nostre rei cristià Jaume I. Conegudes són les revoltes del llegendari cabdill Al-Azraq, malgrat els seus diversos tractats de pau i vassallatge. Hi ha qui diu que la festa dels Moros i Cristians d’Alcoi podria tenir com a base les batalles entre ells dos.
Paisatge i Territori, paisatge e història. Aquesta és una de les tasques en les que cal aprofondir per tal d’enamorar-nos una i mil voltes de la idiosincràcia de la nostra terreta. Conéixer el seu patrimoni natural, arquitectònic, cultural i entendre quines són les nostres arrels. Què és el que fa que tot siga com és. És a dir, el perquè de tot plegat com diria Quim Monzó.
