‘A primers de novembre el teu foc ja potsencendre’.
¡Quan novembre ve, abriga’t be’.
Ja fa dies que quan passege per les fires i mercats dels pobles de la Marina veig als joves i als festers venent bunyols de carabassa ben coberts per una muntanyeta de sucre blanc. Llavors el meu primer pensament és fer-me un bon xocolate a la tassa i mullar-ho tot. Què bo! Ja comença el fred.
Tot i que l’estiuet de Sant Martí enguany ha sigut piadós ja tenim ací l’hivern. L’olor de llenya pels carrers s’escampa i a la ximeneia ja fem els primers focs. Baixen les temperatures i cal escalfar la llar. A vegades fa més fred dins que fora sobretot per qüestions d’humitat. Però ens és igual…
Ens posem els jerseis i els calcetins de llana. Fa un parell de setmanes que he tret de l’armari la roba d’hivern. Ja s’acaba l’entretemps i comença el mes de la cullera. Temps de sopes, putxeros i arròs caldòs…
Ja podem collir els codonys per fer confitura i posar al rebost les tomaques de penjar amb les que refregarem el pa amb oli per cada matí esmorzar un bon entrepà. Les olives i les cacaues a part.
I en breu als mercats medievals i les fires de Nadals les castanyeres de sempre oferiran als visitants una pàgina de diari arrugada amb castanyes calentetes. I a continuar passejant. I si fa bon temps, podem anar a recollir bolets i/o esclata-sangs. I a respirar l’aire pur del bosc o de la muntanya sense que t’agafe una insolació.
I si prestem atenció després de les primeres pluges igual podem escoltar el cant de les caderneres o dels verderols. I veurem als caçadors predispossats a matar el porc senglar. Tot i que jo sóc més de conill, sobretot si va directe a la paella. Amb això sóc de tradicions.
També toca collir els tarongers. I sembrar faves i més tard espinacs. Esperant estic al mercat la flor de la carxofa, introduïda pels moros, i la seua parenta, la penca del card. Només de pensar-ho ja m’imagine el putxero i fins i tot m’arriba l’olor. El que fa el cervell amb les emocions.
A Benissa, polp i missa, diuen. No seré jo qui diga que no. Això sí, el putxero ja siga de polp o de carn, per favor que tinga pilota. Aquest tema gairebé és sagrat.
I és que a l’hivern t’agafa fam….
Potatge de cigrons amb bledes, arròs al forn…Menjars copiosos de sobretaula amb els que poder xerrar. I més si els regues amb un vi del terreny.
I el temps passa i la llum baixa i puja la humitat. Arriba la foscor i si estàs al camp pots veure les estreles fora de la contaminació lumínica de la ciutat. I te n’adones de que eres un privilegiat. I llavors ja fas més bondat…
I somrius i et dius amb sorna que els dolços i les pastes les deixem per una miqueta més endavant, de cara a les festes de Nadal, que ara ja estem atipats.
