Qüestionari fetitxista per agitadors culturals.
Escriptora i editora
- ¿Calaveras o diablitos?
-Diablitos. Les calaveres (i les mòmies) em fan molta aprensió i impressió.
- ¿Quina és la teua cançó favorita?
-Salka, de Sigur Ros. És la primera cançó que va escoltar la meua filla quan va nàixer. Sempre que l’escolte evoque aquell dia.
- ¿Quina és la cançó que odies?
-Odie el reggaeton.
- Ficats a la faena: de barri o de poble?
-De poble. I ara toca dir que d’Alcoi.
- Esmorzar dolç o salat?
-Salat, quasi sempre.
-Coca dolça o coca salada?
-Coca salada.
-Si la resposta es coca salada: ¿de molletes, farcida o amb tonyina?
-De molletes.
-T’agraden els teus turmells?
-No
-Una paraula que odies.
Súper acompanyat d’adjectiu, com si ja no poguera superar-se.
-Una persona que admires de la teua vida quotidiana.
-La meua filla Júlia. La mire, la remire i l’admire.
-Eres més de TV o d’Internet?
-Internet.
-Quina és la teua sèrie de TV favorita de tots els temps?
Tiempos de agua, de Juan José Campanella. Us la recomane molt.
- Un viatge que t’hi queda pendent.
Istanbul, Grècia, Islàndia... no necessàriament en aquest ordre.
- Quina és la ciutat de l’amor: París o Roma?
-París.
-L’últim llibre de poesia que has llegit?
Neutre, d’Eva Baltasar, llibre inèdit encara però que acaba de rebre el XI Premi Ibn Jafadja dels Premis d’Alzira.
- Quin és el teu objecte fetitxe?
-Les libèl·lules.
- Esta se la furtem al conegut qüestionari Proust: què és el que més detestes?
-Les injustícies i les persones prepotents.
- Una tipografia: Times o Comic Sans?
-Cap de les dues: Georgia.
-Parles amb el teu mòbil?
Molt poc. No m’agrada parlar per telèfon. Millor una conversa cara a cara.
- Fes-te una pregunta breu.
-Quin llibre tens ara mateix a la tauleta de nit? Paris-Austerlitz, de Rafael Chirbes.
-I ara, amolla’ns el teu monòleg. Explica’ns el que vulgues o digues com li va al teu sector cultural?
-Ens digueren bojos i inconscients quan anunciàrem –Juli Capilla i jo– que havíem creat una editorial de llibres en valencià. Les estadístiques són descoratjadores, és cert, un percentatge molt ínfim de la població afirma llegir en valencià. Bé, i què? Si els lectors no van als llibres, farem que els llibres vagen als lectors. Nou mesos després de crear Lletra Impresa, el balanç és molt positiu. Hem publicat sis llibres –quasi huit, estem a punt d’entrar a impremta amb dos nous títols–, hem fet una cinquantena d’actes literaris arreu del País, tenim molts projectes interessants que veuran la llum l’any pròxim i sabem que quasi dos mil llibres nostres estan repartits per llars valencianes. No està gens malament. És una xifra simbòlica que ens esperona a continuar buscant autors, històries i, sobretot, lectors.
Les suplents (es podien fer fins a tres substitucions, Mercè ha esgotat els canvis):
- Quin és el teu eufemisme favorit?
- Una parella còmica: ¿R2D2/C3PO o Koothrappali/Wolowitz?
- Esta se la furtem als companys del Selfiematón: quin és el teu nom de trama de corrupció predilecte?
(Los Fabulosos Cadillacs. Calaveras y diablitos)
