Azaña, una pasión española

ALICANTE. Rivas Cherif fou un home de teatre considerat un dels primers directors d’escena -a principis del segle XX- en el sentit modern de la paraula. Era un home convençut de que el teatre podia ser una “arma política” sense renunciar a la qualitat artística.

Va viure en primera persona -fou víctima-  l’anomenat episodi “dels papers robats”. Uns papers -part dels diaris privats- que li havien estat confiats pel president de la República, van ser robats i lliurats al bàndol franquista. Els documents es van utilitzar per desprestigiar polítics de la segona República de manera propagandística. Va passar molts anys en diferents presons -on va fer teatre- després de la Guerra Civil, durant la repressió franquista. Va acabar exiliant-se a Mèxic. Era cunyat de Manuel Azaña, president de la II República. 

Molts anys després – ja en democràcia- la filla de Franco va lliurar els documents al Govern espanyol i ara resten custodiats a l'Arxiu Històric Nacional. El text del monòleg interpretat per José Luis Gómez sobre Azaña – entrevistes, discursos o fragments de cartes- no incorpora cap dels textos rescatats. Segons  declarava Gómez en una entrevista- any 2000- "Aquests diaris redescoberts no aportaven res de nou a l'espectacle, però sí incideixen en la teoria, que molts coneixen, que Franco tenia una tremenda enveja d'Azaña ".

Gómez recupera- una vegada més- aquest espectacle trenta anys després. Monòleg sobre textos sempre vigents, estructurats dramàticament per José María Marco, amb l’ànim -responsabilitat ineludible- de recuperar memòria mitjançant d’un dels personatges imprescindibles de la història recent espanyola. Feixuga tasca per analitzar i tractar d’entendre l’esperit republicà amb les seus contradiccions, alegries i frustracions.

Sense pretensions de revisió històrica, sense prejudicis o judicis a l’acció política o contradiccions del personatge, Gómez ens deixa un monòleg vibrant, per moments apassionat, reflexiu i sempre lúcid. La paraula tranquil·la, assossegada i de vegades apassionada per endinsar-nos en unes reflexions polítiques, literàries i artístiques,  que descriuen les circumstàncies emocionals i vitals del personatge.

La paraula utilitzada com un poder. La paraula com a mitjà per transmetre idees. La paraula ben dita, amb una excel·lent cadència i dicció. Amb una escenografia  que es redueix a tres butaques giratòries que serveixen per simular una entrevista, un espai de reflexió o un escriptori. Amb unes llums fosques- possiblement amb voluntat de deixar el protagonisme de la llum a les paraules- que ajuden a crear un ambient fosc i de reflexió per on Gómez transita amb mestria gestual, intensitat i ritme adequat entre el fum de les incomptables cigarretes que encén durant la representació.  

Les paraules del polític, de l’home, de l’intel·lectual com a herència.  Paraules per la recuperació de memòria històrica que cremen en una paperera al final de la representació, mentre el personatge abandona l’espai escènic amb una maleta – símbol del viatge- i metàfora d’equipatge, de pertinença, exili o de símbol de destí, d’aventura i de canvis en la vida.

El teatre com a “arma política” tal i com pensava Rivas Cherif. Coneixedor  del teatre contra el poder o els seus adversaris del segle XVIII, assentat amb les revolucions antiabsolutistes, en moderns parlaments, noves voluntats de sobirania, moviments socials i Constitució.  Teatre com a nexe entre literatura variada i espectacle com a mitjà de comunicació directe al públic, amb capacitat per influir en el pensar i les actituds de la ciutadania.

Això va fer Gómez aprofitant els escrits d’Azaña, un teatre de qualitat. Una representació teatral -convertida en un instrument de comunicació privilegiat i eficaç- que utilitza com una tribuna pública per fer-nos reflexionar sobre la relació entre l’Estat  i el ciutadà, les relacions territorials, la monarquia o la república com a sinònim de democràcia. 

Un teatre d’actualitat: “Que nadie tiene el derecho de monopolitzar el patriotismo, y que nadie tiene el derecho, en una polèmica, de decir que su solución es la mejor porque es la más patriótica; se necessita que además de patriótica, sea acertada”   Discurs en las Corts el 27 de maig de 1932.

Satisfet, molt satisfet hauria quedat Rivas Cherif amb la representació del textos del seu cunyat i de la seua utilització com a “arma política actualitzada”. En el seu moment ell ja ho va veure. No anava mal orientat.

TOMÀS MESTRE.

Teatre Arniches. Alacant. Divendres 25 gener 2019

• Intérprete: José Luis Gómez.
• Selección de textos y adaptación: José María Marco.
• Dirección: José Luis Gómez.
• Espacio escénico: Mario Bernedo.
• Iluminación: José Manuel Guerra.
• Música: Alejandro Massó.
• Teatro de La Abadía.