ALICANTE. Seguint amb el tema que vam començar l’anterior reportatge amb els testimonis de la presència dels primers cristians a Dénia, seguirem enguany amb el tema de la seu episcopal visigòtica, que segons les fonts hi havia a Dénia al segle VII. Tots hem sentit parlar de la llista dels reis gots, però realment que sabem d’aquesta època en la qual la nostra ciutat va ser important?
Al segle IV i V dC., els pobles germànics van envair en diverses onades l'agonitzant Imperi Romà d'Occident, finalment el 476 es posa fi a una realitat que s’havia forjat allà al 208 amb la Segona Guerra Púnica, el domini romà de la península Ibèrica. Després d’anys de revoltes i destrucció del teixit urbà i comercial romà, l’arribada dels visigots va reconstruir la infraestructura urbana de les antigues ciutats, en alguns llocs com Toledo, Tàrraco o Mèrida tenim exemples de ciutats visigodes.
A partir d'aquest moment, el domini polític i militar va suposar l'inici d'una llarga etapa de relativa tranquil·litat i reconstrucció, tot i que també van haver –hi algunes revoltes, degut sistema polític d’ aquest poble germànic. El Regne Visigot de Toledo s'implanta en terres alacantines des dels regnats de Sisebuto i Suintila (entre 612 i 622).
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades en la seua majoria pel rei, en els quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne Visigot de Toledo. Els investigadors han discutit molt sobre quin tipus d'assemblea eren aquests concilis generals. És un tema inèdit al nostre entorn, per això és un tema que ens resulta interessant.
Després d’anys d’ investigacions en el món de la l’arqueologia, els estudiosos han conclòs que, els concilis constituïen una forma de suport al rei i a la seua política. Les decisions del concili versaven sobre les peticions del rei (a banda dels temes d'estricta disciplina eclesiàstica) i s'adoptaven per majoria.
En tots els casos les decisions adoptades anaven en la direcció suggerida pel rei i rarament van vulnerar els desitjos d'aquest (si ho van fer el rei podia no confirmar els resultats del concili), presentant com a mínim normes que pogueren ser del grat reial.
El rei mai va ser criticat pels bisbes en un concili, encara que a vegades es va criticar al rei anterior. L'assistència al concili era obligatòria, llevat de malaltia o realització d'un encàrrec del rei; la pena per incompliment havia de ser l'excomunió per un any. Inicialment religiosos (I i II concili) van derivar en convencions polítiques (III al XVIII).
Les fonts ens parlen que Dénia va ser Seu Episcopal als concilis de Toledo de 633 fins al de 693, així ens apareixen els noms d’ Antonio (633 i 638); Maulelo (653 – 655) Felix (675 – 683) i Marciano (684 – 693). Malauradament a hores d’ara no podem donar més informació sobre aquests personatges, però seguirem investigant per tal de donar llum a aquesta època de la nostra història.
A la Marina Alta la història dels segles VI i VII és una època obscura, són segles del final del món romà i el començament de l’època dels visigots. Les últimes investigacions, ha posat ordre en el significat de les troballes que pertanyen a aquests segles.
A Dianium, important ciutat romana a l’època imperial, s'han trobat restes d'activitat fins al segle VI. Segons els investigadors van aparèixer al Fortí, on després estaria el raval de Daniya, s'han trobat set sepultures excavades a la roca amb aixovars d’ època tardoromana.
També a prop de la muralla andalusina ha aparegut una altra tomba amb aixovar d'arracades de bronze amb forma de "8". Aquesta tomba enllaçaria amb les troballes documentades per Roc Chabás de sepultures de bisbes visigots, de la que parlarem després.
Si mirem cap a l'interior de la Marina Alta, podem trobar jaciments datats a aquesta època amb unes importants troballes arqueològiques. A la necròpolis de Gaià, a Pego, han aparegut gerres de dues ases i cos cilíndric típiques del període visigòtic. També a Pego, a la partida Castelló, van eixir altres quinze tombes. Els aixovars eren, com en Gaià, arracades amb forma de "8", un braçalet, agulles o collars.
A la Cairola, a la Vall d'Ebo, es va documentar una tomba aïllada, on van aparèixer diversos objectes de l'aixovar que ens donaven informació del món romà tardà a l’ interior de la comarca. El problema que tenim en aquests casos és que queden amagades per la presència andalusina tan important a la nostra comarca entre els segles VIII i XIII.
Açò no passa a Dénia, on tenim a una part del promontori del castell, la ciutat romana i a l’ altra la medina andalusí, no hi ha (llevant algun cas) superposició d’una ciutat sobre una altra, així hem pogut documentar una part important de la Dianium romana i de la Daniya andalusina.
Amb aquesta xicoteta aportació hem intentat que els deniers, tinguen l’oportunitat de conèixer un poc una de les èpoques més fosques de la nostra història. Aquest és el primer pas per a un treball de major profunditat donat que el tema creiem que encara dona per a investigar molt més.
A pesar que és una època sense massa informació com hem vist a les últimes dècades han anat eixit a poc a poc algunes notícies i novetats sobre la presència visigoda a Dénia i la comarca, tenint en compte la importància que va tindre, estem segurs que seguiran eixint més restes, ho seguirem investigant.
És necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur, que donarà grans beneficis tant socials com econòmics a la nostra comarca.