‘Per la primavera, res no és com era’
Dilluns vaig veure cargols al bellmig del cas antic de Dénia. Acabava de ploure i es respirava humitat. Va ser en la meua xicoteta eixida de confinament domiciliari per treure al carrer les gossetes a fer les seues necessitats. Cinc minuts en una ciutat buida i que, de nit, feia olor a flor de taronger, a una primavera que ja ha començat. És el que tenen els arbres ornamentals en alguns carrers, que es deixen olorar. No obstant, aquests dies almenys a Dénia, durant una bona estona, el protagonisme a la xarxes socials se’l va endur un conillet que corretejava a les seues amples pel carrer principal de la ciutat. Un carrer Marqués de Campo completament buit i que ben bé semblava finalment peatonal. Els videos i fotos del conillet no es feren esperar. Des de finestres i balcons els veïns li tiraven migues de pa, però els coloms, llestos ells, li les anaven furtant. I així passaven distrets tots un dia més tancats.
I ja van més de nou. Imageneu d’ací un parell de setmanes si la fauna i la flora es van confiant…. Només cal revisar Internet per començar a atisbar que la natura s’obri pas. Un porc senglar passejant per Barcelona Ciutat Comtal, en plena Diagonal, o uns quants paons de color verd i blau amb plomes pampalluguejant a Madrid capital. Un ós amb fam entrant a un poblet asturià, imatges que s’han fet virals…. Com agafa embranzida el regne animal quan no està la raça humana per incordiar. A Itàlia les aigües del Canal de Venècia ja milloren en transparència i qualitat. S’ha vist fins i tot a dofins tafanejant.
Ja més aprop nostre les gavines o rates de mar cada cop tenen menys por i es van apropant. El seu moment de caça és quan estan tancant el Mercat Municipal. Allà van arrambant-se a les escombraries per remoure i treure qualsevol peça de carn sobrant i sanguinolenta encara xorrejant. Dóne fe. A les nostres deixalles s’han acostumat. Les meues gosses, bones podenques, es posen boges bordant. Algun dia però en fa por que aquestes aus li planten cara no només a elles sinó a qualsevol. I sinó mirem el que va passar fa pocs dies a Benidorm amb una dona amb la compra acaba de fer i perseguida per mig centenar llarg de coloms.
És el que té aquest parèntesi presencial del coronavirus 19. En breu les rabosses s’acostaran. Tenen fam. A Pontevedra ja han vist algun llop. No tinguem por. És temporal. Aprofitem per veure’ls d’aprop. Des de la finestra o el balcó. O a través de la foto o el video que un dels nostres amics ha compartit a grups de Facebook o de WhatsApp. No patiu, gaudiu. Ja marxaran… Això sí, ja posats, ens podem plantejar perquè només comencen a aparèixer aquests animalons quan nosaltres no hi som. Potser el llop no és el llop. Potser nosaltres som els veritables depredadors.
Faig volar coloms o està tot el peix venut?
