Altea, capital literària

Això diu que era un xicot alteà, de bona família, que un bon dia va fer les maletes i se’n va anar a viure a l’Argentina. Era pels voltants de l’any 1930. Sembla que a Buenos Aires va arribar a exercir les funcions d’agregat cultural en l’Ambaixada d’Espanya. I, també, que va organitzar allà una exposicioneta de llibres. Tenia un amic, aquell xicot, que, com ell, escrivia obretes de teatre. I aquell xicot d’Altea —coses de l’amistat— el va invitar, a l’amic, que passara uns mesos amb ell allà a la ciutat de l’amor i del tango. Quan va arribar, el 13 d’octubre de 1933, el va instal·lar a l’habitació 704 de l’Hotel Castelar, li va fer d’amfitrió i li va anar presentant alguns amiguets interessants que havia pogut conéixer en aquell Buenos Aires culturalment efervescent. Ah! I no solament això: també li va facilitar el contacte amb una xicota que es guanyava la vida fent d’actriu pels teatres bonaerencs, i que a voltes li estrenava les obres de teatre a l’alteà. Diuen que no ho feia del tot malament, aquella xicota, sobre l’escenari... El cas és que aquesta xicota actriu, amiga d’aquell xicot alteà, li va estrenar també una obreta teatral, a aquell amic que havia anat a trobar-lo, a Buenos Aires, l’any 1933.

Bé... Per fer-ho curt: el xicot altea es deia Josep Martínez Orozco; l’exposicioneta de llibres no va ser sinó la cèlebre «Exposición del Libro Español en Buenos Aires» de l’any 1933; l’amic en qüestió era un tal Federico García Lorca; l’actriu, la gran Lola Membrives; l’obreta que s’hi va estrenar, Bodas de sangre; i entre els amiguets interessants es trobaven personalitats com Pablo Neruda, Enrique Santos Discépolo, Carlos Gardel, Pablo Rojas, Oliverio Girondo, Jorge Luis Borges, César Tiempo o Alfonsina Storni. Fet i fet, l’habitació 704 de l’Hotel Castelar de Buenos Aires és, a dia d’avui, un visitadíssim museu lorquià, dedicat a la memòria del genial poeta, dramaturg i prosista de Fuente Vaqueros.

La circumstància és tan poc coneguda com absolutament significativa si tenim en compte el valor nuclear d’aquest episodi biogràfic de Lorca a Buenos Aires en relació amb la història de la dramatúrgia universal. Doncs bé: aquesta nit, al Palau Altea Centre d’Atrs, els Premis Altea de Literatura i Investigació retran un merescudíssim homenatge a l’alteà Josep Martínez Orozco (1882-1949), i faran per recuperar la memòria —i part de l’obra— d’un autor clau en l’àmbit de les fertilíssimes relacions econòmiques, humanes i culturals que al seu dia es van establir amb l’Argentina.

No debades, Josep Martínez Orozco (Mestre Josep, si atenem al seu nom de ploma), va arribar a crear i dirigir, al mateix Buenos Aires, una editorial denominada —precisament!— «Editorial Altea». I en aquesta Editorial Altea és on ell mateix va publicar, entre altres títols, una curiosa i sorprenent obra de teatre: Salvament. Sí, sí, sí: a Buenos Aires, l’any 1938, en plena Guerra Civil, mentre els espanyols s’estaven dedicant ací a matar-se criminalment els uns als altres —a penes un parell d’anys després de la vergonyant execució del seu amic Federico García Lorca al paratge de Fuente Grande—, l’alteà Josep Martínez Orozco, Mestre Josep, publicava en l’Editorial Altea, a Buenos Aires, una obra de teatre... en valencià! I no va ser una excepció. Perquè també en valencià va escriure altres textos i poemes: i, fins i tot, guions de radionovel·les, que fan pensar en un públic valencià, mallorquí o català prou nombrós i organitzat a l’Argentina del moment per a justificar —i sostenir econòmicament—emissions radiofòniques i publicacions en la llegua materna de l’escriptor.

Enguany, que es compleixen setanta anys de la mort de Josep Martínez Orozco, els Premis Altea l’honoren amb la concessió del Premi Estela d’Honor, «concebut per a reconéixer la memòria dels creadors o els escriptors alteans que, ja desapareguts, han destacat i excel·lit vitalment en l’àmbit de la literatura o de la investigació». L’elecció no podia ser més encertada. Perquè, a part del curiosíssim Salvament (1938), Martínez Orozco va confegir una notabilíssima obra, amb títols com El pagano (Vida en la Argentina) (1935), Después y otras comedias (1936); Hombres y mujeres (Política en Leonia) (1936); Origen del che (1937); Amor al escondite (1938) i —especialment remarcable— El libro del buen arroz (1943), un curiosíssim receptari rimat d’arrossos valencians, amb un títol que pica l’ullet al lector per l’evident paràfrasi amb el Libro del buen amor, de l’arxipestre d’Hita.

L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert també s’ha volgut sumar al reconeixement i l’efemèride per mitjà d’una nova edició de Salvament, que es donarà a conéixer —i es distribuirà gratuïtament— precisament aquesta nit, durant la gala de lliurament dels Premis Altea. L’edició també recupera les il·lustracions que al seu dia va fer el pintor alteà Batiste San Rok per a una reduïda i introbable reedició que el Grup Cultural Bèrnia en va fer l’any 1982, amb motiu del centenari de naixement de l’autor. I inclou, igualment, la composició poètica «Per a tres que mengen bé...» (que ja apareixia en l’edició de 1938, després de l’obra teatral, sense solució de continuïtat), així com també un breu poema inèdit de dedicatòria del llibre a... «Joan Gil-Albert»: precisament l’escriptor d’Alcoi que actualment dona nom a l’Institut Alacantí de Cultura, responsable de la reedició.

Al poeta Joan Gil-Albert

que, en collites de poesia

és tan ric, aquest fruit verd

oferir sembla gosadia.

Mes per la blavenca mar,

bressol que als dos va bressolar

en llur rítmica cançó,

em plau d’ell fer avui do.

Aquest és el fet: si el passat 21 de març Castalla va exercir brillantment com a capital literària valenciana, amb l’espectacular gala de lliurament del Premi Enric Valor de Novel·la convocat per la Diputació d’Alacant (no hi ha elogis suficients per a felicitar el treball que Jesús López Blanco, regidor de Cultura, hi ha estat coordinant des de l’Ajuntament de Castalla, el qual, per cert, també acaba d’aconseguir recentment la cessió de la Casa Enric Valor per part de la Generalitat Valenciana), o si entre el 28 de març i el 7 d’abril va ser la ciutat d’Alacant la que oferia una Fira del Llibre renovellada a la plaça Sèneca, aquesta nit, sens dubte, Altea serà la veritable i inexcusable capital de lletres valencianes contemporànies. Perquè, a més del lliurament del Premi Estela d’Honor a la memòria de Josep Martínez Orozco, durant la gala literària es donaran a conéixer els guanyadors del Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, del Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, i del Premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez.

Segons les successives notes de premsa que al llarg de la setmana ha estat llançant el Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament d’Altea, el trofeu Aila, creat per la secció d’Escultura de la Facultat de Belles Arts d’Altea, acreditatiu del Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, es dirimirà entre «una novel·la juvenil que explica els darrers dies de vida d’un vell que pateix un càncer terminal, i el dilema dels membres de la família pel que fa a dir-li o no la veritat», «una novel·la que recrea el viatge d’uns xiquets refugiats en companyia d’alguns éssers màgics de la tradició popular autòctona: bruixes, fades, lluendos, la Quarantamaula, bubotes, dones d’aigua, l’home del sac, serps cabelludes...» i «una novel·la infantil que narra les aventures d’una xiqueta de 10 anys, que té la capacitat de comunicar-se amb els animals durant el viatge que fa a Roma, amb un vaixell, en companyia del seu oncle».

Per la seua part, el trofeu Penell, dissenyat per Serafín Cortés, que distingeix la guanyadora o el guanyador del Premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez, serà per a «un treball d’investigació etnològica sobre l’expressió cultural d’alguns usos i costums tradicionals —pesca, cacera, botànica, meteorologia, etc.— relacionats amb l’entorn natural dels habitants d’Altea i la Marina Baixa», per a «un estudi que ofereix un documentat i detallat reportatge històric i humà sobre les persones i les famílies protagonistes d’un important fenomen migratori: el de l’emigració a l’Argentina a finals dels segle XIX i principis del XX», o bé per a «un assaig sobre les relacions polítiques (i també de vincles personals, projectes i interessos comuns) entre catalans i valencians des de la transició fins als esdeveniments polítics viscuts actualment».

Finalment, la cobejada escultura de Pepe Azorín La mà del sol, acreditativa del premi estrella de la convocatòria, el Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa (amb una dotació íntegrament finançada per la Fundació Caixaltea), anirà a parar a l’autora o l’autor de «la biografia novel·lada d’un dels escriptors indispensables de la literatura valenciana: Enric Valor», a «un recull de narracions que té l’amor —les múltiples cares de l’amor— com a fil conductor», o a «una espècie de diari discontinu que segueix les pautes de la literatura memorialística».

Serà en qüestió d’hores que els assistents a la gala dels Premis Altea podran eixir de dubtes, i coneixeran de primera mà —presencialment, o en viu i en directe pel canal de Youtube de l’Ajuntament— quins seran els guanyadors dels Premis Altea d’enguany. L’espera, com és en les edicions anteriors, serà amenitzada amb un sopar literari de gala (se sap que hi ha alguns plats sorpresa en el menú, que remetran a l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas, i a la del mateix Josep Martínez Orozco) i amb la música en directe —inconfusible i inefable— de l’Orquestra Blava. L’acte, conduït per la carismàtica veu del comunicador i locutor radiofònic Ferran Cortés, oferirà, a més dels parlaments dels guanyadors, les intervencions de Diego Zaragozí, regidor de Cultura; José Ferrándiz Lozano, director de l’IAC Juan Gil-Albert; José Miguel Cortés, president de la Fundació Caixaltea; i Jaume Llinares, alcalde d’Altea.

Fins a les deu i mitja o les onze d’aquesta nit, aproximadament, en què s’anunciaran les resolucions finals dels jurats, els triomfadors dels Premis Altea 2019 seran una veritable incògnita. A part del Premi Estela d’Honor a Josep Martínez Orozco, només un guanyador sembla perfectament vaticinable: Altea, en el seu conjunt. Perquè gràcies al conscient i decidit caràcter transversal dels Premis Altea de Literatura i Investigació —que s’han demostrat capaços d’involucrar persones, sensibilitats i institucions de tot l’espectre polític, sense excepcions—, Altea, ni que siga durant unes hores, podrà lluir orgullosament la condició «capital literària valenciana». I la veritat siga dita: em sembla que no hi pot haver camí millor per a començar a caminar envers l’horitzó immediat de «capital cultural valenciana», d’acord amb el nomenament que hi va fer la Generalitat amb efectes del pròxim 25 d’abril. Perquè em sembla inequívoc —aquesta és la qüestió— que la cultura no comença sinó en la paraula, i en l’art de la paraula: que és la literatura.

Per cert: igualment inequívoc em sembla que tot això —la paraula i l’art de la paraula i la festa de la cultura i etcètera— és, i ha de ser, inexcusablement, un bé transversal, ecumènic, universal; patrimoni indiscriminat de totes i tots: amb independència de preferències ideològiques, models econòmics, filiacions polítiques i projeccions socials.