ALACANT. Paratges conformats després de milions d’anys d’erosió fluvial on l’aigua ha interactuat amb la sal i altres minerals singulars.

1. La Hoya del Serrano i la Caldera del Gigante 

Entre Algorfa, Almoradí i Benijófar, és un dels grans secrets de la Vega Baja. Està a només deu minuts de la macrourbanització de Ciudad Quesada i resisteix a la pressió del camp de golf de La Finca i la urbanització Montemar, construïdes literalment al costat del paratge. Però la Hoya del Serrano es manté casi intacta, malgrat que té la mínima protecció pública i planeja la instal·lació d’una planta solar al seu voltant.

L’origen del paratge ve per les corrents d’aigua de pluja que han anat modelat les roques calcàries des del Pleistocè, fa 1’8 milions d’anys... aproximadament. El barranc de Calderón arreplega les aigües fins arribar a la formació erosiva de la Caldera del Gigante. Un punt singular, especialment després d’èpoques de pluja, que ve acompanyat de l’ombra d’una immensa pinada. Per arribar a ell s’han de travessar rieres i cascades que han modelat formes inverosímils a les roques.

2. Barranc de les Salines de Xixona

Sembla Mart, però no ho és. El riu Verd naix a la desapareguda marjal d’Onil i es converteix en el Montnegre una volta supera el Pantà de Tibi. La presa més antiga d’Europa s’erigeix imponent al barranc quan l’aigua entra a l’Alacantí, modelant la roca des del Triàsic, 200 milions d’anys enrere.

El barranc de les Salines és un dels afluents del riu Montnegre des de Xixona i l’estancament d’aigües altament carregades de sal ha conformat un paratge espectacular, mescla dels algeps que s’han dissolt sobre les roques calcàries i. La sal i la manca d’aigua fa que la vegetació siga només espart i tamarits, plantes especialment resistents a la secor de la terra.