ALACANT. Ningú els ha preguntat oficialment. No hi ha estudis detallats sobre com perceben la ciutat. Tampoc hi ha un mapa que arreplegue els seus espais, com les zones de jocs o les ludoteques. Però amb un passeig ràpid per qualsevol barri, la conclusió és ràpida. Com a mínim, a la ciutat d’Alacant hi ha pocs parcs infantils on els menuts puguen jugar de manera lliure i segura.

El psicopedagog italià Francesco Tonucci va escriure que “no deixem eixir als xiquets al carrer perquè pensem que és perillós; jo estic convençut que el carrer és perillós perquè no hi ha xiquets”. Una realitat que contrasta amb la ciutat del segle passat, on sense massa cotxes, era usual que les persones més menudes tingueren més autonomia.

“Per el centre, a les places de Calvo Sotelo o a Sèneca Autobusos hi ha bons espais, però un dels problemes fonamentals és l’edat. Els xiquets juguen des de que tenen un any i comencen a caminar fins als deu anys. Calen parcs amb jocs per a totes les edats, perquè normalment no són adequats per als més menuts”, conta una mare que cuida del seu fill a una zona infantil del Garbinet. Les persones amb mobilitat reduïda, problemes de visió o psicomotricitat estan directament fora de la majoria de zones infantils.