Ha arribat l’hora de dir les coses pel seu nom: incompliment de les promeses electorals i deixadesa de funcions. Si ara fa quasi dos anys, l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, presentava la nova seu específica de la Regidoria de Majors –una de les seues promeses electorals més destacades per aquest col·lectiu–, la realitat actual és una mena de pantomima que perjudica greument un grup social vulnerable, però fonamental. Estem davant de persones que depenen de la socialització, de l’activitat i del suport col·lectiu per viure amb dignitat. I aquest Ajuntament —i aquest alcalde— els han fallat. Aquesta setmana mateix coneixíem la protesta de més de 800 assistents per per l’aturada de les activitats en els centres de majors municipals, que havien de començar l’1 d’octubre i encara no tenen data d’arrancada. La raó que s’apunta és la renúncia unilateral de l’empresa adjudicatària del servei i el retard del nou procés administratiu. Entendreu que, més enllà dels motius tècnics, l’efecte és clar: milers de majors han vist ajornada la seua via de sociabilització, formació, estimulació mental i física.
I en resposta, l’alcalde Barcala ha anunciat la creació d’una nova “jefatura de servicio” dins de la Regidoria de Majors, amb l’objectiu d’agilitzar tràmits. Però la lògica de l’agilitzarem no amaga la negligència: és inacceptable que en plena tardor els tallers encara no estiguen en marxa. Plou sobre mullat damunt d’aquest col·lectiu. A aquest retard, hem d’afegir el tancament d’aquest estiu del centre de dia de la plaça d’Amèrica (barri de l’Altozano o Altossano o el Tossal) —responsabilitat municipal— que atenia al voltant de 40 persones majors, amb més de 20 anys de trajectòria. Quan es va produir, l’alcalde Barcala va prometre “solucions individuals” per als majors afectats. Una resposta digna de crítica i fins i tot d’hipocresia: davant un servei col·lectiu essencial, es presenten alternatives individuals com si l’aïllament fos acceptable. Però precisament el que necessita aquest grup social és el contrari: accés, companyia, activitat compartida.
El tancament d’un centre de dia —un espai de socialització bàsic— i la paralització dels tallers municipals en cadena no són incidents aïllats: són senyals d’un model de gestió que relega el que hauria de ser prioritari. Quan el gestor públic justifica la lentidud de les seues accions per raons administratives és reconéixer que no sap preveure ni portar endavant les tasques que la ciutadania li ha confiat. I més encara quan són promeses electorals que no se les acaben de creure ni qui les presenta en una campanya electoral. Per què aquestes activitats són vitals? Quina és la importància del retard en el seu desenvolupament? No estem davant d’un exercici de retòrica: la socialització i l’activitat en grup són un factor de salut, autonomia i qualitat de vida. Tal com recull un estudi de la nord-americana National Center for Biotechnology Information, “Social Participation of Older Adults: A Concept Analysis”, la participació social dels majors redueix la taxa de mortalitat i millora els indicadors de salut. Participar en activitats formatives pot allargar la vida, incrementar la felicitat i reduir la depressió entre les persones majors. Uns efectes que conec de primera mà, com a professor de diverses matèries d’escriptura creativa en el programa de la Universitat Permanent de la Universitat d’Alacant. Les universitats veïnes, a més d’aquest programa de la UA, amb el programa de les Aules Universitàries de l’Experiència de la UMH, han sabut complementar l’oferta de formació continuada i de socialització activa. Unes iniciatives que evidencien que les persones majors no són objectes de protecció passiva, sinó subjectes actius de desenvolupament.
L’Ajuntament d’Alacant no pot ignorar aquest marc científic i social: la paralització dels tallers i el tancament de centres són una renúncia a un servei essencial que afavoria la cohesió social, la salut pública i la dignitat de les persones majors. Tot això, tenint en compte que estem davant d’un grup social important: prop de 73.000 habitants de la ciutat té 65 anys o més, un 20 % de la població. Un col·lectiu que no és, en absolut, residual, i que té dret a una oferta pública d’activitats i serveis adequada. No es tracta d’un caprici o d’una ocurrència electoral: és una inversió social. Aquesta paràlisi pot oferir un missatge ben perjudicial que, davant de pròximes promeses en les campanyes dels diversos partits, caldrà recordar: no podem menysprear la seua existència.
Estem davant d’unes excuses primàries davant del que és una mala gestió. Davant de la renúncia de l’empresa adjudicatària dels tallers, l’Ajuntament hauria d’haver previst escenaris alternatius. L’anunci de l’alcalde d’haver duplicat la inversió i d’augmentar hores i tallers és, com a mínim, tardà i reactiu. I la mobilització de voluntaris com a “solució provisional” —cobrint només el 25 % de la demanda— és una admissió de fallida. Això no és gestió eficient, és improvisació. I l’alcalde, responsable últim, ha de respondre. Quines mesures cal exigir d’aplicació immediata? En primer lloc, la recuperació sense excuses de l’activitat als 19 centres municipals de majors amb data fixa i comunicada. Un programa formatiu que no es gestione únicament amb un contracte extern, sinó amb personal municipal o estructura pròpia que no depenga de la bona voluntat de l’empresa adjudicatària. Cal afegir igualment la reobertura immediata del centre de dia de la plaça d’Amèrica, amb la restitució del seu servei amb recursos suficients.
Tot això, perquè el valor de les activitats per a majors no és anecdòtic: són elements de cohesió social, de promoció de salut, d’estimulació cognitiva i de benestar. Retardar-les o eliminar-les és maltractar un col·lectiu que ha donat molt i que ara té dret a gaudir d’una vida activa i digna. L’Ajuntament d’Alacant ha de deixar de tenir paraules boniques i passar a resultats concrets. I l’alcalde Luis Barcala ha de demostrar amb fets que no es tracta d’una legislatura perduda per a les persones majors. En cas contrari, aquest no serà un problema tècnic: serà una fallida ètica i política.
