La paraula estafa prové del verb italià staffare. És el moment exacte en equitació en què el genet perd l’equilibri sobre el cavall per traure el peu de l’estrep, l’anella on s’aguanta. És una metàfora perfecta: algú et fa perdre l’equilibri i la cosa acaba en engany. L’arrel d’este verb ve de l’alemany stapfe, que significa pas.

No seria la primera vegada que un cap de govern alemany intenta estafar-nos, però esta vegada Friedrich Merz ho està intentant primer amb els de sa casa. Des que va ser investit canceller federal, fa quasi un any, és recurrent el seu atac a “la setmana de quatre dies i l’equilibri entre faena i vida”, com va dir fa unes setmanes en tornar de la Xina.

No és la primera vegada que un cap de govern alemany intenta estafar-nos , però esta vegada Friedrich Merz comença pels de sa casa. Des que és canceller federal, encara no fa un any, són recurrents les seues crítiques als malfaeners. Fa unes setmanes va tornar fascinat del totalitarisme xinés i va criticar l’equilibri entre faena i vida. Unes setmanes abans, a un míting per a les eleccions de Baden-Württemberg —que el seu partit va perdre—va criticar els 14 dies de mitjana que els alemanys agafen de baixa mèdica a l'any. Com ell ja era europarlamentari el 1989 i prové de la privilegiada família Sauvigny, no tindrà els problemes d’esquena que tenen oficinistes, peons d’obra o operaris de fàbrica.

El cas és que sembla que el govern alemany de la CDU prepara amb estes declaracions el terreny per a una nova retallada de drets laborals i a mi m’ha recordat la campanya que, a les portes de la Gran Recessió del 2008, es va desplegar a Espanya amb el nom de “Esto solo lo arreglamos entre todos” amb el suport de les empreses de l’IBEX i de comunicadors vinculats al PSOE. Una campanya precedida del famós “hemos vivido por encima de nuestras posibilidades” per a fer-nos creure que la crisi la vam provocar tots i només la podíem arreglar junts.

Ara usen una fórmula semblant amb la pujada dels preus : hui la culpa és del petroli i el gas iranià; fa dos anys, del gas rus; i fa tres, de la covid-19. Però la realitat és que des del 2021 les grans empreses tenen beneficis rècord, els accionistes es repartixen més dividends i la riquesa es concentra en menys milionaris.

Merz —i qui el seguix a Espanya, com el president de la CEOE — es pensa que l’Europa del 2026 s’empassarà els seus desitjos com va fer la del 2008. Ara que no tenen el barat gas rus, la seua recepta per a resoldre la crisi de la competitivitat alemanya és una estafa: esprémer els treballadors i ser el gos faldiller de Donald Trump.

No és just, i tampoc sembla un futur viable per al capitalisme. Este sistema necessita treballadors amb diners a la butxaca, àvids per viatjar low cost, comprar online i pagar plataformes. Si els ofeguen, la gent no voldrà comprar, sinó trencar aparadors i cremar contenidors al carrer. I no estem per a fer cap stapfe enrere.