Unes setmanes abans de la seua segona investidura, Donald Trump ja havia anunciat la seua intenció de rebatejar el Golf de Mèxic com a Golf d’Amèrica. També havia posat l’ull en Canadà, Groenlàndia i el Canal de Panamà, però este expansionisme anava més enllà d’un decret presidencial i en aquell moment ningú se’l prenia seriosament.
Eixes setmanes prèvies a la seua investidura, la portada del New York Post va reaccionar amb una portada sobre la ‘Doctrina Donroe’, la versió actualitzada del principi rector de la política exterior estatunidenca des de la seua independència. Si al tractat de Tordesillas (1494) Espanya i Portugal es repartiren la colonització del món, a la doctrina Monroe (1823) els EUA garantiren que mai participarien en les guerres europees, i Europa no intervindria en paisos americans.
Eixa ‘Amèrica per als americans’ d’inici va ser fins i tot ben acollida pels independentistes sudamericans. El jurista alemany Carl Schmitt —proper al nazisme—, casi un segle més tard, també la va analitzar positivament com un decidit acte dels EUA que delimitaven l’ordre mundial dividit en zones d’influència gestionades per diferents potències. Enfront del model liberal de globalització universal, unes fronteres ben marcades pels Großraum, ‘Gran Espai’ en l’alemany d’Schmitt.
Fa uns anys es preguntava Benjamin Bratton, un filòsof estatunidenc especialitzat en tecnologia, si Google també tenia un Großraum. La internet que coneixem a Europa i mig món, hui en dia, té la seua seu central a Califòrnia. Allà no només es troba Silicon Valley, sinó també la seu de la ICANN, l’organisme que regula les direccions d’internet, com la que acull este article. Per què cada país té el seu domini, però els EUA utilitzen el .com?
Llevat de casos com el de la Xina, el flux de dades del planeta passa ara pels Estats Units. A esta arquitectura planetària, Bratton l’ha anomenat “The Stack”, la pila. “Ara aparenta ser estatunidenca, i per ara ho és i no ho és, però a llarg termini esta identitat pot resultar menys significativa del que es veu hui”, apunta el filòsof. “A mesura que els nodes computacionals reclamen certa autonomia d’acord a la seua automatització programada, també adquireixen més autoritat, a mesura que la presa de decisions es desplaça del dissenyador a allò dissenyat”.
Els textos de Bratton són complicats, però la seua aplicació pràctica és immediata. Com haguera sigut la teua setmana si Google el dilluns haguera esborrat totes les teues dades? Cada país intenta fer la seua, encara lidiant mà a mà amb les tecnològiques. El govern estatunidenc va obligar la xinesa TikTok a vendre part de la seua matriu estatunidenca a un grup d’inversors locals per poder seguir operant al país. Europa ha regulat l’ús de dades personals amb el GDPR i ha imposat multes a Google i Meta.
Per això, l’entrada de la IA als aspectes més fonamentals per a la nostra seguretat —sanitat, educació, finances— ha de ser delicada. I al mateix temps que estem carregant (“uploading”) l’Estat al Núvol, el Núvol cada dia influeix més al nostre dia a dia. Si només les tecnològiques nord-americanes estan pensant en este futur, el futur serà el que elles vulguen fer amb la resta del planeta. Quina és la nostra doctrina?
Regulem plataformes que no hem construït i de les quals no podem prescindir. I ací està la diferència fonamental amb Monroe: les doctrines cal proclamar-les quan l’hegemonia no és un fet consumat. Les tecnològiques no necessiten cap declaració.
Operen per defecte, sense manifest, sense guerra. Però és tan difícil de combatre com qualsevol imperialisme clàssic. Si les decisions es desplacen progressivament “del dissenyador a allò dissenyat”, la pregunta ja no és només política. Qui decidirà sobre nosaltres quan el dissenyador ja no controle el dissenyat?
