ALACANT. Passada l’Epifania, Reixos o Reis d’Orient, i a mesura que avança el mes de gener i el començament de febrer, s’instal·la sobre la mediterrània occidental un potent i persistent anticicló que assoleix pressions baromètriques superiors als 1013 hectopascals (hPa) o milibars (mbar). Per exemple, el diumenge 28 de gener de 2024 la pressió baromètrica ha oscil·lat entre els 1027 i 1030 hPa. Eixe prolongat anticicló es manifesta pel domini de dies clars i assolellats, sense vent ni núvols, també en un descens del nivell de la mar, que pot superar el mig metre de baixada, ben perceptible en el retrocés de la voramar o del trencall del maror, com diuen a la Marina.
No estem parlant d’una marea baixa, oscil·lant en períodes de dotze hores en funció de la rotació terrestre, ni d’una marea viva relacionada amb les llunes plena i nova i l’alineació geomètrica Sol-Terra-Lluna. Es tracta d’un efecte molt més intens i mantingut, similar al que faria en una banyera l’espenta cap avall d’una làmina de plàstic dur situada en un extrem: l’aigua es desplaçaria cap a les zones de menys pressió (on la mar pujaria de nivell) mentre que en la zona “apretada” baixaria el raser, tot deixant a la vista zones abans cobertes d’aigua.
Aquest fenomen es coneix com le “minves, calmes o seques de gener”. Marques en les roques deixen a la vista el nivell habitual de la mar i queden al descobert durant les minves de gener, per exemple, a la cala de l’Aiguadolç, a les Rotes de Dénia, o la costa de la Plana Alta, a Castelló. També es veu el cel sense núvols, i la calma de l’aigua atesa l’absència de vent. En l’extrem del Postiguet alacantí es veuen molt bé, durant les minves de gener, les marques del nivell habitual de la mar durant la resta de l’any. Els esculls, a la platja de la Vila Joiosa, queden visibles durant les minves de gener.
