ALICANTE. L’any litúrgic catòlic comença amb el període anomenat Advent, el primer dels quatre diumenges anteriors a Nadal. Un inici que pot caure entre la darrera setmana de novembre i la primera de desembre; en concret del 27 de novembre al 3 de desembre:
| 2021 | 28 N | 2022 | 27 N | 2023 | 03 D | 2024 | 01 D | 2025 | 30 N |
Això sí, sempre ho fa en diumenge, que és el primer dia de la setmana en el calendari litúrgic. El mot Advent (sempre en majúscula) prové del llatí adventus-us (arribada); i en castellà passa a dir-se Adviento (sempre en majúscula) per la típica diftongació castellana de la /e/ tònica llatina.
L’Advent representa l’anunci de la imminent “vinguda del Redemptor”, Adventus Redemptoris, és a dir, del naixement de Jesús com a Messies, Χριστός (Christós) o ungit. I acaba en la vespra de Nadal, el 24 de desembre (enguany, coincident amb el darrer diumenge d’Advent).
No en totes les esglésies cristianes, però, l’Advent dura el mateix. De fet, en les ortodoxes correspon als quaranta dies previs a l’Epifania (o Teofania, 6 de gener). La tria d’eixe dia és perquè el consideren el naixement “social” de Jesús, el de la seua “presentació” a tothom i simbolitzats pels Reis d’Orient. Per a eixes esglésies cristianes, la dels romanesos, ucraïnesos, russos, etc., l’Advent dura del 28 de novembre al 5 de gener; en total 40 dies, i no els 22-28 dies que dura per als catòlics.
Significat de l'advent
L’Advent és un Temps d’espera i purificació —igual que la Quaresma precursora de Pasqua—, que litúrgicament s’identifica pel morat dels ornaments i per les lectures del profeta Isaïes; un Temps (els períodes litúrgics s’escriuen en majúscula) en què no se celebren bodes però que resulta òptim per a gaudir les Cantates per Advent de Bach o l’oratori de Haendel “El Messies” [en anglés Messiah] (1741), amb el celebèrrim cor Al·leluia [Hallelujah; de l’hebreu hallelu yah, 'lloeu Déu'] que, cantat al final de la part II, va fer que s’alçara per aplaudir el rei el rei Jordi II d'Anglaterra i Irlanda durant la seua estrena a Londres, i ara és tradició en Anglaterra que l'audiència es pose dempeus quan s’interpreta aquest passatge final.
