ALICANTE. L’any 2013 el jurat del premi Anagrama de Ensayo no podia resistir la temptació de premiar un dels cognoms més importants de la família literària espanyola del segle XX i la seua projecció en el XXI, els Goytisolo, aquesta vegada en la figura del novelista Luis i les seues reflexions sobre la Naturaleza de la novela. Però tampoc es van estar de recomanar l’obra que havia arribat a la final amb el menor dels Goytisolo, Librerías, del director del Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Carrión (Tarragona, 1979), un cant d’amor a la lectura i els llibres a través del fil conductor dels espais de la transacció, la conversa, el trànsit diletant, la sorpresa i, per què no, el negoci del coneixement, en ple moment de l’eclosió de la la infoxicació i les plataformes multitasking. Sis anys més tard de l’edició en castellà, l’editorial Navona, que està fent una important tasca de valor afegit, publicant no només novetats, sinó recuperant traduccions inencontrables de clàssics, ens ofereix una versió ampliada de Llibreries, en versió catalana de Maria Llopis Freixas, en què l’autor posa al dia alguns del capítols de l’edició original.
Jordi Carrión és escriptor, autor de les novel·les Los muertos (2010), Los huérfanos (2014) i (Los turistas), d’actualitat sociocultural, com Teleshakespeare (2011), viatges, Australia (2008), Crónica de viaje (2014), o assaig narratiu benjaminià, Barcelona. Libro de los pasajes (2017). Col·laborador habitual del suplement Cultura/s de La Vanguardia i l’edició en espanyol de The New York Times, publica ara mateix també el recull d’articles i assaigs Contra Amazon, a l’editorial Galaxia Gutenberg.
Per demostrar que cap de les dues bandes d’aquesta conversa és un ludita atecnològic que només ensuma paper entintat, les diferents comunicacions de l’entrevista s’han portat a terme fent servir fins a quatre eines de comunicació social: Twitter, Facebook, Gmail i Hotmail.
Què es fa un primer, col.leccionista de llibres o de llibreries?
En el meu cas, són dues històries en paral.lel. Durant molt de temps vaig ser capaç de recordar en quines llibreries havia comprat gairebé tots els meus llibres. Perquè la meva biblioteca va començar de zero, els meus pares no tenien llibres, no tinc una tradició familiar que continuar. Ara ja he perdut el control, però encara hi ha volums que recordo que els vaig comprar a City Ligths, a Ler Devagar o a Shakespeare and Company. Però no em considero un col.leccionista de llibres. Tinc edicions barates. Em desprenc dels llibres que ja no necessito o ja no m'interessen. En parlo en un assaig del meu darrer llibre, Contra Amazon, que es diu "Contra la bibliofilia".
On estàs més còmode ara mateix, en una llibreria, en un biblioteca, o en internet?
Ara mateix, mitjans del 2019, sens dubte a les llibreries i a les biblioteques. Internet, que és un espai infinit, interessantíssim i molt útil, s'està transformant malgrat això en un àmbit difícil, incòmode, on t'espien, on estàs molt dirigit, on es planifiquen operacions polítiques que porten a l'extrema-dreta (de Trump a Bolsonaro, de Facebook a Youtube). Etcètera.
