ALACANT. Encara que estem a temps de minvar els efectes del canvi climàtic, també és important el mentres tant. Els principis de la termodinàmica són les lleis fonamentals de la Física que expliquen com es transmeteix la calor entre els cossos. El més fonamental apunta que els cossos tendeixen a mantindre la seua calor en equilibri. I per això, els sahrauís beuen té calent quan pugen les temperatures.

Encara que parega que una cervesa freda ajude a portar la calor, el cert es que els primers minuts rebaixa la temperatura del cos, però de seguida l’augmenta perquè el cos humà tendeix a equilibrar la seua temperatura a la de l’entorn. Ocorre igual amb les dutxes d’aigua freda: l’efecte de frescor dura poc perquè el cos s’aclimata de seguida al seu entorn; i per això són més efectives les begudes i les dutxes a temperatura ambient.

Però més enllà de les solucions individuals, l’arquitectura —especialment els blocs de pisos construïts entre els anys 50 i els 80— es va oblidar de protegir-se d’unes temperatures extremes. Un cercle virtuós que fa que augmentem el consum energètic (qui s’ho poga permetre) i, per tant, empitjorem encara més les conseqüències de l’emergència climàtica.

La ciutat és un espai hostil per a totes les veïnes que, en un context d'emergència climàtica i crisi energètica, pateixen temperatures cada volta més extremes, sense accés a confort climàtic a casa o barris. El 2021, Espanya va patir l'onada de calor més intensa en 80 anys; aquests fenòmens s'han triplicat en només tres dècades. I les projeccions climàtiques indiquen que van camí de duplicar-se d'aquí al 2050. Sumat a això, els dies amb més demanda elèctrica a Espanya -que generalment passen a l'hivern- es traslladaran a l'estiu abans del 2050.

Davant d'aquesta situació, ciutats com Barcelona o París han pres la iniciativa d'habilitar “refugis climàtics” perquè les seves ciutadanes, especialment les més vulnerables, passen les hores més caloroses del dia a resguard. De moment, als barris perifèrics de casa nostra, és habitual trobar refugiats climàtics a centres comercials o biblioteques. En aquests casos, el veïnat fuig de la calor acatant unes polítiques espacials determinades: el consum, en el cas del centre comercial o el silenci, al de la biblioteca.

1. Per les cases que ja estan fetes

La relació entre l’interior i l’exterior és clau. I l’aïllament tèrmic —unes planxes de plàstic que es col·loquen als murs i façanes— no sempre ho és tot. Per anar fent, s’ha d’evitar l’exposició directa al sol abaixant les persianes, i si fa vent de ponent és millor tancar les finestres que deixar-les obertes. Teixits com el cotó i el lli són els millors per a llençols i cobertors. Unes bones macetes i un ventilador de sostre poden acabar d’arradonir un improvisat refugi climàtic. Gelosies, cortines i persianes metàl·liques també poden afavorir la temperatura de la casa, sense tocar ni un pam de paret.