A partir de divendres ja tenim trenet altre cop entre els pobles de Teulada i Calp. Poc a poc la línea 9 del TRAM es va eixamplant, això sí amb anys i anys de retard. Més val tard que mai. Jo amb el temps m’he anat acostumant a l’autobús de substitució. Dénia i Benissa per la nacional, sinuós traçat de viratges tancats i la pedrera i la corba de la Garganta de Gata al costat, amb vistes a la via fèrria que d’ací no res tornarà a vibrar. El bus em deixava dins del poble, al costat del bar Frau.

A partir d’ara hauré de tornar a caminar. Espere que el carril bici o peatonal que estava previst que es construís a l’estació de Berdica (Benissa) ja l’hagen acabat. Tot costera amunt i després tot costera avall. Un parell de quilòmetres faran bondat. El meu exercici espiritual. El bus fins a Teulada l’hauré de continuar agafant.

I pel que fa al trajecte en el trenet de la Marina, el paisatge em tornarà a enamorar. Penya-segats, cales, muntanyes i barrancs. Si anem cap al sud travessarem el pont del Quisi, del Ferrandet i del Mascarat. Joies de l’arquitectura de la Revolució industrial, especialment el Quisi o Santa Anna, viaducte amb cinc columnes i amalgama de ferros en alt i vista avall el barranc. Cinquanta metres d’alcària que fan pensar. M’encanta el trenet encara que ara l’hagen modernitzat. Per mi és com un viatge al passat. Un guanyar la batalla a l’orografia pròpia d’aquesta Marina Alta i Baixa que ens tenia tan aïllats fins que més d’un segle enrere uns visionaris tingueren la brillant idea de fer els túnels del Mascarat.