ALICANTE. Fa cinc anys, el dimarts 16 d'abril de 2019 els diaris de tot el món van obrir amb la notícia del paorós incendi de la catedral de Notre-Dame de París que havia començat la vespra anterior.
I en del calidoscopi de sensacions, records i personatges que es van amuntegar mentre ens dolíem per la catàstrofe, potser un personatge va vindre d’immediat a la memòria: el geperut Quasimodo, el campaner de la novel·la de Victor Hugo Notre-Dame de París (1830). Una novel·la en què la catedral és tractada amb personalitat pròpia, com si fóra un personatge més junt a les llegendàries figures de Quasimodo i la bella gitana Esmeralda.
Un Quasimodo el nom del qual enllaça amb el segon Diumenge de Pasqua (que en 2024 és el 7 d'abril). Resulta que el segon diumenge de Pasqua rep diferents noms, tots ben interessants des d'un punt de vista cultural. Oficialment, des de l'any 2000, a instàncies del papa Joan Pau II, és el diumenge de la Divina Misericòrdia.
Abans rebia uns altres noms, com ara l'ordinal "de la huitava", en al·lusió a què havien passat huit dies (comptant des de l'inici) des de la Pasqua, i en record del passatge evangèlic (Joan 20,26) en què Jesús s’apareix als seus deixebles passats huit dies de la seua Resurrecció.
Com que en eixe evangeli també es parla de la incredulitat de l'apòstol Tomàs (Jn 20,25) fins que no puga clavar els seus dits en les ferides de Jesús, també es coneixia aquest diumenge com "de sant Tomàs".
Els noms, però, més famosos eren el de Dominica in albis o el de Quasimodo. La raó del primer nom rau en què durant els primers segles del cristianisme el baptisme dels catecúmens recent instruïts en la doctrina se celebrava en la vigília de la Pasqua de Resurrecció. En eixa cerimònia havien de portar damunt, durant huit dies, una túnica blanca (in albis vestibus). Passats els huit dies podien acomiadar-se de la túnica blanca, posant-la a terra (deponendis). I per això a eixe diumenge se li deia Dominica in albis deponendis, reduït a la locució Dominica in albis.
Eixe dia, l'antífona o càntic de l'entrada a la missa, començava amb els següents versos: "Quasi modo geniti infantes", que ve a dir "Com a infants acabats de nàixer". Per eixa raó, a eixe diumenge també se'l coneix amb el nom de Quasimodo.
El infants Abandonats
Fins a temps relativament recents es donava el cas que els fills no desitjats o que no es podien mantindre eren abandonats en els atris de les esglésies, en els torns dels convents, o en les anomenades cases d'expòsits, on quedaven exposats per ser recollits per ànimes caritatives.
Se'ls hi batejava i se'ls criava fins que tenien una certa edat o eren acollits per alguna família. A Catalunya se'ls solia posar com a cognom Déulofeu; a Aragó, Gracia; a Castella, Expósito, Tirado, Diosdado, Blanco, o bé el nom de la ciutat o el del sant del dia en què va ser trobat.
