ALTEA. Els Premis Altea ja tenen guardonats: són Marc Pallarés, amb l'obra Totes les llums del temps, en la modalitat Carmelina Sánchez Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa;  Nina Busquet, amb l'obra La cuinera de notícies, dins la modalitat de Literatura Infantil i Juvenil, i Míriam Ruiz Ruano, amb l'obra, Fènix dels antics, pare dels moderns: Ausiàs March en la cultura catalana i valenciana del segle XIX, dins del Premi d'Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez. 

La gala de lliurament de premis es va celebrar el dissabte per la nit al Palau Altea. Conduïda per la popular presentadora de la cadena televisiva autonòmica À Punt Clara Castelló, l'acte de lliurament dels Premis Altea ha estat amenitzada un any més per la música en viu de l’Orquestra Blava. Un total de 220 persones han tingut l’oportunitat de seguir presencialment el sopar literari del lliurament dels Premis Altea, en el qual no ha faltat, com és tradicional, el clàssic aperitiu de «pa i melva» en tribut a la memòria de Carmelina Sánchez-Cutillas.

En aquesta novena edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació han participat un total de 128 originals (85 en el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, 34 en el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, i 9 en el Premi d'Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez). De més a més, durant la gala d'enguany el Premi Estela d'Honor s'ha retret homenatge a la professora Antònia Consuelo Orozco.

Marc Palláres Piquer és llicenciat en Comunicació Audiovisual i en Filologia Catalana, i doctor en Comunicació Audiovisual i Pedagogia per la Universitat de València. Després d’haver fet de docent en diferents etapes del sistema educatiu, actualment és professor titular de Teoria i Història de l’Educació en la Universitat Jaume I de Castelló. Ha sigut conseller d’À punt entre desembre 2018 i març de 2025. En l’àmbit literari, ha guanyat el Premi RECULL de Periodisme i dos premis de narrativa: el Premi del Govern d’Andorra (Premi Fiter i Rossell) i el Premi Ciutat de Mallorca (Premi de Novel·la Llorenç Villalonga).

L'obra Totes les llums del temps relata que Jordi s’acaba de separar de Fabiola i ha de trobar la manera d’assumir el desànim del dia a dia. A més a més, un fet extraordinari està a punt de produir-se en la residència de gent major on treballa. Per això haurà d’enfrontar un dilema: continuar ancorat en un odi visceral del passat... o aferrar-se al valor de l’amistat i viure el present amb harmonia? Amb una narrativa que expressa tots els matisos dels estats d’ànim dels personatges i amb girs argumentals sorprenents, la novel·la narra, emmarcant-los en el context de dos moments de la vida de Jordi, els motius fonamentals de l’existència humana amb un artefacte literari que ens ajuda a descobrir alguns dels indrets dels nostres sentits. Escrita amb un estil vigorós i directe, que fa possible la descripció d’escenes d’una gran densitat sensorial, tot es construeix des de les paraules de Marc Pallarès: però també des dels records, des del valor de l’amistat, des de l’animadversió i des de l’amor, elements que Jordi no sempre sap si li arriben com a ombres prestades o com una claror singular. Per això haurà d’aprendre a canalitzar la sintonia de les emocions i a gestionar Totes les llums del temps.

La guanyadora del Premi de Literatura Infantil i Juvenil és Nina Busquet i Figueras (Fornells de la Selva, 2000), que és graduada en Estudis Literaris per
la Universitat de Barcelona i màster en Edició per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seua relació amb el món editorial comença fent pràctiques en Núvol, El Digital de Cultura i posteriorment en Trípode Edicions. A dia d’avui és la responsable de premsa i comunicació de dues editorials gironines i també es dedica a la correcció ortogràfica i d’estil. La cuinera de notícies (IX Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil) és la seua primera novel·la.

«Amb aquesta història volia crear una protagonista tant imperfecta com real, de carn i ossos. Una antiheroïna amb qui els lectors es pogueren identificar i que s’inserira dins d’un món com el nostre, malgrat estar amanit de fantasia, perquè el llibre també té moltes dosis de realitat, com el sensellarisme, la migració o l’addicció a les tecnologies», ha destacat.

Per últim, Míriam Ruiz-Ruano (Vic, 1994), guanyadora del Premi d'Assaig i Investigació, és graduada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de literatura comparada en aquesta mateixa universitat, on també va cursar el Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura
Catalanes (2017) i el de Literatura Comparada i Estudis Culturals (2022). Es va doctorar l’any 2023 amb una tesi sobre els processos de canonització d’Ausiàs March en els segles XIX i XX. Ha publicat articles sobre aquest poeta, que la fascina profundament, en revistes catalanes i també internacionals, com la nord-americana Caliope. Va iniciar-se en el gènere de l’assaig amb els volums Vós i jo entre els antics. Fonts i influències de la
literatura catalana medieval (Premi València Nova d’Assaig 2020 de la Institució Alfons el Magnànim) i L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna (Premi d’Assaig Jove Pensar Més-Memorial Gabriel Ferrater 2022). «Guanyar el premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez és un impuls per a la meva investigació acadèmica, centrada en el poeta valencià més universal que tenim: Ausiàs March. L’obra guardonada, Fènix dels antics, pare dels moderns és, de fet, part d’una tesi doctoral dirigida per un altre guanyador del mateix certamen, el poeta i professor Jordi Julià", ha posat en valor. 

Finalment, també es va lliurar Premi Estela d’Honor, concebut per a reconéixer i posar en valor la trajectòria de personalitats alteanes que, ja desaparegudes, han destacat i excel·lit en l’àmbit de la literatura, l’art, la creativitat o la investigació. En l’edició d’enguany dels Premis Altea de Literatura i Investigació, el trofeu Estela d’Honor homenatja la memòria de la professora Antònia Consuelo Orozco. La senyora Antònia Consuelo Orozco, Donya Antònia (nascuda a Altea el 25 d’agost de 1908 i traspassada el 4 d’abril de 1981), va ser una dona admirablement avançada al seu temps: una veritable pionera del coneixement científic en un context en què la formació, la docència i la investigació universitàries eren un espai generalment reservat per als homes. Fet i fet, ella va ser una de les tres primeres dones que es va poder llicenciar en Ciències («Secció Químiques») per la Universitat de València, l’any 1926. I durant molt de temps, a més d’exercir com a professora de matemàtiques, va dirigir amb diligència el  Col·legi Lliure Adoptat (CLA) d’Altea (entre 1964 i 1973), on va propiciar que tota una generació d’alteanes i alteans adquirira la formació necessària per a encarar amb èxit la transició des d’una societat preindustrial fins a l’actual societat del coneixement. Precisament en qualitat de directora del CLA, l’any 1973, quan es va inaugurar l’Institut de Batxillerat d’Altea —l’actual IES Bellaguarda—, la senyora Antònia Consuelo Orozco en va ser la primera directora.