Aquest diumenge passat vaig decidir gaudir d’una de les vistes més impressionats de la comarca de la Marina Alta, la que ofereix la Vall de Laguar des dels pobles de Campell, Fleix i Benimaurell. Vam apropar-nos per tal de veure un dels paisatges bucòlics que ens donen a entendre que la primavera ja ha arribat. Parle de la bellesa dels cirerers florits. Tot i que no som al Japó on aquesta floració (sakura) és un dels símbols més coneguts de la seva cultura, sí que podem apreciar a la nostra terreta com la natura marca el seu ritme i ens deixa contemplar un nou cicle de vida i esplendor. No volem competir amb el Valle del Jerte a Extremadura però la muntanya alacantina també té el seu punt blanquinós de la flor de la cirera.

A Benimaurell, a més, aprofitarem per fer una volta pel Mercat d’artesania i productes locals i naturals de Laguar que celebrava el seu tercer aniversari. Des de la terrassa d’un hotel, rodejats de muntanyes, es podia divisar a distància el paisatge de la mar encaixonada entre Segària i el Montgó, així com un petit turó verd que s’endevinava com el Castell de Dénia. En bona hora aquesta zona fóu una àrea estratègica en les lluites entre moros i cristians. L’últim reducte de sublevació dels moriscos.

El Cavall Verd
Paisatge i història van lligats. La darrera gran batalla d’aquells moriscos valencians que no volien abandonar la seva terra pel decret d’expusió de Felip III  de 1609 va tenir lloc ací. Una massacre que anirà sempre lligada al massís del Cavall Verd. Una història de resistència que esperava que s’acomplís una profecia amb l’aparició d’un simbòlic cavall salvador (cavall verd) que no arribà,  i que dóna nom a aquesta zona escarpada i brutal, ara tan visitada pels senderistes. Seran els nous caminants coneixedors d’aquestes històries? Les vistes a la mar i a Dénia cobren llavors una significació ben diferent, ja que Dénia era el port des d’on s’embarcaven els moriscos amb destinació cap a l’Alger.