ALICANTE. “Hi havia una vegada tres bandits ferotges...!” Pronunciar estes paraules en veu alta provoca la sensació de traslladar-se al territori desconegut de la fantasia, o no tan desconegut: transgressió, complicitat, trobada amb l’heroi/heroïna, la lluita… gran part de les funcions del conte descrites per Vladimir Propp es troben en el relat d’Els Tres Bandits, de Tomi Ungerer, trastocades pel canvi de perspectiva de la modernitat. La lluita ja no és maniquea, la força bruta ja no és el motor testosterònic del conflicte, la humanitat ja no té l’home com a paradigma del progrés, la comunitat i el bé comú substitueixen la reparació del mal rebut com a leit motiv de la història.

Jean Thomas Ungerer, conegut com a autor amb l’hipocorístic Tomi Ungerer, va morir el passat 9 de febrer a Cork (Irlanda). Nascut a Estrasburg el 28 de novembre de 1931, l'ocupació nazi d'Alsàcia el va atrapar en plena edat escolar i patí la forta germanització imposada pels ocupants. Una vegada acabada la guerra, l’inquiet Tomi es va llançar a explorar França en un vaixell de vela,  viatjar en autoestop a Lapònia i el Cap Nord. El 1952 s'allistà a les tropes meharistes franceses d'Algèria, on s’hi va estar només un any. Una vegada llicenciat, començà a estudiar arts decoratives, però fou expulsat de l'escola per indisciplina. L’eixida més pràctica a la seua destresa tècnica amb el llapis i els pinzells el va portar a treballar com a publicista a petites empreses, alternant la sedentarietat de la faena amb el seu esperit rodamón, viatjant per Islàndia, Noruega, Grècia i Iugoslàvia en autoestop o com a mariner en un vaixell. La fita definitiva que el situaria a l’imaginari mundial dels infants va ser quan el 1956 marxà a Nova York i s’hi trobà amb Ursula Nordström, de l’editoria Harper & Row: amb ella va escriure 90 llibres per a infants en 10 anys.